Els bolets seran escassos i arribaran tard
La calor i la llarga sequera són els principals motius de la mala temporada
El dèficit pluvial afecta quasi tot el país
La temporada de bolets començarà més tard del que és habitual i serà escassa. Així ho pronostica el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que preveu que la collita no arribarà a les 69.000 tones de bolets a tot Catalunya, la mitjana dels darrers 20 anys. Si bé ja se n'han vist en algun punt del Pirineu, a la resta del territori, s'espera que arribin les pluges de setembre per començar la campanya i calibrar-ne el descens exacte.
La calor i la sequera dels mesos de juliol i agost són els principals motius de l'endarreriment de la temporada. I, pel que fa a la menor producció de bolets, el CTFC ho pronostica a partir de la predicció que la tardor serà més càlida i menys plujosa del normal. No obstant això, l'investigador Juan Martínez de Aragón, del CTFC, va alertar que aquests pronòstics es calculen amb models matemàtics que relacionen producció, tipus de bosc i disponibilitat d'aigua dels últims 20 anys. Per això, la producció real dependrà de la “distribució de les pluges, de com siguin d'espaiades, de les temperatures i del vent”, va informar el CTFC.
A més, això s'emmarca en un context d'un any en què s'han superat molts rècords de precipitacions escasses. De fet, la pluja acumulada des del setembre del 2015 només representa entre un 50 i un 90% de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SEM). Aquest organisme mateix ja va qualificar de sec l'any hidrològic 2015/2016 (iniciat el setembre passat) i va informar que el dèficit de pluges ha afectat gairebé tot el territori. Només se n'han salvat algunes àrees del Pirineu, Prepirineu i de la conca del Francolí, amb unes precipitacions normals, i les cotes altes del Pallars Sobirà, el Ripollès i el sud de la Vall d'Aran, amb més pluja de l'habitual.
La singularitat de l'any pluviomètric queda palesa en els registres dels dos observatoris més antics en funcionament: al Fabra és el segon any més sec de 103 anys de dades; al de l'Ebre, el tercer més sec de 109. La falta continuada de pluges és un altre rècord que s'ha batut aquest any: a l'observatori Fabra no hi va ploure cap dia entre el 4 de novembre i el 5 de febrer. 94 dies, que haurien pogut ser més si la primavera no hagués estat l'excepció plujosa.