L'HGC tindria 182 llits d'aguts i 231 per a atenció sociosanitària

€El Departament de Salut vol convertir l'Hospital General de Catalunya (HGC) en un centre públic bàsic amb una alta capacitat ambulatòria. La idea del departament, si prospera l'oferta de compra plantejada pel conseller Antoni Comín a Quirónsalud, va molt més enllà d'integrar l'Hospital General a la xarxa sanitària pública i així posar fi d'una vegada al dèficit històric denunciat des de fa anys per Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Ripollet i Castellbisbal, amb una població de referència de 265.979 habitants.

Amb l'adquisició de l'Hospital General, com ja va explicar Comín quan va anunciar l'oferta de compra per 55 milions, es cobririen les necessitats que havien d'assumir dos hospitals –el Vicens Ferrer, a Rubí, i l'Ernest Lluch, a Cerdanyola, planificats el 2005 i que la crisi va aturar– i “es tancaria la xarxa hospitalària general de Catalunya” pel que fa a hospitals de nova creació.

Segons un primer esborrany tècnic al qual ha tingut accés aquest diari, la voluntat del Departament de Salut és orientar el nou hospital cap a tractaments de proximitat. D'aquesta manera, l'Hospital General esdevindria un nexe d'unió entre l'atenció primària i els grans hospitals de referència: el Parc Taulí de Sabadell i la Mútua de Terrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa. Amb aquest nou hospital bàsic, també es descongestionarien els centres de referència.

La idea és que el nou centre públic pogués atendre les patologies més freqüents de la població (cataractes, hèrnies, amígdales, bronquitis, asma...) i que es donés un gran impuls a la cirurgia major ambulatòria i als processos programats de complexitat baixa o mitjana de la majoria d'especialitats, així com a les proves diagnòstiques més freqüents. També es planteja ubicar-hi les consultes d'atenció especialitzada del territori. A més, les urgències pediàtriques també formarien part de la llista de prioritats del nou hospital públic, amb l'atenció urgent de medicina general i traumatologia.

Però Salut no només reserva per al nou hospital públic un paper assistencial. També es preveu que una part de l'edifici es destini a cobrir el dèficit de recursos sociosanitaris que hi ha al Vallès Occidental, seguint el model sociosanitari del Parc Pere Virgili de Barcelona.

D'acord amb el primer informe tècnic que el departament ha dut a terme, i que està subjecte en última instància a una sèrie d'auditories i peritatges sobre els equipaments per saber quins es poden aprofitar, el nou hospital tindria 413 llits, 182 dels quals serien d'aguts i 231 estarien destinats a atenció sociosanitària, és a dir, ingressos de llarga durada, convalescència i cures pal·liatives. Tot això, pel que fa a l'àrea d'hospitalització. Segons els càlculs del Departament de Salut, amb dades de l'any 2014, els municipis d'aquesta àrea del Vallès van registrar prop de 21.000 altes anuals, el 85% de les quals van ser de complexitat baixa o mitjana.

Amb relació a l'àrea quirúrgica, el nou hospital disposaria d'11 sales d'operacions. L'oferta es completaria amb 3 sales de part de dilatació, una sala d'operacions d'obstetrícia, entre 30 i 40 consultoris i entre 15 i 20 gabinets d'exploració. La voluntat del govern és que hi hagi consultes externes de la majoria d'especialitats mèdiques i quirúrgiques, inclosa la pediàtrica.

Pel que fa a les urgències, el nou hospital preveu entre 28 i 40 boxes i 10 places d'observació, de manera que es faci servir també de servei d'atenció continuada dels equips d'atenció primària fora dels horaris habituals dels CAP. També hi hauria entre 25 i 35 places d'hospital de dia. La infraestructura assistencial es complementaria amb 15 boxes d'hemodiàlisi, una àrea de rehabilitació i tot un espai de suport assistencial on hi hauria ubicats des dels serveis de diagnòstic per la imatge fins al laboratori clínic d'urgències, l'extracció i recepció de mostres i la farmàcia. Quant al búnquer de radioteràpia, el Departament de Salut té previst continuar prestant aquest servei momentàniament fins que els hospitals de referència puguin assumir-ho tot.

La radioteràpia és precisament un dels temes complexos de la negociació, tant si fructifica l'opció de compra com si no. Comín ha insistit de totes les maneres possibles que l'activitat clínica que ara es fa a l'Hospital General, i que és més complexa comparada amb la que es feia a la Clínica del Vallès, es traslladarà al Consorci Sanitari de Terrassa i a la Mútua de Terrassa.

Aquest no és el primer cop que el govern es planteja comprar l'Hospital General. Hi ha hagut com a mínim dos intents més, que no van fructificar. En els dos casos, els propietaris de l'hospital van dir que no. Ara, Quirónsalud tampoc mostra, almenys públicament, cap voluntat de vendre l'hospital. I no només això. En les mobilitzacions convocades pels treballadors, ha negat taxativament que l'HGC es pugui comprar, “perquè no està en venda”. El mateix Comín ha reconegut que l'operació és complexa i requereix un temps llarg de negociació, però ha garantit que és econòmicament viable i que es pot fer en diversos exercicis.