Medi ambient

Medi Ambient

Llinars acull Martí Boada

La localitat vallesana rep part del fons de l’insigne geògraf i naturalista

Es posarà en xarxa tot el material digital perquè sigui accessible

Són molts anys, tota una vida, els que ha dedicat Martí Boada (Sant Celoni, 1949) a observar, preservar i difondre el coneixement del medi ambient. Des dels boscos familiars del Montseny i del Montnegre, fins als paisatges més remots. I molts anys, també, de recopilació de material que dona forma a un extens fons documental i vital, part del qual quedarà custodiat, a partir d’ara, a Llinars del Vallès. Així es va oficialitzar en l’acte de donació celebrat el 5 de juny a l’escola municipal de música d’aquesta localitat del Baix Montseny.

La part del Fons Martí Boada que ara serà a Llinars –el corpus complet es reparteix també entre Arbúcies i Sant Celoni– s’instal·larà al Castell Nou, al centre del municipi. Consta de documents digitalitzats, entre els quals hi ha 200.000 imatges professionals de tot el món –destaquen les dels seus viatges a l’Antàrtida–, diaris de camp, articles, llibres, conferències, programes de ràdio i televisió...

“La idea és tenir en xarxa tot el material digital per fer-lo accessible i establir convenis amb universitats i investigadors per fer-ne una cosa viva i dinàmica”, explica Xavier Pujolàs, tècnic de Medi Ambient, Parcs i Jardins de Llinars del Vallès i un dels responsables de la gestió d’aquest fons. “Es tracta que tingui una utilitat i una projecció, com ara promoure un debat sobre la gestió dels boscos a Catalunya”, hi afegeix. L’altra part de la donació seria la “material”; és a dir, objectes com ara les llibretes de camp –la primera data del 1979–, peces de fusta (culleres, destrals, baldufes...) que el geògraf i naturalista celoní ha anat recollint arreu del món, i plançons d’arbres, alguns també de diversos punts del planeta. En total, un llegat que ara cal inventariar i ordenar.

Una de les accions relacionades amb el fons que ja ha realitzat l’Ajuntament de Llinars és la plantació de sis plançons del pi pinyer més alt de Catalunya. Es tracta d’un exemplar que va créixer a can Valls, a Olzinelles, i que va caure abatut per una ventada el 2009. Boada en va recollir els pinyons i els va cultivar. Els plançons s’han plantat en un espai que hi ha davant de l’escola de música i que enllaçarà amb un alzinar proper, que és, segons va explicar l’alcalde de Llinars, Martí Pujol, “un bosc testimoni de com eren les planes del Vallès oriental abans d’implantar-hi conreus i indústria.” La idea de l’Ajuntament és donar valor a tot aquest patrimoni natural establint uns itineraris pedagògics. A tot aquest fons cedit, cal afegir el Forest Art, un conjunt de creacions artístiques del geògraf realitzades a partir de material trobat pel bosc.

Martí Boada acaba de publicar Desemboscant (Tushita edicions), un dietari ple de poesia i de vida en què l’insigne científic aboca impressions i reflexions i declara el seu amor al món forestal i a tots els éssers que l’habiten.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

tecnologia

Test a dos sistemes de recàrrega de cotxe elèctric

barcelona
religió

Últims dies de l’exposició sobre la ‘Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat’ de Torras i Bages

Montserrat
turisme

El turisme actiu i d’esports d’aventura a Lleida vol superar els 800.0000 activitats contractades

llavorsí
ensenyament

La preinscripció a escoles de música de Barcelona, a punt

barcelona
societat

Desactivada l’alerta per inundacions

barcelona

S’entrega la 58a edició dels Premis Literaris

cassà de la selva
memòria democràtica

Nou atac al plafó que explica les tortures de Via Laietana 43

barcelona
tradicions

Cent colles pels 600 anys de gegants

baRCELONA

Més ingressos per patologies respiratòries i cardiovasculars per la contaminació

olot