medi ambient
Les subvencions a sectors clau amenacen la biodiversitat
Els ajuts econòmics a sectors com ara l’agricultura, els combustibles fòssils, la pesca i la mineria perpetuen la degradació ambiental, amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat, el clima i la salut pública, segons alerta un estudi de l’ICTA-UAB publicat a la revista Ambio. Les dades detallen que aquests sectors reben entre 1,7 i 3,2 bilions de dòlars anuals en subsidis públics, mentre que els danys ambientals que generen al planeta s’estimen entre els 10,5 i els 22,6 bilions de dòlars l’any. La investigadora que ha liderat l’estudi, Victoria Reyes García, denuncia la falta de transparència dels governs i posa de manifest que cal una “transformació urgent” del model econòmic actual.
La meitat de l’economia mundial depèn dels serveis que proporciona la natura, per això l’estudi alerta que el deteriorament ambiental que genera l’activitat humana ja està tenint conseqüències econòmiques significatives. Segons el Banc Mundial, la pèrdua de serveis essencials de la natura com ara la pol·linització, la pesca marina i el subministrament de fusta podria reduir el PIB mundial en 2,7 bilions de dòlars l’any 2030.
Per altra banda, l’estudi alerta que alguns subsidis contribueixen a pràctiques que incompleixen els objectius climàtics establerts a escala global. Per exemple, les subvencions en pesca i aqüicultura promouen pràctiques insostenibles com ara la sobrepesca i la pesca il·legal. Aquest sector va rebre el 2023 55.000 milions de dòlars.
Pèrdua de biodiversitat
Segons l’estudi, alguns dels subsidis contribueixen a la pèrdua d’hàbitats naturals, com ara la construcció de carreteres, en què el 2015 es van invertir 2,3 bilions d’euros. Les activitats forestals van rebre el 2024 175 milions de dòlars, mentre que el 2023 havien provocat una desforestació bruta de 6,37 milions d’hectàrees. Pel que fa a la mineria, el sector va rebre almenys 40.000 milions de dòlars en ajudes. L’estudi alerta que el 80% del sector es desenvolupa en regions amb gran riquesa de biodiversitat en què provoca “impactes ecològics profunds”.
La investigació apunta també que l’eliminació de les ajudes en combustibles fòssils, que van rebre 7 bilions de dòlars el 2022, reduiria les emissions globals de CO2 en un 43% i milloraria la qualitat de l’aire. Fet que podria evitar fins a 1,6 milions de morts prematures.
Falta de transparència
La investigació ha posat també de manifest la falta de transparència dels governs pel que fa a la informació dels subsidis. “No hi ha un sistema que permeti monitorar quants subsidis es donen, a quina indústria, ni en suport de quines activitats”, es queixa Reyes. La investigadora també alerta que el model econòmic actual necessita una transformació urgent.
En aquest sentit, Reyes assenyala Nova Zelanda, Zàmbia i Anglaterra com a models a seguir. El primer territori ha eliminat els subsidis pesquers, substituint-los per incentius amb criteris de sostenibilitat, Zàmbia està redirigint subsidis agrícoles cap a pràctiques respectuoses amb el clima i la biodiversitat i Anglaterra ha implementat un sistema de pagaments per a serveis ecosistèmics al sector agrícola. Per Reyes, aquestes experiències demostren que “és possible redirigir els recursos públics cap a models de desenvolupament que protegeixin la biodiversitat”.