Societat

CARLA CARBONELL

PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ FESTA MAJOR DE GRÀCIA

“Volem agrair la feina feta durant 200 anys d'història”

“El bicentenari busca fer un reconeixement a les persones que han mantingut viva la festa major de Gràcia”

“Construirem un envelat fidel als originals i tenim sobre la taula la recuperació del guarnit clàssic del carrer Gran de Gràcia”

“El que podem fer per preservar els guarniments és pedagogia; hi ha carrers que opten per tenir vigilància nocturna”

Una festa consolidada
Falta poc per donar el tret de sortida a l'any del bicentenari i els nervis són inevitables. Carla Carbonell (Barcelona, 1983) parla amb orgull de la festa major de Gràcia i dels valors sobre els quals se sustenta. Hi ha, però, un altre motiu d'alegria. Enguany hi haurà 22 carrers i places guarnits –dos més que el 2016–, una xifra que no s'assolia des del 2005.
La festa major de Gràcia és reconeguda internacionalment i la pressió turística l'afecta, és inevitable

La primera referència escrita d'una festa a la vila de Gràcia el 15 d'agost data de 1817. Aquell any es va celebrar el retorn de la imatge de la Mare de Déu al convent de Jesús, un cop acabada la guerra del Francès i pacificada la zona. L'esdeveniment és la llavor de l'actual festa major, que arriba als 200 anys d'història. Coincidint amb l'efemèride, que se celebrarà durant un any, l'Ajuntament de Barcelona ha concedit la medalla d'or al mèrit cultural a la Fundació Festa Major de Gràcia. “És un moment dolç, per gaudir plegats i per recordar tota la gent que s'entrega en cos i ànima a la festa”, diu la presidenta, Carla Carbonell.

La celebració comença al maig, però ja s'han fet accions. La primera, una crida ciutadana.
Al maig presentem el cartell de la festa major i el bicentenari se celebrarà fins al maig del 2018 perquè és el nostre any natural. Hem fet la crida ciutadana perquè no és el bicentenari de la fundació, sinó el de la festa major. Això implica tots els veïns de Gràcia que hi participen i també els visitants que venen i la gaudeixen. Volíem que tothom pogués dir com s'imagina el bicentenari i quines activitats no hi poden faltar.
Quantes propostes van rebre?
En vam rebre al voltant d'un centenar i, un cop vam treure les que no encaixaven amb el que estàvem demanant, en van quedar entre 70 i 80. Les hem anat treballant amb entitats i carrers per veure qui les podia assumir i algunes les hem parlat amb el districte. Finalment ens hem quedat amb una trentena de propostes, moltes assumides ja directament per entitats i, d'altres, per la fundació. N'hi ha que estan bastant lligades i n'hi ha que estan sobre la taula i les farem si són viables logísticament i pressupostàriament.
I quines activitats es faran?
Totes les activitats giren a l'entorn dels quatre grans eixos del bicentenari: participació, transversalitat, creativitat i memòria històrica. Hi ha bastantes propostes sobre temes musicals, de recuperació de balls tradicionals d'envelat, d'algun concert emblemàtic... N'hi ha també de memòria històrica i, de fet, farem tres exposicions. I després hi ha propostes de caire popular, com ara que tots els carrers tinguin un element de guarnit similar. Sobre la taula tenim també la recuperació del guarnit clàssic del carrer Gran de Gràcia, activitat que estem acabant de lligar perquè implica la col·laboració de comerciants, escoles de disseny i escoles.
També recuperaran l'envelat.
Construirem un envelat totalment fidel als originals i quedarà instal·lat als Jardinets de Gràcia de maig a agost, el nostre moment més intens. S'ha posat al servei de les entitats, que són les que ens estan proposant activitats per fer-hi a dins, com ara tallers i xerrades. L'envelat té valor en si mateix perquè el construirem com era fa dos segles i, alhora, serà l'escenari de pràcticament tot el que passi entre maig i agost.
Quins són els objectius de la celebració del bicentenari?
És sobretot un agraïment a les persones que durant 200 anys d'història han mantingut viva la festa major. Que han fet possible el nivell de reconeixement que té ara, el nivell dels guarnits i el valor que té, que és la participació de tot el veïnat, aquest treball de tots per un objectiu comú. El bicentenari, doncs, busca fer un reconeixement sentit i real a la gent que ha passat durant aquests 200 anys i a la que hi és ara també. Volem que es conegui la nostra història i què hi ha darrere de la festa, que som gent anònima que passem el nostre temps fent art amb material reutilitzable. La festa major de Gràcia és ara molt més que una festa de barri, és una festa de ciutat i de país i volem reivindicar tot això.
L'any passat va tornar a haver-hi destrosses als guarnits. S'ha previst alguna mesura?
El que podem fer és pedagogia. Hem de continuar explicant qui som, què fem i com funcionem i que darrere dels guarnits hi ha veïns treballant. Creiem que reivindicar això és la millor eina perquè la gent ens respecti però, és clar, de brètols n'hi ha a tot arreu i això és molt difícil de controlar. Intentem conscienciar la gent a través de les campanyes de civisme del districte i la campanya ‘Respectem el guarnit' de la fundació. I continuarem repetint que, si algú vol un record, que no l'agafi i se l'endugui. Que ens el demani i orgullosament l'hi guardarem fins al dia que desmuntem. És cert que hi ha carrers que opten per tenir vigilància nocturna i d'altres on fan guàrdia els mateixos veïns. Tenir un vigilant és dissuasiu i aquests últims anys hem reduït bastant el nombre de destrosses, tot i que malauradament encara no les hem eliminat del tot.
Durant l'acte de lliurament de premis de l'any passat va haver-hi xiulets i crits de “tongo” pel veredicte del jurat a Progrés, una de les comissions de carrer més joves i dinàmiques. Hi ha un conflicte generacional a la festa?
No és una novetat, sempre hi ha algun xiulet. Aquest any, però, penso que van fer un gest lleig, ja que [els veïns de Progrés] van marxar. És un concurs i té una part competitiva, però no és el motiu pel qual fem el guarnit. El dia de l'entrega de premis poca gent et trobes que estigui contenta perquè hi ha tant d'esforç darrere, tanta feina i il·lusió, que la gestió de les expectatives és difícil. El que demanem, i això s'ha parlat internament, és respecte per a tothom. El jurat és sobirà i està format per experts en els diferents àmbits de l'art i el disseny, que decideixen d'acord a un criteri estètic, logístic i artístic. Jo crec que és més una qüestió d'actitud i de gestió de les expectatives que no pas un xoc generacional.
La pressió turística també afecta la festa major?
Sí. Barcelona és una ciutat turística i atractiva i la nostra festa és reconeguda internacionalment. Mentre a la ciutat l'únic que passi durant el mes d'agost sigui la festa major de Gràcia serà inevitable que ens visiti tota la gent que vingui. Això ens fa contents perquè, d'alguna manera, és un reconeixement a la feina que estem fent. D'altra banda, en els últims anys la festa de dia és la que més gent porta i, ara mateix, costa més caminar en certs moments del dia que de la nit. Això suposa un canvi de paradigma interessant perquè, durant el dia, la gent va amb molta més calma. Al matí hi ha moltes activitats amb nens, de sis a vuit de la tarda seria l'estona més difícil per passejar i la nit és més tranquil·la. En aquests moments estem bastant ben equilibrats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia