Societat

MANUEL FORCANO

HEBRAISTA. TRADUCTOR DE ‘ELS ANTIEVANGELIS JUEUS’ (ADESIARA)

“Als jueus, perseguits, els agradava riure’s de Jesús”

“Els antievangelis jueus, escrits a l’edat mitjana, són novel·letes inspirades en els Evangelis, però que presenten una vida de Jesús adulterada, amb detalls ofensius i cruels”

“Volien mostrar al públic jueu una cara del cristianisme gens amable ni acollidora per evitar conversions”

“És el primer cop que es tradueixen al català”

El món jueu
Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull (IRL), és doctor en filologia semítica i ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona (UB). Està especialitzat en la història del judaisme i ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen ‘A fil d’espasa. Les croades vistes pels jueus’ (RBA Libros 2007), ‘Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya medieval’ (Àmbit 2010). Ha traduït ‘El llibre de la Creació’ (Editorial Fragmenta 2012) i el 2014 va publicar ‘Els jueus catalans’ (Angle Editorial), que va tenir un gran ressò.

Els jueus de l’edat mitjana, indefensos davant dels insults i els atacs dels cristians i la pressió per convertir-se, van descarregar tot el seu enuig escrivint unes obres que parodiaven Jesús de Natzaret i la resta de personatges de l’Evangeli, sobretot Maria i l’apòstol Pere. Diversos autors anònims van redactar uns textos en què, entre altres coses, es deia que Jesús era un bastard fill de Maria i un veí. Els antievangelis jueus acaben de ser publicats en català. Els ha traduït de l’hebreu i l’arameu Manuel Forcano.

Molt cruels, els antievangelis!
Són històries que estan escrites en negatiu, precisament per mostrar al públic jueu que les escoltava o que les podia llegir una cara del cristianisme que no era gens amable ni acollidora, per evitar precisament les conversions. Pensem que els jueus a l’edat mitjana estaven sotmesos a una pressió molt gran de l’Església, una persecució i una humiliació constants, i n’hi havia molts que tenien la temptació de convertir-se per deixar de patir. En aquests escrits anònims, la fesomia dels personatges que nosaltres veiem en els Evangelis apareix completament desfigurada; són un Evangeli en negatiu, que segueix la mateixa estructura de l’Evangeli, la vida de Jesús de Natzaret, però estrafeta.
Què són exactament?
Són uns textos antics dels quals ja tenim notícia des dels primers segles després de Crist, però que no apareixen en versions escrites fins a l’època bizantina, per tant, l’alta edat mitjana. On sí que els trobem físicament és en documents de l’edat mitjana. Són una sèrie de novel·letes inspirades en els Evangelis, però que presenten una vida de Jesús completament adulterada, amb detalls moltes vegades escabrosos, ofensius i cruels. Els jueus, que estan perseguits, troben gust a riure’s i a burlar-se dels personatges principals i més sagrats de la religió que els està esclafant.
Com presenten Jesús?
Com un personatge capsigrany, engalipador, un miracler fals, un enganyador... Un personatge que no valia la pena seguir.
On es van escriure?
Les primeres notícies dels antievangelis escrits es tenen a Catalunya. El seu origen, però, és oriental: els comencen a escriure els jueus de la riba oriental de la Mediterrània. A partir del 1263, està documentat que es troben aquí a Barcelona: aquell any hi ha una disputa pública contra el rabí Mosé ben Nahmán, de Girona, i l’Església insta a entrar a totes les cases dels jueus per trobar aquests textos blasfems. Després, els textos van córrer per tot Europa fins als segles XIX i XX i, finalment, n’han quedat dotze versions medievals.
Un detall escabrós?
Hi ha una escena en què Jesús de Natzaret es veu acorralat pels jueus que el volen acusar, i ell, amb el poder de Déu que ha robat del temple, levita. Els savis del sanedrí havien donat els mateixos poders a Judes Iscariot i li diuen que leviti, i aleshores tots dos leviten. Quina és la manera que té Judes de neutralitzar els poders de Jesús? En un manuscrit diu que pixant-se-li al damunt; en un altre diu que ejaculant-li al damunt. Per què? Perquè, segons la llei judaica, el contacte amb l’orina o amb el semen impurifica ritualment.
Les històries eren secretes?
I clandestines. Si ho deies en veu alta i et sentien, et denunciaven immediatament. Si t’ho trobaven escrit, imagina’t...
Deien que Maria s’havia embolicat amb un veí...
Era una manera d’embrutar el naixement de Jesús, un moment important per al cristianisme. Sempre, doncs, es parla de Jesús com un bastard.
Jesús, blanc dels trets.
Sens dubte. I als seus seguidors se’ls anomena sempre “els violents”, perquè evidentment els jueus de l’edat mitjana veien la religió cristiana com a violenta, perquè era violenta contra ells.
També es carreguen l’altre pilar del cristianisme: la resurrecció.
Diuen que a Jesús el van penjar del tronc d’una col i que, després d’enterrar-lo al sepulcre, un hortolà, per evitar que els cristians se l’emportessin i diguessin que havia ressuscitat, el va agafar i el va enterrar sota un rec. El judaisme prohibeix enterrar un mort sota un corrent d’aigua.
Es coneixen poc, els textos.
Han passat desapercebuts durant molts segles. Els jueus no en van voler fer propaganda perquè són tan forts que podrien haver fet pensar que justificaven l’acció repressora de l’Església. Els cristians tampoc van voler fer sortir a la llum uns textos tan insultants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia