Tradició
El tret de sortida de les Enramades
A Arbúcies ho celebren amb flors
Les catifes naturals adornen dos quilòmetres del centre de la vila
Veïns i entitats mostren el seu art amb els visitants de testimonis
La festa tradicional d’interès nacional d’Arbúcies és un treball en equip en majúscules. Quinze dies abans de les catifes, es preparen les flors: “Roses, lliroia, gerbera, clavells”, explica Núria Tort, vinculada durant molts anys a l’Associació de Catifaires d’Arbúcies. Està engalanant una de les confeccions del carrer del Sorrall, un de les vies que es veurà ornamentada de plantes i inundada de persones.
Les Enramades es preparen quinze dies abans, però el dibuix se sol fer tot just unes hores enrere. Hi ha elements sobre el pas del temps, com ara un rellotge, urnes del referèndum de l’1-O, i filigranes d’allò més elaborades. Hi col·laboren petits i grans. Els alumnes de sisè del col·legi Doctor Carulla s’ajupen a prop del carrer Havana per fer el seu muntatge i recollir diners per al viatge de final de curs.
Les Catifes són ara una festa laica que, des de 1947, es va incorporar a les Enramades. En els orígens, que es remunten a finals del segle XVI, les enramades eren un escampament de flors pel carrer per on passava la processó el dia de Corpus. Ara el concurs, sempre el diumenge abans d’aquesta festivitat, és una tradició de dibuixos i ratlles delimitades per terra vegetal per celebrar, per exemple, els 30 anys de l’Escola de Dansa d’Arbúcies o mostrar el lema nacional de la CUP, Viure vol dir prendre partit, que es mostra en una catifa de 60 metres de llargada i 2 d’amplada. L’Ateneu Popular L’Arboç recorda els refugiats.
Gegants i guanyadors
Amb els visitants de testimonis, que van passant xino-xano, la confecció de catifes es fa a l’ombra o sota un sol de justícia que convida a agafar els trastets i anar-se’n a un altre costat. Hi ha flors als carrers Camprodon, Major, Pont, Sant Jaume, Segimon Folgueroles, Vern i –com ja s’ha dit– al Sorrall i a l’Havana. En total, 2,1 quilòmetres de flors i plantes per alegrar la vista i mantenir la tradició. A la tarda, ballen els gegants, toquen les gralles, hi ha cercavila i la comissió de festes tria les catifes guanyadores.
Aquest any hi ha hagut 28 catifes, 28 racons catifes i un Seat 600 ple de flors (gentilesa de l’associació Clàssics Montseny-Guilleries). La secció fotogràfica del Centre Parroquial va escollir els carrers Sant Jaume i Folgueroles (en originalitat i disseny), Jubilats (millor treball) i Catifactions (millor flor). El jurat va fer notar la poca varietat de flor de les elaboracions.
Les catifes de colors naturals han donat inici a deu dies d’activitats. Dijous, hi haurà botifarrada popular a la plaça de la Vila; dilluns que ve, dia 19, passada matinal i passada de Magnes, i el dia 21, sardanes al carrer Camprodon i concerts de fi de festa.