Societat

Dosis d’empatia i realitat per a menors delinqüents

El Departament de Justícia actualitza el programa de tractament en delictes violents per a joves castigats amb una mesura educativa

Nois estrangers sense família són majoria als centres tancats

La delinqüència juvenil està estancada des de l’any 2010 a Catalunya, els professionals que treballen amb aquests menors, però, detecten canvis en el seu perfil, que també es reflecteixen en la societat. Una d’aquestes constatacions és que hi ha més menors infractors als quals se’ls diagnostica una patologia mental, i cada any els jutjats de menors dicten més internaments terapèutics, tot i que actualment la direcció general de Justícia Juvenil només disposa d’una unitat, Els Til·lers, amb dotze places.

Una segona tendència és que els joves estrangers, la majoria magribins, sense documentació ni família, comencen a ser majoria als centres educatius d’internament, on els menors poden estar tancats fins a vuit anys per haver comès un delicte greu, des de robatoris fins a homicidis. Aquest és cas del centre educatiu L’Alzina, que entre els 79 joves que acull actualment, el 60% són nouvinguts i un d’ells compleix una mesura educativa per haver format part d’un grup terrorista, gihadista. Alguns d’aquests joves nouvinguts primer han estat atesos per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia), i n’hi ha que després acaben a la presó.

El director de L’Alzina, Quique de Caso, amb més de 28 anys d’experiència en justícia juvenil, assegura que “el model català funciona i és eficaç per a aquests joves perquè s’aplica la mesura de forma progressiva, i passen de règim tancat a semiobert”. Actualment, 1.683 nois compleixen una mesura educativa per haver comès un delicte, la majoria en règim obert, en llibertat vigilada, i 262 en centres educatius, i d’aquests, 99 en règim tancat, el més estricte.

“En la primera sortida que em van donar després de tres anys tancat, em feia mal la panxa, em vaig bloquejar i no podia ni demanar un cafè”, recorda Antonio, nom inventat d’un jove de 19 anys que des dels 16 compleix una mesura educativa (condemnes, en adults) i li falta un any més per complir-la.

Aquesta angoixa i tornar a escoltar el soroll de les ciutats també l’han experimentat Marwar, de 18 anys, i Hamza, de 19, en recuperar la semillibertat. “El primer dia pensava que tothom del carrer em mirava, que sabien qui era”, explica Marwar, i el seu amic recorda que en tornar a casa “la va veure més petita”. Tots tres joves agraeixen el suport dels seus pares i mares, que cada setmana els van a veure al centre i han confiat en ells. El consum de drogues ha provocat que algun d’ells cometés robatoris. Tots tres admeten que l’internament els permet aprendre unes rutines, recuperar els estudis i respectar els altres. “Si tu vols canviar, t’ajuden”, afirma Marwar.

A més de rutines, els professionals de justícia juvenil a Catalunya apliquen un programa de tractament de delictes violents actualitzat, i ideat per tècnics de L’Alzina, com la seva psicòloga, la Xènia. La novetat és que a més de sessions grupals, en què es treballa la gestió del conflicte i l’empatia, també es realitza tractament individual, “moment en què es parla del delicte comès i d’entendre les víctimes”, detalla Xènia, que recorda que aquests joves cometen el delicte en l’adolescència, “una etapa ja transgressora i que alhora és una etapa finestra, on la personalitat cristal·litza, i hem de fomentar el desistiment”.

Pep, veterà educador, explica que potser entre alguns d’aquests joves “hi ha ara més violència gratuïta” i robatoris o furts per “tenir l’últim model de vambes”. Pel que fa als professionals, reconeix que tenen “més eines objectives” per valorar riscos. “Els tenim en una bombolla de tractament, però són ells qui tenen la clau per canviar i tenir empatia”, manté Pep, que afegeix: “En vint anys no he rebut cap agressió.”

LES XIFRES

1.683
menors
compleixen una mesura de justícia juvenil a Catalunya. La majoria en medi obert i 262 en internament.
42
internaments terapèutics
van dictar els jutjats de menors de la província de Barcelona el 2016. Augmenten.
Els menors han delinquit, però tenen una vida davant seu i els hem d’ajudar a la reinserció
Carles Mundó
conseller de justícia
Les famílies són clau per a la reinserció dels joves. Estan en un centre educatiu, no en una presó
Quique de Caso
director del centre l’alzina
Robes per consumir drogues... Si vols canviar, a L’Alzina et donen eines. Has de respectar els altres.
Marwar
JOVE en Règim tancat
El primer dia que vaig sortir em feia mal la panxa i no podia ni demanar un cafè. La llibertat no té preu
Antonio
Jove en règim tancat
Hem actualitzat el programa de tractament de delictes violents, incloent sessions individuals
Xènia
psicòloga de l’alzina
Falten recursos exteriors per a joves no acompanyats, com ara pisos i albergs amb educadors
Hug
treballador social de l’alzina

Recula un 30% la reincidència

El conseller de Justícia, Carles Mundó, acompanyat per la directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Pilar Heras, va presentar ahir al centre L’Alzina una recerca que conclou que la reincidència entre els menors que han complert una mesura d’internament cau un 30%.

En concret, l’equip d’investigació del Centres d’Estudis Jurídics ha seguit 4.700 joves que van deixar el sistema de justícia juvenil l’any 2010, i se’ls ha fet un seguiment fins al 2015. Com en el cas dels adults, el primer any en llibertat recauen més; per això Mundó i Heras van destacar que cal que aquests joves trobin suport en la comunitat quan surten dels centres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia