Societat
Sol·licitar asil: la llarga espera
L’Estat limita al màxim el dret d’asil als refugiats que no fugen de Síria
Les entitats denuncien que hi ha fins a cinc mesos d’espera per obtenir una primera cita a la subdelegació del govern
Es van denegar al voltant d’un 67% de sol·licituds de protecció el 2017
Gairebé setanta milions de persones han hagut d’abandonar casa seva a causa de conflictes, per la violència o per la persecució. Són dades de l’Acnur que retraten com de difícil és la vida per a molta gent. I en aquest marc, professionals del dret i també d’entitats que acompanyen a Catalunya persones sol·licitants de protecció internacional denuncien que la situació burocràtica empitjora i que és “preocupant”. Un exemple d’això és que per aconseguir una primera cita amb la delegació del govern estatal a Catalunya –l’asil és competència de l’Estat– hi ha fins a cinc mesos d’espera. Un altre, que les resolucions s’allarguen sovint fins a tres anys. I una tercera evidència de les dificultats és que el 2017 –dades provisionals– el 67% de les resolucions de protecció van ser desfavorables. Això significa que, en un any rècord pel que fa a peticions d’asil (més de 31.700, gairebé el doble respecte a les 15.755 del 2016), sis de cada deu no han estat admeses (vegeu gràfic).
El nombre de denegacions va tornar l’any passat als índexs del 2015 (68%), si bé el 2016 havia baixat fins al 33%. “No ens enganyem: l’augment de la protecció internacional del 2016 es va produir perquè moltes sol·licituds eren de persones que fugien de Síria, on la guerra és evident. Per a la resta de països, ja hi havia llavors, i també l’any passat, molt poques acceptacions”, puntualitza la portaveu de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) , Pascale Coissard. Durant el 2016, l’Estat espanyol va oferir protecció a 6.855 sol·licitants d’asil, 6.215 dels quals fugien del conflicte sirià, i en moltes ocasions va negar el dret d’asil a persones que havien fugit d’altres conflictes i persecucions.
Pel que fa als països d’origen, de les 31.700 sol·licituds del 2017, el primer és Veneçuela (33%), seguit de Síria (13,5%) i Colòmbia (7,9%).
Un any del ‘Volem acollir’
Avui fa un any, mig milió de persones es van manifestar a Barcelona amb el lema Volem acollir en una brutal mobilització convocada per Casa Nostra, Casa Vostra. Però la funció protectora de l’Estat és molt minsa. El balanç –encara no oficial– del 2017 torna a evidenciar que l’Estat limita al màxim el dret d’asil, excepte en el cas de les persones procedents de Síria, i que, a més, ha incomplert de manera flagrant les quotes d’acollida de refugiats pactades a la UE : n’han arribat tot just un 15%, és a dir, 2.716 de 17.337. Mentrestant, el mar. Des de l’any 2014, han mort més de 15.000 persones intentant creuar el Mediterrani.
També fa pocs dies, en un acte per fer balanç de les actuacions d’immigració i refugi, el secretari d’Igualtat i Migracions, Oriol Amorós, va expressar “preocupació” per la previsió que molts dels sol·licitants d’asil caiguin en la irregularitat quan el govern espanyol els denegui la petició. I es va referir sobretot als procedents d’Ucraïna i de Veneçuela. “Són persones que passen de tenir protecció a no tenir res i a estar en situació d’irregularitat. Ens preparem –va explicar Amorós– per fer-hi front.” Va recordar els esforços que es fan per cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones, sobretot en dos terrenys: l’habitatge i l’ocupació. També insisteix en aquest punt la responsable d’ Accem a Catalunya , Gema Sánchez: “L’habitatge i la feina són clau per culminar el procés d’integració, que comença amb l’acollida, i per aconseguir que tinguin autonomia.”
Viure amb interrogants
El director de la Fundació Bayt al-Thaqafa , Daniel Ibarz, també es mostra preocupat per les denegacions. Recorda que moltes famílies, quan ja fa un o dos anys que són a Catalunya –un temps en què s’hi han establert, les criatures van a l’escola, els adults treballen...–, de cop, queden en situació irregular. El pla B és esperar a complir els tres anys d’estada i llavors demanar la regularització per arrelament. “A les persones que acompanyem, en qüestions com ara habitatge i formació, les advertim des del primer moment que això pot passar –subratlla Ibarz–. I, tant si vols com si no vols, aquest interrogant afecta la integració, perquè requereix molt compromís i molta confiança.”
A finals del 2016, l’Estat tenia acumulades gairebé 20.400 sol·licituds de protecció per resoldre. “Són situacions d’angoixa. Per a moltes persones, la seva vida depèn d’aquesta decisió”, insisteix Coissard. És per això que les entitats reclamen més recursos per reduir les esperes, i ara també, en el cas de Barcelona, per poder demanar l’asil tot just arribar. “En països com Bèlgica –explica la portaveu de la CCAR–, la primera cita és el mateix dia que arriben o l’endemà. Aquí, es triga cinc mesos.” Aquest retard, adverteix, afecta l’acollida i, per tant, la seva integració.
LES FRASES
Qui pot ser refugiat? Què és la protecció subsidiària?
Les persones que fugen de conflictes o persecucions busquen protecció internacional. Si tenen sort, aconseguiran ser refugiat o la protecció subsidiària. Són coses diferents.
Admissió humanitària
Procés pel qual un país admet una o diverses persones refugiades en situació de vulnerabilitat procedents d’un tercer país per protegir-les temporalment per motius humanitaris.
Apàtrida
Persona no considerada nacional per cap estat.
Estatus de refugiat
Forma de protecció que pot ser reconeguda a persones que compleixen uns requisits com ara ser perseguides per motiu de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup social, gènere o orientació sexual.
Protecció internacional
Terme que engloba tant l’estatus de refugiat com la protecció subsidiària.
Protecció subsidiària
Dret dispensat a les persones que, sense reunir els requisits per ser reconegudes com a refugiades, tenen motius per creure que, si tornen al país d’origen, tenen un risc real de ser víctimes de danys greus com ara la mort, la tortura o amenaces diverses.
Raons humanitàries
Autorització de residència temporal que es concedeix a persones sol·licitants d’asil a les quals s’ha denegat la petició.
