Volien fer-ho a finals de maig, però jo tinc molta feina i ho deixarem pel setembre vinent.

Em vaig jubilar el 2011, quan tenia 70 anys. Però segueixo anant a la universitat perquè tinc feina amb les revistes electròniques que editem per tractar de temes de geografia i ciències socials.

Sí, sí. Ho segueixo pensant. Jo m’hi trobo molt a gust, a la ciutat. M’agrada molt viure al centre de Barcelona. El transport públic és magnífic, el metro funciona molt bé i està equipat amb escales mecàniques i ascensors. Gaudir d’una ciutat, sobretot si està ben equipada, és fàcil.

Estic d’acord amb aquesta crítica. Cal pensar en una altra forma de turisme que no sigui el turisme massiu. Hem de tenir en compte que al món actualment hi ha 1.300 milions de turistes internacionals i d’aquí a uns anys ja n’hi haurà 1.800 milions. Això és insostenible en aquelles ciutats que més ho pateixen.

També m’interessa aquesta realitat. Cal conservar els espais rurals, això és una evidència, però jo em trobo molt bé a la ciutat. Viure en una ciutat és no avorrir-se mai, és un privilegi. El que ha canviat amb el pas dels anys és que, abans, com més gran era la ciutat, millor. Amb els sistemes de comunicació i transport actuals, es pot viure bé en una ciutat petita o mitjana, sempre que estigui relativament a prop d’una gran ciutat i dels seus serveis. Molts cops no hi ha comportaments diferenciats entre els qui viuen en espais rurals i els qui viuen a la ciutat. En aquest sentit, pràcticament tot Catalunya és una ciutat. I ho dic més pel comportament i pels valors de la gent que pel dibuix territorial. Abans era diferent, però ja estem en una situació d’urbanització generalitzada.

L’autopista és òptima, però els trens podrien ser més eficaços i més ràpids.

Desgraciadament això està passant, és cert. S’està expulsant la gent jove i gent sense recursos fora de Barcelona. El problema és la llei d’arrendaments urbans, caldria modificar-la. Des del 1920 fins al 1985 els lloguers van estar congelats, amb contractes a llarg termini que donaven seguretat al llogater. El 1985 es va canviar per una llei nova que tractava d’estimular la construcció d’habitatges. La llei va canviar els contractes de lloguer, que eren permanents i que podien fins i tot subrogar-se de pares a fills. Es van introduir els contractes a cinc anys i ara ens trobem contractes de tres anys que donen poder al propietari de rescindir-lo o d’augmentar el preu del lloguer. Seria fonamental canviar-ho per donar seguretat al llogater. El lloguer ha d’augmentar en relació amb el cost de la vida. Sempre és possible que hi hagi gent que prefereixi contractes curts, però, majoritàriament, les famílies busquen una seguretat a llarg termini.

Si ho volen fer, la veritat és que ho porten molt en secret.

Jo tinc el pulmó tan contaminat que a vegades, quan vaig a alguna zona rural, trobo a faltar quelcom, una mica d’aire contaminat. Bromes a banda, el tema de la contaminació és molt greu. No obstant això, es consolidarà la tendència a concentrar-nos en espais urbans. No parlo de ciutats concentrades com Barcelona o Madrid, ni tan sols d’àrees metropolitanes, sinó de regions urbanes que tenen focus molt dinàmics.