“Desideratum defensa una dona apoderada a través del tatuatge”

El projecte va néixer el 7 d’abril del 2017 i és un estudi de tatuatge convencional. És a dir, a Desideratum pot venir qualsevol persona que vulgui fer-se un tatuatge. Ara bé, és cert que hi ha un fet que ens diferencia dels altres, i és que aquí només hi treballem dones. Volem projectar la feina de la dona en el món del tatuatge.

Sí, avui dia encara hi ha molts més homes que s’hi dediquen. Cada vegada hi ha més dones tatuadores i menys masclisme en aquest món, però encara existeix. A Desideratum també hi treballem només dones perquè volíem crear un espai amb una sensibilitat especial, on persones amb complexos perquè tenen un estómac gran o cel·lulitis puguessin venir i tatuar-se sense sentir-se jutjades.

Som set dones, entre les quals hi ha la piercer i la tècnica de làser. Jo m’ocupo de la recepció.

Vaig força tatuada i he estat vinculada a aquest món des de sempre, però jo soc equinoterapeuta. Volia que formessin part de la meva vida les dues coses que més m’agraden: els cavalls i els tatuatges. Per això, des de la meva vocació social, vaig pensar a crear un projecte que em permetés ajudar també a través del tatuatge. I amb aquest objectiu va néixer Desideratum.

El lema és My body. My choice [El meu cos. La meva elecció]. Nosaltres defensem un cos lliure de la dona, una dona apoderada a través del tatuatge. Defensem també un model de dona bonica tatuada, i volem trencar els estereotips que hi ha en aquest sentit. En definitiva, defensem que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos, lliurement.

Totalment, és clar que sí. Cal normalitzar-lo. A Desideratum treballem amb dones que han estat víctimes de violència masclista i els oferim esborrar amb làser tatuatges vinculats a les exparelles –com ara un nom– o cobrir-los amb un altre tatuatge. Si tenen cicatrius derivades d’episodis de violència també les podem tapar. D’altra banda, ajudem dones que s’han fet una mastectomia bilateral per superar el càncer de mama i no tenen mugrons. Els els reconstruïm amb un tatuatge en 3D, absolutament realista, perquè puguin tancar aquest cercle. Si ho prefereixen, els podem fer un tatuatge a sobre de la cicatriu. És el mateix servei que oferim a nois transsexuals que s’han fet una mastectomia, ja que a alguns no els agrada com els ha quedat la cicatriu o no volen haver de donar explicacions. També treballem amb homes i dones que s’han autolesionat a causa d’algun tipus de trastorn.

Sí. Si alguna d’aquestes persones vol fer una aportació, la rebem agraïdes, però no demanem res. La despesa en material és important i, de moment, hem aconseguit que una marca de tinta ens en regali. També estem mirant si podem aspirar a alguna subvenció municipal.

En els casos de violència masclista, ho fem a través d’alguna entitat. Estem treballant amb la Fundació Surt, i estem en contacte amb una casa d’acollida i també amb la Fundació Ana Bella. Les dones que s’han fet una mastectomia acostumen a venir pel seu compte.

Quan a una dona que ha estat víctima de violència masclista li dissimules una cicatriu o li esborres un tatuatge, en certa manera l’estàs ajudant a fer un pas més en la seva lluita. Aquí hi venen noies que encara es troben en una situació molt delicada i d’altres que ja estan totalment apoderades, però en tots els casos l’alegria amb què surten de l’estudi és impagable. És increïble la sensació d’alleujament que tenen. Pel que fa a les dones que no tenen mugró, n’hi ha que no es veuen senceres quan es miren al mirall. El fet de poder recuperar la imatge que tenien abans és fantàstic. Per a elles és màgic i per a nosaltres, també.

Sí. No fa gaire va venir a l’estudi una noia que havia patit violència masclista i que duia tatuat el nom de l’exparella. Quan li vaig dir que podíem esborrar el tatuatge amb làser li va canviar la cara. La veritat és que això ens ho paga tot. Recordo també el cas d’una altra jove que tenia cicatrius al braç perquè s’havia autolesionat. Ella volia tornar enrere, abans de tot el dolor, i recordar la innocència que tenia quan era petita. Li vam tapar les cicatrius amb un tatuatge de la Campaneta, la fada de Peter Pan. Va ser molt emotiu.

Se n’encarrega una tatuadora de l’estudi i es tracta de fer conjuntament tot el procés de creació del tatuatge, en comptes de venir amb una idea determinada. Per començar, la tatuadora et demana un text sobre els teus sentiments i, després, parlaràs amb ella i fareu un collage d’imatges. A partir d’aquí, naixerà el tatuatge. Tenim una noia que ha escollit aquest mètode perquè ha viscut un moment molt complicat a la feina i vol representar què passaria si la deixés. La tatuadora li ha fet imaginar que es troba davant d’una porta i que du a l’esquena una motxilla carregada amb tots els seus problemes. Li ha demanat que travessi la porta i que deixi enrere la motxilla i li ha preguntat què veu al davant. A partir del que ella sent, es crearà el tatuatge.

A Desideratum hi ha espai també per a una petita llibreria feminista i una galeria d’art temporal. Les exposicions duren un mes –aprofitem les parets de l’entrada– i les artistes sempre són dones. Exposem fotografia, pintura... una mica de tot. Ara tenim exposada l’obra d’una noia que fa il·lustració amb bolígraf i just abans hi havia la mostra fotogràfica Antiprincesas, una crítica social als estereotips que difonen els contes. És una iniciativa del col·lectiu Peluquitas, un projecte socioeducatiu per a joves de la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Baró de Viver.