Educació

EDUCACIÓ

“L’escola catalana no es toca”

Milers de persones surten al carrer contra els atacs als docents i en defensa del model educatiu de Catalunya

Els convocants remarquen els beneficis de la immersió lingüística per a la cohesió social

Som en temps de manifestacions, que es convoquen al ritme que marquen les atzagaiades del govern espanyol, i ahir, de grans, n’hi havia dues: la dels pensionistes, al matí, i la de la tarda en defensa de l’escola catalana, que, tot i l’empatx de protestes i la pluja, va aplegar milers de persones al centre de Barcelona.

Convocada per multitud d’organitzacions de la comunitat educativa i d’entitats de defensa de la llengua i la cultura catalanes, la marxa va recollir un gran nombre de reivindicacions: una de central, la defensa del català com a llengua vehicular a l’escola, i d’altres com la llibertat dels mestres de poder parlar de tot a classe, inclòs el referèndum de l’1 d’Octubre l’endemà de les destrosses que la policia espanyola va fer a molts centres. I encara una altra, la demanda de més recursos per a l’escola pública, un matís que no va agradar a la Fundació Escola Cristiana –la principal organització dels centres concertats–, que es va desmarcar de la manifestació.

El lema de la manifestació, “L’escola catalana democràtica i cohesionadora no té por” (en lletres ben grosses les tres últimes paraules) resumia prou bé els objectius principals de la marxa, que eren alhora els més corejats pels manifestants. “L’escola catalana no té por” va ser el lema més cridat, seguit de variants com “No tenim por”, el càntic comodí “L’escola serà sempre nostra” o “És republicana l’escola catalana”.

I enmig de tot plegat, cartells i peces de roba per a tots els gustos: en defensa del català, de l’escola pública, contra les retallades i la samarreta verda que els mestres de les Illes Balears lluïen aquell inici de curs de l’any 2013 quan es van plantar contra el pla de trilingüisme que volia imposar el govern del Partit Popular. De fet, la consigna inicial era crear una marea verda, com la de les Illes Balears, que, casualment, era el color que duien al barret els joves que sortien dels pubs irlandesos per celebrar el Saint Patrick. Finalment, el verd es va barrejar amb el groc antirretallades, els llaços en solidaritat amb els presos polítics i, sobretot, amb les coloraines dels paraigües.

La marxa va transcórrer, com és habitual, sense incidents, i en un to fred, al principi, propi de qui porta desenes de manifestacions a l’esquena en les darreres setmanes. L’ambient, però, es va anar animant a mesura que la capçalera avançava cap a l’estació del Nord i va esclatar amb els primers parlaments al damunt de l’escenari.

Els representants d’algunes de les entitats que organitzaven la manifestació van ser breus, però alhora clars i amb un fil conductor en el seu discurs que lligava amb el de tots els altres: destacar el valor del model de l’escola en català com a garantia de la cohesió social.

Així ho va expressar el portaveu nacional del sindicat USTEC-STEs, Ramon Font, que va destacar que el model d’escola en català “ha permès que tothom pugui ser lliure de parlar el que vulgui”. Sense immersió –va explicar Font– molts nens i nenes d’alguns barris no haurien après el català i estarien en desigualtat de condicions respecte dels altres. El portaveu d’USTEC, que està acusat d’incitació a l’odi per haver dit que no pensava fer classes en castellà, es va ratificar en les seves paraules i va argumentar que si no utilitzés el català en les seves classes d’història “no faria cap favor als alumnes”.

En termes semblants es va expressar la portaveu de Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Mercè Terès, que va reivindicar el paper dels estudiants en la defensa de l’escola catalana, malgrat que sovint és menystingut, i va recordar la gesta dels mestres balears i les tres setmanes de vaga indefinida que van fer per acabar tombant el pla que pretenia reduir la presència del català a l’aula. “Estan atacant dia a dia tots els Països Catalans”, va concloure Terès, enmig de l’ovació dels assistents, que també van corejar càntics a favor de la llibertat dels presos polítics.

El discurs més polític el va fer el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que es va adreçar al bloc del 155. “Mai, mai, mai podran imposar allò que no han pogut guanyar a les urnes”, va advertir Mauri, que va destacar que el de l’escola catalana és un “model d’èxit, cohesionador i que té el consens de tota la comunitat educativa”.

L’escola en català ha permès que tothom pugui ser lliure de parlar el que vulgui
Ramon Font
portaveu nacional d’ustec-Stes
Mai, mai, mai podran imposar allò que no han pogut guanyar a les urnes
Marcel Mauri
vicepresident d’òmnium cultural


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia