Condemna a CatSalut per no haver evitat un suïcidi

El jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona ha emès una sentència en què es determina que el Servei Català de la Salut (CatSalut) haurà d’indemnitzar amb 135.214 euros el pare d’un jove de 19 anys que tenia risc de suïcidi. El noi va ser dut al servei d’urgències de psiquiatria de l’hospital Santa Caterina de Salt, on els facultatius que el van atendre no van optar pel seu internament, sinó que va ser donat d’alta l’endemà. Va tornar a casa l’11 de març del 2010 i, 24 dies després, es va llevar la vida. L’advocat Benet Salellas, en representació del progenitor del jove, va portar el cas als tribunals. Va presentar una demanda, en considerar que “les circumstàncies que van desencadenar la tràgica mort són el resultat d’una desatenció mèdica flagrant per part de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS)”.

En la sentència es recorden diversos dels arguments que es recullen en 3 informes pericials que van ser aportats per la part demandant. En un d’ells, un doctor especialista en psiquiatria i en medicina legal i forense diu que s’hauria d’haver tingut en compte la patologia de base del pacient, les dades del seu historial clínic i els antecedents, ja que amb anterioritat al març del 2010 havia fet tres intents d’autòlisi. Aquest pèrit va manifestar durant el judici que el jove hauria d’haver-se quedat a l’hospital: “L’alta mèdica estava contraindicada, s’hauria d’haver evitat. Va ser una imprudència o una omissió de l’administració. El més lògic hauria sigut gairebé un mes d’ingrés hospitalari per estabilitzar-se, per fer el seu control clínic i per rebre tractament.”

En la demanda formulada per Salellas s’hi especifica que el pare del noi “va implorar al facultatiu que va explorar el seu fill que no decidís donar-li l’alta fins que hagués pogut revisar la documentació del servei de l’Equip de Medi Obert, que havia elaborat un informe pocs dies abans, així com els informes d’un psiquiatre privat que l’havia estat visitant”.

La representació del Servei Català de la Salut, per la seva banda, va afirmar que l’atenció mèdica va ser correcta; que el pacient va estar hores en observació; que “va verbalitzar que tenia plans de futur a curt termini”, i que l’ingrés a la unitat d’aguts de psiquiatria només està indicat quan hi ha un risc de suïcidi imminent. El magistrat, però, coincideix amb les tesis dels tres doctors aportats per la part demandant, que creuen que el més prudent hauria estat un internament psiquiàtric de curta estada. “Tenint en compte la notòria i patent previsió del suïcidi, l’obligació genèrica de l’administració sanitària és la d’adoptar les mesures adequades i necessàries per vetllar per la salut i la integritat dels malalts psiquiàtrics. S’haurien d’haver fet actuacions més detallades i precises de les que es van aplicar”, conclou el jutge.