“Cada vegada hi ha més flexitarians, gent que menja menys carn i peix”

Cada vegada n’hi ha més. Són persones omnívores però que només consumeixen carn i peix en moments puntuals, quan els ve de gust o quan tenen un acte social, com ara un dinar, que ho requereix. A mi, per exemple, em passa. Tinc tota la informació sobre les conseqüències de menjar proteïna animal, però a vegades no vull deixar de menjar pernil amb pa amb tomàquet, l’escudella de la meva mare o els canelons de la iaia. Això vol dir que tinc poca ètica? Aquí ja entrem en un altre nivell de discussió.

Hi ha una part del món vegetarià i vegà que mira amb odi els que mengen carn. Respectem-nos tots. Si intentem explicar d’una manera tranquil·la i no pas extremista el punt de vista dels vegetarians, segurament la resta de les persones s’hi aniran apropant progressivament.

Soc contrària a les etiquetes perquè poden generar confusió. En tot cas, depèn del moment de la vida. Conec vegetarians que han tornat a menjar carn. Jo alguna setmana en menjo dues o tres vegades i altres soc vegetariana. I a l’estiu soc bastant crudivegana, pel meu consum d’amanides i fruita. Soc una omnívora saludable.

Són persones que estan ben informades sobre les implicacions que té per a la salut, i també per a l’ètica i el medi ambient, el consum de proteïna animal i procuren reduir-lo, però sovint els costa molt fer-ho del tot.

Quan preguntem a la gent quants cops a la setmana mengen carn, no ens diuen que ho fan diàriament perquè consideren que un entrepà amb embotit o les llenties amb xoriço no són carn. Se’n fa un consum massiu, però no en som conscients, i ens falta coneixement i pràctica per reduir-lo perquè pensem que els plats deixaran de tenir gust si els traiem la carn. A més, hi ha tot un seguit de mites segons els quals si deixem de consumir carn ens trobarem malament. Durant anys, una part del sector sanitari ha anat inculcant a la població coses com ara que si hi ha una deficiència de ferro el que s’ha de fer és menjar un bistec.

Quan fem la digestió, el consum de proteïna animal, sobretot de carn, genera tòxics com l’amoníac i l’àcid úric, que donen molta feina als nostres òrgans de neteja, sobretot el fetge. Si es compensés amb un alt consum de vegetals, no passaria res. Caldria que un 70 per cent del plat fos de vegetals i un 30 per cent de carn, però la majoria de persones fan el contrari. L’OMS i tots els organismes de salut diuen que la base de l’alimentació hauria de ser verdura i fruita. I això és vàlid per a tothom.

L’emergència climàtica posa en evidència que l’alt consum de carn actual és insostenible. La ramaderia és responsable de l’emissió del 14,5 per cent dels gasos d’efecte hivernacle i d’un alt consum d’aigua. A més, per a la cria intensiva cal produir molts cereals: un 40% de la producció mundial es destina a aquest objectiu. Calen més terres de conreu i augmenta la desforestació. I també hi ha el problema ètic de l’explotació dels animals per al consum humà.

Jo soc partidària que es faci d’una manera gradual, però hi ha qui ho pot fer d’un dia per altre. És un tema emocional, com deixar de fumar. Convé fer-se una analítica i estar sota la supervisió d’un especialista o, com a mínim, estar ben informat. La dieta vegetariana és saludable per a tothom sempre que estigui ben planificada.

No prendre vitamina B12 per compensar la que només ve de la proteïna animal o intentar cobrir aquesta mancança prenent espirulina, una microalga que té una B12 inactiva per als éssers humans. Altres errors són no menjar prou fruita i verdura, abusar dels hidrats i processats de brioixeria o dels cereals industrials, substituir la carn i el peix per hamburgueses veganes o tofus processats i, també, fer una cuina monòtona. Menjar verdura no és avorrit i qui ho pensi hauria d’anar a classes de cuina saludable.