Societat

F.VILA I N. RIBA

PROMOTORS DE LA FESTA DE LA VIDA BONA

“Cadascú té dret a les seves bogeries i a la seva manera de veure la vida”

Francesc Vilà i Nolasc Riba han promogut amb diverses entitats de salut mental del Baix Llobregat la primera Festa de la Vida Bona, que es farà diumenge al parc de Torreblanca

Aquesta és la primera edició de la Festa de la Vida Bona. D’on arrenca?
[Francesc Vilà] El 2016 el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va promoure un any de debats i alguns vam plantejar la qüestió de les persones i de la salut mental. Un dia va sorgir un debat sobre la salut mental comunitària. Des dels anys vuitanta ens adonem que la salut en general funciona força bé, la medicina ha fet un recorregut molt important a partir de la Segona Guerra Mundial. En canvi, pel que fa a la salut mental les administracions fan accions cada vegada més importants des dels anys vuitanta, però la insatisfacció dels protagonistes i els familiars va en augment.
Per què?
[F.V.] Per diversos motius. Des dels vuitanta hi ha una ideologia que impregna la salut mental que és la biopolítica, que vol dir que els polítics es plantegen que el més important és curar i controlar les persones. La salut mental està atrapada en aquesta ideologia, que se sustenta en una creença inaudita: quan a algú li passen coses la causa última és una alteració cerebral.
Això és així?
[F.V.] Dissortadament, no. La indústria farmacèutica ha anat abandonant totes les seves tesis d’investigació sobre nous productes en el camp de la depressió, l’angoixa, etcètera, perquè molts dels productes funcionen a pesar de les teories que tenim.
L’entorn i les causes externes deuen influir també.
[F.V.] L’entorn, les persones i la societat són fonamentals. Sabem des del 2000-2010 per Richard Whitaker que com més diners dediquem a la lògica biopolítica més discapacitats i cronificació produïm.
Què passa arran d’aquells debats del 2016?
[F.V.] Una colla d’entitats molt diverses, com associacions de familiars de malalts mentals, protagonistes de la malaltia, entitats hospitalàries com Sant Joan de Déu, Benito Menni i les Germanes Hospitalàries i associacions com la fundació Cassià Just, Hàbitat 3 i Solidança, entre altres, ens plantegem que el 75% dels factors que incideixen en el benestar de les persones amb fragilitat mental no són sanitaris. Això ho diu l’OMS i diferents estudis. Nosaltres ens volem ocupar del 75% d’aquests factors agrupats en temes de vida bona, habitatge i treball. No estem per curar sinó per tenir cura de les persones. I sobretot perquè les persones es plantegin la seva emancipació.
El concepte comunitari a què es refereix?
[F.V.] Vol dir que ho fem en comú els protagonistes, les entitats i els que hi volen participar. Fem en comú coses per la vida de la gent en relació a la formació, el treball i l’habitatge.
Això com es concreta?
[F.V.] En treball fent xarxa entre empreses que es dediquen al treball protegit i empreses que volen apostar perquè algú amb fragilitat mental s’incorpori amb formació. En l’habitatge vam decidir associar-nos diverses entitats per ajudar a gestionar llars còmodes per facilitar l’emancipació d’algunes persones i els donem suport lleuger.
I la tercera pota, la vida bona?
[Nolasc Riba] El primer plantejament és quins són els factors de seguretat que permeten tenir expectatives i crear un projecte de vida. L’habitatge és un d’ells i el segon és el treball. La vida bona és més conceptual, hi ha un debat continu entorn d’unes línies marcades: l’oci, la família, l’alimentació, les arts escèniques, l’esport, fent alhora una crida a la comunitat. [F.V.] Un dels camins principals per a la cronificació i la discapacitat és sentir-te cada cop més sol i aïllat. Intentem posar-hi fre i aquí hi ha una de les jugades de la festa de diumenge: la manera de fer-nos visibles l’hem de fer amb uns altres.
Tot això com es manifestarà a la festa?
[N.R.] Serà una festa molt engrescadora que volem que sigui bianual, amb un programa molt ampli. Les entitats donaran informació i hi haurà activitats com ioga, tallers de menjar saludable, herbes remeieres, dansa, tallers de reciclatge, una pintura mural, un taller d’arteràpia... La crida és oberta a tothom. [F.V.] Si vols venir no cal que t’identifiquis com a boja, pots venir com a ciutadana.
Reivindiqueu el terme boig?
[F.V.] Sí, reivindiquem la bogeria perquè a Catalunya és una cosa molt pròpia. El seny i la rauxa, etcètera. Nosaltres volem trencar algunes costures del llenguatge. Darrere d’un taller de grafits hi ha gent jove, probablement tan xalada com altra, i s’identifiquen com a joves que fan grafits, no pas com a bojos que intenten fer art. El discurs biopolític diu que un de cada quatre ciutadans en algun moment de la seva vida es xalarà. Nosaltres diem una cosa molt més subversiva: cadascú té dret a les seves bogeries i a la seva manera de veure la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia