“És molt trist que una nena o un nen no puguin dir «tinc gana o tinc fred»”

La meva plaça a l’ensenyament és d’especialista en logopèdia. És una plaça de grau superior i requereix que haig d’estar exercint sobre el que faig docència. En concret, és una plaça de grau superior d’integració social.

Són el que anomenem SAAC, sistemes augmentatius i alternatius de comunicació. Es tracta de sistemes que són una alternativa perquè les persones que no tenen sistema oral o que el tenen deficitari i pobre es puguin comunicar. És el cas, per exemple, de nenes o nens que només diuen alguna paraula o persones que han tingut un ictus o problemes de lesions neurològiques, sordesa... I d’aquests sistemes, n’hi ha amb ajuda o sense, per exemple, utilitzant el cos, material divers, el llenguatge dels signes... El nostre sistema és amb ajuda.

Va sorgir d’una proposta educativa al cicle de grau superior que imparteixo a l’institut Montilivi de Girona, d’on soc professora especialista en logopèdia. És una proposta educativa de servei, els alumnes aprenen i fan un servei a la comunitat.

Ens posem en contacte amb escoles d’educació especial, pacients de l’hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa –on faig de logopeda– i familiars d’alguns alumnes. El material que hem creat i que estem creant o millorant sempre ha de ser útil per a algú.

Són sobretot fitxes en format digital, però també en tenim amb altres suports. És molt divers segons a qui va dirigit. Hi ha, per exemple, els principals graus de parentiu representats en persones de diferents edats, fotos d’espais de l’hospital, etc. La persona hospitalitzada només ha d’assenyalar el dibuix o dibuixos segons allò que vol comunicar o amb qui es vol comunicar. Hi ha també un codi de colors d’acord amb una normativa general, la normativa dels SAAC: el taronja fa referència a noms comuns, el verd a verbs, etc. Nosaltres teníem molt de material a les escoles, però no seguia la normativa i, ara, l’estem adaptant.

Sí. A les escoles, a més, també hi tenim llibrets per als alumnes que no poden dir res o material adaptat específicament per a aquest àmbit. Disposem, per exemple, de receptes de cuina amb imatges, fotos de les nenes i nens de la classe per poder passar llista, etc. N’hem fet per a les aules d’acollida del Montilivi, tot i que és un material obert a tothom. L’hem creat en una aplicació digital en quatre llengües. L’objectiu és que els alumnes aprenguin el català.

Sí, és un sistema que busca que aflori el llenguatge oral i també serveix per millorar. La idea és arribar al llenguatge oral. Veiem nens amb problemes neurològics que són molt agressius: criden, mosseguen, s’estiren els cabells i es poden arribar a autolesionar. I és lògic. És molt trist no poder dir “tinc gana o tinc fred”... Quan troben el mitjà de comunicació s’alliberen.

És molt important i, per això, hi ha d’haver molta comunicació amb les famílies i cal que hi hagi molt de material adaptat al seu abast, perquè el puguin utilitzar.

Sí, tenim un SAAC específic i estem en procés d’implementació. És el que ja teníem quan estàvem a l’antic hospital Sant Jaume i, ara, l’hem actualitzat, ampliat i adaptat al català, castellà, anglès i àrab. M’agrada que es doni a conèixer la feina que estem fent, perquè hi ha moltes persones que es troben en la situació d’un familiar que no pot parlar i això és molt desesperant. És important que sàpiguen que hi ha maneres de comunicar-se amb ells. Sempre dic als alumnes que, davant d’una persona sense comunicació verbal, que ho provin tot, que no es rendeixin i, al final, tot serà molt enriquidor.

Sí, hi ha moltes més persones de les que ens pensem. T’adones que calen aquests sistemes de comunicació alternatius. La feina del logopeda no consisteix només a ajudar a dir bé el so de l’erra o de l’ela. Hi ha moltes persones amb patologies neurodegeneratives, amb Alzheimer... i cal ajudar-les a tenir una bona comunicació.