El Bulevard Rosa tanca una història de 40 anys
En un passeig de Gràcia gris i ple de bancs, les galeries van obrir el 1978 i van canviar la fesomia del carrer
Les famoses galeries no han suportat la pressió de l’estratègia de les grans marques
“Em fa una pena terrible. Aquesta botiga està oberta des del primer dia i encara recordo obrir per primer cop i que a les galeries encara s’hi feien obres. Jo tenia 18 anys i ja n’han passat quaranta. La veritat és que el negoci va anar molt bé, ha anat molt bé durant molts anys, perquè penseu que aquell 1978 mai s’havien vist vestits com els que teníem nosaltres. Anaves a comprar a Londres o a París, ho portaves aquí i la gent quedava meravellada, perquè aquí no hi havia res.” Ho explica la Isabel, avui darrere el taulell de la botiga Isla, de vestits i complements de festa, la primera que va obrir al Bulevard Rosa i que, com la resta, tancarà el proper 31 de juliol. La botiga és de la seva germana, perquè ella, quatre mesos després d’obrir el Bulevard Rosa i la tenda Isla, va obrir Zic-Zac, de roba moderna i atrevida, que ja no existeix. “Tenia unes coses increïbles, no s’havien vist mai a Barcelona”, diu.
El nom, del Saló Rosa
Una de les clientes d’Isla, la senyora Remei, barcelonina de tota la vida, recorda que ella abans d’obrir el Bulevard va fer el convit de noces al Saló Rosa, situat en aquest espai. “Per això li van posar Bulevard Rosa, pel saló”, explica. Va amb la seva filla Laura, que confessa que se sentirà òrfena quan aquestes emblemàtiques galeries desapareguin. “Hi hem vingut sempre, des del primer dia”, diuen. El Bulevard Rosa, per molt turística que hagi estat Barcelona, sempre ha estat molt barceloní.
El Bulevard Rosa, per l’impuls de l’empresari visionari Enric Vives Valls, va obrir ara fa 40 anys, el 1978, i va rebre el nom de Bulevard Rosa precisament per l’elegant Saló Rosa. Just feia poc havia acabat el franquisme i la majoria de la gent, excepte els de més diners, que anaven a la modista, encara es feia la roba a casa. No existien ni els Zara ni els H&M i les botigues de moda d’aquestes galeries van suposar una revolució. El Bulevard Rosa es va convertir, de cop, en un punt de trobada al centre de Barcelona per les botigues que hi havia de moda, els bars per anar-hi a prendre alguna cosa i el glamur que desprenia.
Color en un carrer gris
Aquelles galeries van donar color a un carrer gris ple de bancs –hi havia poques botigues de roba, Santa Eulàlia (fundada el 1843) n’era una, per exemple, però a preus prohibitius per a la majoria– i aquests de mica en mica van anar desapareixent per donar pas a botigues de moda, fins a convertir-se, avui, en el que és: un dels carrers comercials més cars d’Europa amb les millors marques del planeta.
El Bulevard Rosa no ha resistit, sobretot, la pressió de la internacionalització del passeig de Gràcia i l’estratègia de les grans marques mundials que han ocupat el carrer. Més enllà de les botigues que tenen l’aparador que dona al carrer, les altres fa anys que sobreviuen. El dia 31 de juliol aquestes galeries tancaran com a tal i al seu interior s’instal·laran, en principi, quatre grans firmes que, com ara s’estila, ocuparan centenars de metres quadrats.
“Les galeries comercials van ser en el seu moment el primer centre comercial, allà on sota el mateix sostre hi havia molts establiments. Van tenir un gran èxit durant molts anys, però els centres comercials tal com els coneixem ara i altres factors els han relegat”, explica el professor Josep Maria Marcos, expert en temes d’expansió immobiliària en el comerç.
Marcos, que també és professor d’Escodi, l’Escola Universitària del Comerç, explica que un dels punts per explicar la davallada de les galeries comercials en general és el fet que “no hi hagi pàrquing”. En segon lloc, i aquí es pot concretar en el Bulevard Rosa tot i que també es dona en altres galeries, és que, segons aquest expert, “ha fallat la gestió en el sentit que no hi ha hagut un gestor que hagi donat una visió general de les galeries sinó que cada arrendatari, cada establiment, ha anat pel seu cantó i, per tant, no han fet imatge de marca, com sí que han fet, per exemple, La Maquinista o Illa Diagonal”. “Aquest punt, no cuidar el mix comercial, no gestionar les galeries en si, sinó que qui ho ha gestionat ha fet, bàsicament, de gestor immobiliari, ha estat decisiu”, diu Marcos, que en el cas del Bulevard Rosa hi afegeix una altra llosa: “El Bulevard Rosa està situat en un dels llocs més prime internacionals, cosa que vol dir que s’ha vist engolit per la tendència de les grans marques. I què volen les grans marques?: grans locals comercials de milers de metres quadrats per poder potenciar un espai, generar experiències de compres i de marca i situar-se en aquest lloc encara que sigui perdent-hi diners.” Diu aquest expert que també els alts preus dels lloguers ja dibuixen el tipus de llogater: marques a qui els és igual perdre diners mentre puguin ser visibles en aquest espai, un eix prime que competeix amb els seus similars de Milà, Londres o París.
Fins al 31 de juliol i en espera d’anar sabent quines grans marques ocuparan els locals, que amb tota seguretat es reconvertiran en quatre, els llogaters s’afanyen a treure’s el gènere. “Nosaltres no tenim cap local per traslladar-nos”, diu la Isabel, que lamenta que “els nous amos” (els fills d’Enric Vives) no hagin publicitat ben gran que tanquen i fan rebaixes. “Hi ha molta gent que ja no ve perquè es pensa que hem tancat. Jo crec que si es tanca s’ha de fer en gran, s’hauria d’haver fet una festa, perquè aquestes galeries han donat molt a la ciutat i s’ho mereixen”, diu la Isabel. Les seves clientes hi estan d’acord, no en va el Bulevard Rosa va canviar moltes coses a Barcelona, a més del passeig de Gràcia.