Una jornada inclusiva

Més activitats educatives i d’acollida i menys actuacions policials. Aquesta és la reivindicació que va fer el president de la mancomunitat de veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya, durant la jornada que es va desenvolupar ahir al matí a diferents indrets del barri –principalment a la plaça del Barco i a l’Ateneu– adreçada als menors estrangers no acompanyats (MENA) que es troben en aquests moments al centre d’acollida d’emergència Oikia. L’objectiu de la jornada, batejada amb el nomde Nadals per compartir, va ser promoure la interacció d’aquests joves immigrants –en aquest centre n’hi ha actualment una quarantena– i els veïns de Santa Eugènia, segons va explicar el coordinador d’Oikia, Hatim Bourkadi. “La integració s’ha de produir en els dos sentits: els joves han de fer els possibles per integrar-se però els veïns del barri també s’han d’obrir. És una qüestió de trencar el gel i parlar amb ells”, hi afegeix el coordinador del centre. De fet, ahir no va ser el primer cop que els joves immigrants i els veïns van tenir l’oportunitat de connectar. Al llarg d’aquest any, els joves han fet diferents trobades amb els voluntaris i jugadors de la petanca inclusiva de Santa Eugènia. I arran dels bons resultats d’aquestes trobades, l’Ateneu va decidir obrir ahir les portes als joves per celebrar el Nadal. El programa d’activitats va incloure la participació en un correfoc dirigit dels Diables del Ter; la pintada d’un mural; l’actuació del grup de malabars Gerard Associació Tolosella; l’elaboració d’una paella multitudinària i d’un cuscús gegant i diverses actuacions musicals a càrrec de Hitcham Atlas i Herman Beiro. I un dels moments més esperats i agraïts de la jornada va ser la visita dels jugadors del Girona FC Pere Pons i Yassine Bounou. Conscients del focus que en aquests moments hi ha posat sobre els MENA, responsables i educadors del centre Oikia, pel qual aquest any han passat 200 menors immigrants sense referents familiars, neguen que els joves siguin per se conflictius i asseguren que el problema principal és que estan estigmatitzats. “Són adolescents i sempre n’hi ha algun que és problemàtic, però no es pot generalitzar”, destaca el coordinador del centre. L’Ismael, que ahir va fer 16 anys, va néixer a Girona, però quan tenia només uns mesos va marxar amb la seva mare al Marroc. Ara ha fet el viatge de retorn sol. I amb la idea de complir un somni: vol guanyar-se la vida sent dissenyador de moda i ajudar econòmicament la seva família. “Faig la meva vida i faig tots els possibles perquè la gent em jutgi com soc. No m’interessa el que pensin els altres de mi”, va explicar ahir Ismael amb l’ajuda de Bourkadi, que va fer de traductor.