Un estudi alerta de l’excés de graus a les universitats
L’Observatori del Sistema Universitari diu que l’oferta és heterogènia però difícil d’entendre
Hi ha un 30% més de titulacions des que es va implantar el pla Bolonya
L’oferta de graus universitaris ha crescut a Catalunya un 30%, de manera similar a les universitats públiques i les privades, des que es va implantar el pla Bolonya i van desaparèixer les llicenciatures i les diplomatures. Una oferta que es tradueix en els 530 graus –2.854 a tot l’Estat– que les set universitats públiques i les cinc de privades van oferir en el seu conjunt durant el curs 2017/18. Un estudi elaborat per l’Observatori del Sistema Universitari –associació que analitza els sistemes universitaris de l’Estat espanyol i el seu entorn des del 2011– presentat ahir alerta que l’oferta és heterogènia, però difícilment comprensible per als estudiants, les famílies i les empreses, que es poden veure desorientades per una amplia oferta que és sovint massa especialitzada, repetitiva pel que fa a les denominacions i, en alguns casos, amb poca perspectiva de futur.
El catedràtic emèrit de la UPC Albert Corominas, coautor de l’estudi, va assegurar ahir que l’informe “vol servir com a reflexió i no som catastrofistes”, però va destacar, entre d’altres, “la gran diversitat de noms”. En 345 ocasions –dels 2.854 graus que s’fereixen a tot l’Estat– el nom es repeteix només una vegada; és a dir, només una universitat ofereix aquells estudis. Però sovint són noms diferents per als mateixos estudis. A tall d’exemple, es poden robar 19 denominacions diferents per a graus com ara el d’administració i direcció d’empreses.
Totes les universitats han incrementat substancialment la seva oferta des de la reforma, i en destaquen, segons l’estudi, la UPF, que l’ha duplicat, i la UOC, que l’ha augmentat un 67%. Segons Corominas, els increments s’han donat en anys de retallades, cosa que atribueix a una manera que tenen les universitats d’intentar atreure més recursos a partir dels estudiants. Això acaba derivant, en alguns casos, a una excessiva fragmentació, amb graus que no arriben als 40 estudiants.
En aquest sentit, la rectora de la UAB, Margarida Arboix, va dir en la presentació de l’estudi que moltes titulacions tenen un futur incert perquè responen a una part molt petita del mercat laboral, i va apostar perquè els graus “preparin ciutadans capaços d’abordar els canvis” amb una formació sòlida i que es reservi l’especialitat per als postgraus i màsters. Arboix va reclamar així mateix més autonomia universitària i més dotació pressupostària.
LA XIFRA
Necessitat de planificar l’oferta conjuntament
Rosa M. BravoL’estudi de l’Observatori del Sistema Universitari posa sobre la taula la necessitat de revisar que tots els graus compleixin els objectius de formació generalista i recomana que les universitats cooperin entre si i amb l’administració amb l’objectiu de planificar l’oferta i reduir el nombre de titulacions. També proposa reduir els anomenats graus propis i demana una reflexió crítica sobre els graus múltiples i la qualitat d’aquells impartits en llengües estrangeres. En aquest sentit, Albert Corominas va estar crític amb l’actitud “passiva” dels últims governs de la Generalitat, i va recordar que, si bé són les universitats les que proposen les titulacions, les comunitats autònomes són les que han d’harmonitzar l’oferta.
L’estudi no valora el cost dels graus, un aspecte que vol canviar la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la rebaixa de les taxes universitàries. Els impulsors van anunciar ahir que ja ha recollit 20.000 firmes oficials, en espera de poder completar les 50.000 necessàries per a què pugui prosperar. Una vintena d’entitats s’han adherit a la ILP, i Catalunya en Comú, la CUP i ERC hi estan donant suport a través de diversos comunicats.