Les extraescolars, part de l’educació integral del nen
Jaume Bofill, els Moviments de Renovació Pedagògica i la Diputació de Barcelona s’alien per promoure l’educació a temps complet
S’uneixen per a la igualtat d’oportunitats dels alumnes
El curs escolar té 175 dies, menys de la meitat de l’any, una quarta part del qual és de vacances. Del temps escolar, el 35% del temps, a més, és no lectiu (menjadors, patis). Aquestes dades, revelades ahir per l’Aliança Educació 360, que promouen la Fundació Jaume Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) i la Diputació de Barcelona, demostren que el temps lectiu no ho és tot en l’educació dels infants i els joves. De fet, a Catalunya hi ha una àmplia oferta d’activitats extraescolars, de lleure, musicals, esportives... que els impulsors del projecte pretenen integrar amb les estrictament acadèmiques per promoure l’“educació a temps complet” de tothom sense deixar-ne ningú al marge.
La iniciativa “sorgeix de superar la jornada compactada que fan un 82% dels instituts, que comporta moltes desigualtats en l’aprenentatge”, va dir Pilar Gargallo, de la FMRP, durant la presentació de l’Aliança Educació 360, a Barcelona. El projecte –segons va explicar Gargallo– “s’emmiralla en el model de temps complet” d’alguns països d’Europa i en projectes com els plans d’entorn i els patis oberts, que ja s’han dut a terme a Catalunya i que han quedat tocats per “les retallades” dels últims anys.
La idea és sumar, a la cada cop més estesa consciència sobre la necessitat d’educar-se al llarg de tota la vida, la de potenciar l’“amplitud” de l’aprenentatge. “Actualment hi ha una gran constel·lació dispersa” d’oportunitats educatives. Es tracta de “connectar-la” i adonar-se que “el currículum és molt més ampli que el temari escolar o les competències bàsiques”, remarca Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. Per Carles Barba, director de l’Aliança Educació 360, tot plegat obliga a un “canvi de marc mental quan parlem d’educació”.
El programa, dotat amb un pressupost inicial de més de 2 milions d’euros, tindrà una durada de tres anys, durant els quals, en un primer moment, s’analitzarà l’actual oferta d’activitats de tot tipus amb caràcter educatiu i es buscarà la manera de coordinar ajuntaments, AMPA, escoles i entitats per oferir tot aquest ventall de manera coherent als nens i joves. La intenció és que aquesta xarxa pilot, que de moment només funcionarà en territoris de la Diputació de Barcelona, més endavant es pugui estendre a tot Catalunya i s’integri en el sistema públic d’educació.
Per començar, el programa s’ha posat en marxa en onze territoris: els municipis de Castellbell i el Vilar i Manresa, Granollers, Manlleu, el Prat de Llobregat, Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Salt i a les comarques del Lluçanès i del Moianès.
LA XIFRA
Tutors i municipis “proactius”
L’educació ha agafat un protagonisme notable en la societat els darrers anys gràcies a factors com les proves PISA i la febre per la innovació educativa, però molts estudis adverteixen que en la formació dels menors sovint hi influeixen, molt més que l’escola, la família, el barri i les activitats que els nens i joves fan fora de l’horari escolar. Valors i habilitats com ara el lideratge, el treball en equip i l’empatia moltes vegades s’aprenen al cau, a l’equip de bàsquet o a la coral més que no pas a l’escola, segons van explicar ahir els impulsors de l’Aliança Educació 360. El problema és que no tothom té accés a l’ampli ventall d’oferta educativa no reglada. Molts cops per una qüestió econòmica i molts altres cops, per una de cultural. Per compensar-ho –explica Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill–, agents com “l’escola i el municipi hauran de ser proactius”. És a dir, anar a buscar-los.
