Educació

La nova immersió aposta per una escola plurilingüe

El govern presenta l’actualització del model lingüístic del sistema educatiu, amb una aposta per la multiculturalitat

Els centres hauran d’elaborar un projecte lingüístic com a eina pedagògica

Han passat 35 anys des de l’aprovació de la llei de normalització lingüística. En aquest temps, el marc sociolingüístic ha variat substancialment, fins al punt que actualment a les escoles catalanes es parlen fins a 200 llengües diferents. Davant d’aquesta nova realitat, el govern ha decidit actualitzar el model lingüístic del sistema educatiu amb una aposta clara pel plurilingüisme i la interculturalitat. Sempre, això sí, mantenint el català com a llengua vehicular i el castellà i l’anglès com a llengües curriculars, però valorant també els idiomes d’origen com a instrument substancial d’integració. L’objectiu, segons recull el mateix informe, que ahir es va presentar públicament en un acte solemne presidit pel vicepresident del govern, Pere Aragonès, al Petit Palau de la Música, és “vetllar perquè la societat catalana tingui uns ciutadans plurilingües que, a més del català, el castellà i l’anglès i/o altres llengües d’abast internacional, puguin comunicar-se també en les seves llengües d’origen”.

L’informe presentat ahir, que es pot consultar a la web del departament en quatre idiomes –català, castellà, francès i anglès–, és en realitat una posada al dia d’alguns canvis que ja s’han anat introduint en el sistema educatiu en els últims anys. De fet, com explica Josep Vallcorba, director general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, que porta també els temes de llengua, “en els últims deu anys s’ha avançat molt i el que ara fem és recollir les experiències que ja tenim i validar-les amb la recerca universitària i les directrius internacionals que van en la mateixa direcció”.

Vallcorba no dubta a assegurar que es tracta d’una mena “d’ITV de l’educació lingüística” del país, tenint molt clar que “en un context de riquesa cultural el que cal és fer de la necessitat virtut i posar en valor aquest plurilingüisme i aquesta interculturalitat”. Per Vallcorba, la capacitat d’acostament real de l’escola a les altres llengües és clau per garantir la integració i la cohesió social. El mateix document ho deixa bé clar: “El manteniment i la difusió de les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut és també un objectiu del nostre sistema”, però no només pel valor que tenen per a aquest alumnat, sinó també com a element “d’internacionalització de la societat i l’economia catalana”. Del que es tracta, subratlla Vallcorba, “és de potenciar la dimensió comunicativa, més enllà de la pròpia llengua”. O dit d’una altra manera: “Aconseguir una competència comunicativa única i fer servir diferents llengües per construir el coneixement.”

Més enllà d’aquest plantejament més conceptual i teòric, que s’alinea amb polítiques comunes de la Unió Europea, on ja s’ha fixat el domini de diverses llengües com a objectiu per al 2020, l’informe planteja també la necessitat que els centres introdueixin canvis metodològics i organitzatius, imprescindibles per aplicar el nou model amb èxit. Això implica, entre altres coses, ensenyar les llengües a través de totes les matèries o que assignatures troncals com ara matemàtiques, ciències naturals o socials s’imparteixin en anglès, però també que es pugui escollir xinès o àrab com a segona llengua curricular o que a les classes hi hagi “petits gestos d’aproximació simbòlica, amb un conte o una salutació en la llengua d’origen per garantir la continuïtat escola-família i també una major autoestima”, explica Vallcorba.

No es parteix de zero. Des de fa alguns anys, moltes escoles ja treballen en aquesta direcció, especialment pel que fa al tractament integral de la llengua. El que el model demana a les escoles i instituts és que elaborin un projecte lingüístic de centre com a eina pedagògica, tenint en compte el seu context sociolingüístic i el seu entorn. I que, en aquest marc, es valori també la competència plurilingüe dels docents. Cada centre, en funció de la seva autonomia, haurà de dissenyar el seu propi model i en el cas dels alumnes nouvinguts oferir-los la millor opció; fins i tot el document assenyala la conveniència que puguin ser atesos per alumnes que parlin la seva pròpia llengua. El govern no planteja cap data d’implantació del nou model. És només un marc teòric, però ferm. Ho resumeix Vallcorba: “No volem tensar el sistema. Volem anar avançant serenament, però solidament.”

LA XIFRA

200
llengües
es parlen actualment a les escoles catalanes, una realitat molt diferent de la de fa 35 anys.

LA DATA

1983
Any
d’aprovació de la llei de normalització lingüística. El 1998 es va aprovar una nova llei, encara en vigor.

El bilingüisme protegeix contra la neurodegeneració

L’ús continuat de dues o més llengües confereix una major protecció davant la neurodegeneració, segons han comprovat un grup d’investigadors de l’hospital de Sant Pau en una trentena de pacients amb la malaltia de Huntington. L’estudi es va dur a terme amb pacients afectats lleument per una primera fase d’aquesta afecció neurodegenerativa de causa genètica, que combina greus símptomes motors, cognitius i conductuals progressius. Liderats pel doctor Saül Martínez-Horta, els investigadors van utilitzar tècniques de neuroimatge per explorar l’efecte del bilingüisme sobre el volum i el metabolisme cerebral. Els resultats demostren que els pacients que al llarg de la seva vida han intercalat en més ocasions català i castellà tenen un millor rendiment cognitiu en determinades proves. També van acreditar un major volum cerebral en zones frontals i un millor funcionament metabòlic en diferents àrees del cervell. Aquests canvis s’associen amb un millor rendiment cognitiu i un millor estat funcional global, i suggereixen un efecte neuroprotector sobre la progressió de la malaltia. Així doncs, els investigadors remarquen la importància de promoure una activitat mental regular i estimular la reserva cognitiva en les malalties neurodegeneratives per allargar al màxim les funcions vitals. De fet, els efectes beneficiosos del bilingüisme per al cervell ja s’havien acreditat en altres recerques anteriors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Quan en un avió et donen instruccions que fan riure... o que fan por

Sant Julià reclama, en una moció, unes atraccions inclusives

sant julià de ramis

Amics del País demana un pacte per Barcelona

barcelona
L’ESCALA

Vint anys de Canal 10

MARTA MASÓ
CAP DE CANALLA DE LA COLLA CASTELLERA DE MARRECS DE SALT

“El món casteller, per a la canalla, és una autèntica escola de la vida”

girona

Hinojosa de Sarrià ha invertit dos milions d’euros en millores

sarrià de ter

La Fira de Sant Martirià de Banyoles, més potent que mai en la quarantena edició

BANYOLES
societat

La Cursa de la Dona restringirà els regals “sexistes”

L’aigua de Sils no és apta per al consum per un plaguicida

sils