Societat

societat

Llana per posar en valor la cultura popular dels Pirineus

Mantes, tapaboques o coixins de pastor fets amb llana d’una vintena de ramats de l’Alt Urgell i Andorra arriben a diversos països d’Europa i EUA de la mà d’una iniciativa empresarial

La preocupació per la pervivència de la cultura popular del Pirineu ha estat una de les claus per tirar endavant una iniciativa empresarial que vol ajudar a la seva recuperació. Així, s’ha apostat per aprofitar la llana d’una vintena de ramats de l’Alt Urgell i d’Andorra per confeccionar diversos elements relacionats amb l’ofici de pastor, com ara mantes, tapaboques, sarrons o coixins. Uns productes que pretenen ser austers i sostenibles i que tenen sortida en diversos països del continent, com ara França, Alemanya o els de nord d’Europa, a més dels Estats Units i Corea. Tot plegat contribueix també a continuar posant en valor la llana, que pràcticament ha deixat de recollir-se i es veu abocada a tractar-se, gairebé, com un residu.

L’Albert Gomà és un dels fundadors de Vital Pirineus i una de les seves tasques és la de recollir la llana de petits ramats d’Andorra i l’Alt Urgell just després del moment de la xollada, a la primavera. Explica que el tracte que reben les ovelles influeix en la qualitat del producte i que els vellons s’han de classificar, ja que hi ha unes llanes que serveixen més per farcir coixins o matalassos i d’altres que són més adequades per al tèxtil. Amb tot aquest material s’ha de desplaçar a Palència, on hi ha l’únic rentador que queda a la Península Ibèrica.

La seva inquietud per la manera de promocionar el territori el va fer decidir a tirar endavant aquesta empresa al 2019, després d’un viatge als Andes on va poder conèixer iniciatives de recuperació cultural basades en la venda d’artesania als Estats Units. “Quan torno al Pirineu m’adono que tenim un cert disseny, una cultura tradicional molt rica a la que veig que no li donen valor i no la posem de relleu”, indica Gomà.

L’emprenedor, que viu a Andorra, ha trobat entre els turistes que visiten el Principat un altre mercat on poder vendre els seus productes, sobretot entre persones que busquen articles que tinguin un valor afegit. Un dels primers que es van confeccionar va ser el tapaboques, una manta que servia d’abric als pastors. També compten amb una capa, que s’ha redissenyat respecte dels models originals, i fins i tot tenen camises de dormir. Tot plegat, vinculat sempre amb la vida al camp i la muntanya i amb arrels pirinenques.

Un dels pastors que li facilita la llana del seu ramat és el Martí Escudé, que veu la iniciativa com una oportunitat per no perdre aquest producte. Recorda que la seva àvia la utilitzava per confeccionar mitjons i jerseis i que, al seu dia, estava més ben valorada que la carn de corder. De fet, explica que li havien arribat a pagar a més de 40 pessetes el quilo i que ara, en canvi, es troba que no la volen recollir ni regalada “perquè no els hi surt a compte”, apunta.

El canvi de tendència en l’aprofitament de la llana va suposar la fi d’una font d’ingressos per a l’economia familiar. Ara, poder desfer-se’n els hi representa un problema afegit, en un moment en què es troben que l’ofici va a la baixa. A Civís, a les Valls de Valira (Alt Urgell), dels set ramats que hi havia només en queda el seu que, a més, ha rebaixat a una cinquena part els 200 caps de bestiar que tenia. Tot plegat pot acabar convertint-se en el preludi de la fi de l’activitat ramadera al poble, un cop el Martí estigui jubilat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia