Societat

Societat

L’aventura del ‘Bensu’

El 4 de gener del 1979, el mercant ‘Bensu’, amb una càrrega de joguets, cartró i rajoles, va embarrancar a la platja de Sant Antoni de Calonge

Dues persones, Jordi Garreta, mecànic de motors, i el patró, Joan Martí Brull, van ser condecorats per haver rescatat en plena tempesta de migjorn una nena de quatre anys i el seu pare, un dels oficials

El vaixell es va anar desmantellant fins al 1982, quan se’n van volar les darreres restes

Avui fa 44 anys que el mercant de vapor Bensu va embarrancar a la platja de Sant Antoni de Calonge, al sector des Monestrí, a tocar de la riera de l’Aubi. Aquesta, però, no és només una història de catàstrofes, sinó també de sacrificis i heroïcitats. El 4 de gener del 1979, Jordi Garreta i Joan Martí Brull, desafiant amb una llanxa un fort temporal, van rescatar del vaixell la nena María Luisa Crespo, de quatre anys, i el seu pare, el primer oficial. Per aquesta gesta van rebre la medalla de salvament de nàufrags, que els va concedir la marina. Quan el temporal va passar, el vell vaixell va esdevenir un atractiu per als visitants i, en arribar la temporada estiuenca, un reclam molt potent. No era habitual prendre el sol amb les imponents restes d’un vaixell embarrancat a la sorra. Unes 6.000 tones de ferro, amb 150 tones de fueloil, eren com un pes mort a la sorra esperant a ser trossejades i reconvertides en ferralla. Avui encara en queden alguns vestigis, com la quilla, les restes d’un esquelet que va desaparèixer fa més de quatre dècades.

El principi de la fi de la història del vaixell va tenir lloc cap a les vuit del vespre del 4 de gener, quan va arribar a la badia de Palamós i va ancorar a prop del moll nou. El temps no acompanyava, amb temporal de migjorn i un fort onatge. Aquest tipus de temporal colpeja amb força el passeig de Sant Antoni amb onades que poden superar els quatre metres. El pràctic del port de Palamós va advertir per megafonia el capità del Bensu que la posició en què es trobava el vaixell era molt perillosa. El corresponsal de l’aleshores Punt Diari, Antoni Crosa Mauri, ho va explicar així: “El capità [del Bensu] va aixecar l’àncora i feu agafar pressió a les calderes, però en poca estona foren emportats cap a la platja, on embarrancaren a les roques des Monestrí; es va obrir un esvoranc de més de deu metres a la quilla i un altre d’uns quatre metres en un altre indret; amb dues bodegues inundades amb la càrrega de cartó, cera i joguets procedents d’Alacant i València, i les instal·lacions elèctriques inutilitzades.” El capità i la vintena de mariners el van abandonar mitjançant una escala de gat per refugiar-se a Palamós. En aquesta operació de rescat, hi van participar el mecànic de motors Jordi Garreta i el patró del vaixell, Joan Martí Brull, que van rescatar la nena i el seu pare, que eren a bord, amb el neguit de com es comportaria el vaixell. Crosa Mauri explica què va passar després: “L’endemà foren atesos per la Creu Roja de Palafrugell, fins que pocs dies després tots van marxar cap a casa seva, al País Basc. A bord, hi va quedar un cadell de gos llop d’una mica més d’un mes i dos canaris, que foren recollits quan trenta-sis hores després el capità hi tornà per salvar la documentació i efectes personals de la tripulació. De la gossa, se’n feu càrrec la família Rodà de Palafrugell, que ja en tenen una altra i un mico, i batejaren la petita amb el nom de Bensu, en recordança de l’odissea que passà dalt del vaixell. Sovint els tres animals són portats a passeig a la platja i juguen enfront del Bensu, car s’han fet grans amics.”

El treball per retirar-ne les restes va ser complex; primer, es va valorar fer una rampa de la platja fins al vaixell, per retirar-ne la càrrega, i també es van fer servir gavarres. El que sí que hi va tenir lloc va ser un saqueig i un vandalisme de primer nivell, que van deixar l’interior del vaixell totalment destrossat. La nau va veure els primers turistes, des dels que només volien visitar les restes d’un naufragi fins als que se’n van emportar algun record, passant pels que es van emportar part de la càrrega, com ara joguets i rajoles. Només esperava el seu lent final, peça per peça. El 24 d’abril del 1982, l’armada va procedir a la voladura controlada de les darreres restes. Però a molts veïns de la zona i estiuejants encara els queda el record del buc del vaixell a la badia, i de les excursions nedant des de la platja fins a situar-se just sota el buc i aixecar el cap sota la imponent estructura que es perdia en un cel blau i calorós d’estiu.

Vint-i-cinc anys navegant
Aquest vapor es va avarar l’any 1953 amb el nom de ‘Benissanet’. Portava una maquinària de vapor alternativa Compound d’1,8 CV i dues calderes Lamont Mercier. L’any 1972 es va vendre i se li va canviar el nom pel de ‘Bensu’, amb el qual va navegar fins a embarrancar a la badia de Palamós. Els danys pel vandalisme i el saqueig van superar el milió de pessetes. La situació del vaixell i els desperfectes van fer inviable reflotar-lo.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.