Societat

Fer visible el dol

Creix el nombre de cementiris a Catalunya que habiliten un espai dedicat al record per la mort dels fills durant l’embaràs o el part

Famílies i entitats valoren que se’ls reconegui una pèrdua real, però socialment massa amagada i silenciada

Els experts remarquen com és d’important disposar d’algun record tangible de l’infant mort
La proliferació d’aquests llocs respon tant a la pressió de les famílies com a la sensibilitat dels ajuntaments

Llocs tranquils i amb vegetació. Potser amb alguna escultura, un espai amb aigua i un lloc per seure i recordar. Sota aquesta premissa tan genèrica en els darrers anys han proliferat als cementiris catalans àmbits destinats a homenatjar els infants morts durant l’embaràs o poc abans de néixer. Se’ls coneix com a espais de dol perinatal i gestacional i es reivindiquen per visibilitzar una de les pitjors pèrdues que hi pot haver, la d’un fill o filla. L’aparició d’aquests paratges respon tant a la pressió de famílies i entitats per aconseguir un lloc on poder homenatjar els més petits com a la sensibilitzat de molts ajuntaments per donar sortida a les demandes creixents. Des de la funerària Àltima confirmen la tendència general a donar forma a aquests nous espais de dol. Només aquest any a la demarcació de Barcelona se n’han obert quatre, als cementiris del Prat de Llobregat, Viladecans, les Pruelles de Sitges i Vilanova i la Geltrú. A aquests de nova creació, s’hi afegeixen els que ja hi ha en funcionament a Roques Blanques, Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Ripoll, Sant Cugat i Castellar. “Donem resposta a una necessitat cada cop més reconeguda que fins ara no tenia un lloc específic on poder-se expressar”, explica Eva Pedro, responsable de comunicació de l’empresa. “Vam començar el 2019 amb l’espai perinatal de Sant Cugat a través d’una petició de l’associació Anhels i hem comprovat que la demanda s’ha estès arreu en aquest breu període”, comenta Pedro, que hi afegeix que en el seu cas no hi ha un model únic d’espai de dol gestacional i perinatal. “El disseny pot ser molt variat, però l’objectiu final és sempre el mateix: un lloc on les famílies se sentin reconfortades”, indica. Tot i això, precisa que en el seu cas hi ha un element comú: els estels, que tant poden donar nom a l’espai com ser-hi representats a través d’uns motlles d’argila que poden contenir part de les cendres de l’infant. “Volem que les famílies se’l sentin molt seu”, afirma.

Des de l’empresa funerària Mémora, el director territorial a Catalunya, Xavier Poch, reivindica la necessitat d’adequar els cementiris a una societat canviant. “Les famílies que han perdut un fill o filla en aquestes circumstàncies no poden passar pantalla i ja està. Els cal un lloc propi on se sentin reconfortades i on puguin plorar la seva pèrdua”, reflexiona Poch, que recorda que paral·lelament a l’aparició d’aquests espais s’han posat en marxa altres serveis i assessoraments específics, com ara un servei d’acompanyament al dol i suport psicològic i els Espais de Paraula, on els pares i mares poden intercanviar les seves experiències en un entorn de confiança. “El tema de fons és el tabú que encara representa parlar de la mort en aquesta societat i que, en el cas d’un infant encara es fa més evident, perquè trenca amb tota lògica i ens fa més vulnerables”, indica el representant de Mémora.

La presència de llocs dedicats a la mort dels més petits no és exclusiva de les grans ciutats, i municipis de tot tipus s’han afanyat a dedicar-los un racó dels cementiris en els últims anys. La llista és llarga i inclou tot el territori català, des de Calella fins a la seu d’Urgell, passant per Tàrrega, Agramunt, Premià de Mar, Mataró, Sant Carles de la Ràpita, Olot, Terrassa, Granollers i Ripoll, entre molts d’altres. Altres ciutats, com és el cas de Gavà, Celrà, Amposta i Cardedeu, es troben en procés de tirar endavant el projecte.

“Malgrat que sembli una contradicció, estem parlant d’espais vius, ja que són creats perquè es mantingui el record dels petits que han marxat, però que no es volen oblidar.” Parla la psicòloga perinatal Guida Rubio, de l’Associació Anhels, que remarca com és d’important que les famílies afectades puguin disposar d’algun record tangible del pas del seu infant per aquest món. Del mateix parer és Begoña Giménez, coordinadora de l’associació Suport al Dol de Ponent. “Fent visibles aquests espais, posem nom a un patiment i a un dol que s’ha de reconèixer, entendre i confortar, perquè els pares i les mares que han passat per aquest tràngol són pares i mares com qualsevol altre.”

Un pas endavant
Els nadons morts abans de néixer però amb més de sis mesos de gestació ja poden ser inscrits en el Registre Civil i poden tenir nom des del 9 d’agost passat, segons va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La instrucció, sense efectes jurídics, també recull que es podran inscriure totes les morts esdevingudes abans de la publicació en el BOE en un període de dos anys i sempre que ho demanin els progenitors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.