Societat

Adeu a les ‘discos’ de muntanya

Amb el tancament de Master’s de Ripoll, es clou l’època de les grans discoteques al Ripollès i la Garrotxa

Va ser capdavantera juntament amb el Pigall de Camprodon i Sansburg, Pai-Pai i Kratter’s d’Olot

Els empresaris de l’oci nocturn d’aquestes zones detecten que es retalla l’horari d’acabar la festa

Quan hi ha crisi, com la de preus actual, el primer que es retalla són les copes

Amb el tancament de Master’s de Ripoll, s’ha acabat l’època de les grans discoteques al Prepirineu i Pirineu gironí. Abans, molt abans, van tancar el Pigall de Camprodon, Sansburg i L’Envelat del Follet, que després es va dir Pai-Pai d’Olot, i, finalment, Kratter’s, la macrodiscoteca de la capital garrotxina, que va continuar l’activitat els últims anys amb diversos noms. Ara, doncs, els joves ripollesos i els garrotxins que volen marxa discotequera recuperen els hàbits de fa 20 anys i l’han de buscar a Vic, els primers, i a la capital d’Osona –des de l’obertura del túnel de Bracons– i a la costa gironina, els segons. De fet, el litoral gironí atrau els dos col·lectius durant el període estival.

Tots els representants de les entitats de joves, tècnics i empresaris del sector de l’oci de les comarques del Ripollès i de la Garrotxa consultats coincideixen en el canvi d’hàbits en l’oci nocturn que s’ha anat produint entre les noves generacions de joves. No amaguen, però, que el model empresarial de les grans discoteques no s’adapta a aquestes comarques, que, en els anys daurats, van fer negoci perquè van saber atraure molts joves d’altres comarques veïnes. A més, van generar l’obertura de molts bars musicals nocturns. A Olot, per exemple, a la dècada dels noranta del segle passat, hi havia locals icònics com el 2ii, Trànsit, Lucky Luke, La Cova, Diàleg, Can Xalegre, El Cocodril, etc.

Ramon Pujals, que va obrir Master’s amb Eudald Domènech l’any 1984, explica que les generacions consumidores d’oci nocturn han canviat molt durant els 38 anys que la discoteca referent del Ripollès va obrir portes. En els primers anys, assenyala que les sessions només eren de tarda, cosa que va canviar a la dècada dels noranta del segle passat, quan es va invertir aquesta tendència i es va encetar la de les hores de la nit i la matinada, que progressivament es va anar implantant fins avui. Segons ell, va ser una dècada que va veure néixer altres opcions que feien la competència a les discoteques, com les plataformes digitals, per citar-ne un exemple. A més, molta gent jove del Ripollès –la situació és similar a la Garrotxa– estudia fora del territori, cosa que fa que opti per sortir els dijous a les ciutats on resideix durant la setmana, més grans i per tant amb més oferta d’oci.

Abans d’obrir Master’s, els joves ripollesos es desplaçaven al Pigall de Camprodon, però sobretot al Roc 34 i al Caribú de Vic. I això és el que el va fer decidir, a ell i al seu company, a obrir Master’s, una discoteca que van anar adaptant segons els gustos dels joves, amb, per exemple, sales per oferir dos ambients, etc. Ara, ja sense Master’s, Ripoll, que concentra la major part de l’oferta d’oci nocturn, té una petita discoteca i dos pubs.

Quant al Ripollès, Mireia Barrera, de Jovent Actiu de Sant Joan de les Abadesses, explica que els joves que encara no tenen carnet de conduir es queden als pobles on hi ha bars de nit: Ribes de Freser, Camprodon i Sant Joan és on hi ha els més populars. Contràriament, entre els que tenen carnet –o en té algun dels membres de la colla– hi ha la tendència de buscar oci nocturn a fora de la comarca, sobretot a Osona, on hi ha més discoteques i més ambient nocturn. “La prèvia la fas al poble i, a mitjanit, cap a Osona per seguir la festa”, conclou.

La nit garrotxina

Fonts dels tècnics de Joventut del Consell Comarcal de la Garrotxa afirmen que la comarca té poca oferta d’oci nocturn i diuen que cal diferenciar entre grups de població. Els joves de 15 a 17 anys es queden a casa i utilitzen les xarxes socials i només queden puntualment per fer alguna activitat de tarda en grup. Molts fan esport i aprofiten per quedar després de l’activitat i tenen el seu propi espai de trobada, que majoritàriament és un bar. Quant a l’oci nocturn, surten només en festes assenyalades, les de poble o les del Tura, per posar-ne un exemple. És a dir, tenen poca alternativa d’oci i l’han de generar ells mateixos. Els més grans de 18 anys, si tenen cotxe propi i un cert nivell econòmic, marxen de la comarca i busquen llocs on hi hagi més oferta d’oci nocturn. Els que no s’ho poden permetre, econòmicament o perquè no tenen manera de desplaçar-se, allarguen l’oci als espais que tenen al municipi o Olot. Fan vida de poble. En els dos casos, els grups no es barregen, ni per edat ni per origen.

Els empresaris de l’oci nocturn consultats coincideixen a assenyalar que, arran de la pandèmia, s’ha tornat a les trobades de tarda i que s’han popularitzat les ofertes esportives de cap de setmana, cosa que fa que els joves optin per anar a dormir abans. A més, remarquen que, quan hi ha crisi com la de preus actual, el primer que es retalla són les copes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.