Les faltes freqüents del professorat, l’absència d’un registre diari d’assistència de l’alumnat, la poca implicació i comunicació de les famílies amb els centres i una orientació insuficient són alguns dels factors que poden augmentar el percentatge d’abandonament escolar prematur dels estudiants de centres d’alta complexitat (amb més d’un 30% d’alumnes amb necessitats socioeconòmiques i d’origen estranger), segons un estudi del Consorci d’Educació de Barcelona,. L’informe, però, va més enllà d’identificar aquells aspectes que afecten negativament la continuïtat dels estudis de l’alumnat un cop acabada l’etapa obligatòria i posa l’atenció, precisament, en aquells factors que provoquen la situació inversa en alguns dels seixanta centres d’alta vulnerabilitat, públics i privats, que hi ha a la ciutat.

Per obtenir les dades, a més d’analitzar les respostes a una enquesta enviada a 60 centres l’alta vulnerabilitat –però només contestada per 46–, els autors de la investigació (KNET) han elaborat el model d’estudi amb les dades de la trajectòria de 92.255 alumnes registrats al sistema educatiu català (RALC) per veure el recorregut formatiu que han tingut en l’etapa postobligatòria fins dos i tres anys després de cursar 4t d’ESO. D’aquí, han extret la dada que, a Barcelona, la taxa d’abandonament escolar és del 6%, molt per sota del percentatge global de Catalunya (13,7%). L’explicació, segons la responsable de recerca del Consorci, Marta Comas, es deu als diferents programes d’orientació destinats precisament a reincorporar de nou al sistema educatiu aquelles persones que han deixat els estudis.

Així, tenir un equip amb formació per atendre la diversitat, una plantilla estable, més d’un docent a l’aula que eviti la pèrdua de classe quan falta un professor, un pla lector, una varietat de metodologies i activitats d’aprenentatge i disposar d’un pla de comunicació per atendre les famílies són alguns dels factors existents als instituts d’alta complexitat que aconsegueixen un índex d’abandonament escolar baix.