La vida extraterrestre pot ser diferent
Investigadors de la Universitat Estatal d'Arizona (Estats Units) integrats en un equip finançat per la NASA publiquen avui a la revista Science un estudi on expliquen que han aconseguit que un bacteri localitzat al llac Mono de Califòrnia canviï al laboratori la seva forma de vida i substitueixi el fòsfor (un dels elements essencials per a la vida a la Terra) per arsènic, un element que habitualment es considera tòxic. El canvi de vida d'aquest bacteri de la família Halomonadaceae és tan radical que fins i tot ha incorporat l'arsènic al seu ADN.
L'estudi liderat per Felisa Wolfe-Simon és especialment important, perquè podria demostrar que la vida pot existir fent servir molts més elements dels que es consideren bàsics per a la vida a la Terra. És a dir, a partir d'ara, quan els experts de centres com els de la NASA tractin de descobrir vida extraterrestre hauran de buscar una varietat molt més àmplia de possibilitats, no només les formes de vida habituals al nostre planeta. En conseqüència, afirmar que la vida extraterrestre pot ser diferent –un titular que en principi pot semblar una obvietat–, té ara més sentit que mai.
“Un dels principis fonamentals en la recerca de vida en altres planetes, i del nostre programa d'astrobiologia, és que hem de seguir la pista dels elements bàsics per a la vida”, explica Ariel Anbar, coautor de l'estudi. Els resultats del treball dirigit per Felisa Wolfe-Simon “ens ensenyen que hem de pensar més sobre quins elements seguir en la recerca de la vida”, indica Anbar, “perquè és possible que estiguem davant de formes de vida que no identifiquem com a vida, perquè, simplement, són massa diferents als que coneixem a la Terra”.
La primera demostració d'aquesta possible realitat paral·lela arriba de la mà d'una recerca que Wolfe-Simon va iniciar recollint mostres al llac Mono, entre el parc de Yosemite i la frontera entre Califòrnia i Nevada. En aquest llac hipersalí d'origen volcànic viuen alguns bacteris que sobreviuen a la presència d'arsènic. En experiments de laboratori, els científics van anar eliminant totes les restes de fòsfor i fosfat i deixant els bacteris exclusivament en contacte amb arsènic. En principi, Felisa Wolfe-Simon creia que tots els bacteris moririen intoxicats, però finalment va comprovar que hi havia supervivents i que aquestes formes de vida havien fet servir l'arsènic i fins i tot l'havien incorporat al material genètic de les cèl·lules.
Fins ara es considerava ben establert que tota la vida coneguda requereix –entre altres elements bàsics– la presència de fòsfor, en general en forma de fosfat inorgànic. En els últims anys, però, els astrobiòlegs han intensificat les investigacions sobre formes alternatives de vida. En concret, la idea que l'arsènic, que es troba directament a sota de fòsfor a la taula periòdica, podria substituir el fòsfor en la vida a la Terra, va ser proposat per Wolfe-Simon com a hipòtesi el gener del 2009, però fins ara no s'havia pogut demostrar.
Creix una bola de neu
La recerca publicada a Science és relativament important, no hi ha dubte, però l'abast s'ha multiplicat artificialment durant els últims dies a causa d'un rumor difós a través d'internet. La nova llegenda urbana es va posar en marxa dimarts quan la NASA va anunciar per ahir dijous una conferència informativa per presentar un “descobriment important en astrobiologia”. Immediatament, múltiples llistes de distribució de notícies a internet i alguns mitjans de comunicació van començar a especular amb la possibilitat que la NASA estigués preparant l'anunci del descobriment de vida extraterrestre.
Dimecres a la tarda, els editors de Science es van veure obligats a distribuir una nota als periodistes científics subscrits al seu servei, en què es detallava que el rumor que s'havia fet córrer a través de la xarxa no es corresponia en absolut amb la recerca que es donaria a conèixer en l'edició d'aquesta setmana (la revista es publica avui divendres i el contingut dels articles està embargat –no es pot difondre– fins a poques hores abans de l'aparició oficial). La nota oficial de la revista científica no va tenir tant ressò com el rumor i fins a última hora de la tarda, quan es va celebrar la conferència informativa als Estats Units, no es va desinflar la bombolla.
La NASA viu des de fa anys en una permanent crisi econòmica i d'identitat. Malgrat això, ningú no dubta que l'agència nord-americana continua sent una de les primeres potències mundials en recerca i desenvolupament i, sobretot, en comunicació. Qualsevol estudi que tingui la firma de la NASA o dels seus centres i investigadors associats es pot convertir, en pocs minuts, en una notícia d'abast internacional. En alguns casos, però, una recerca científica relativament important, com la d'avui, es converteix en una bola de neu excessivament inflada.