DANIEL TURBÓN
, CATEDRÀTIC D'ANTROPOLOGIA FÍSICA DE LA UB
“Un volcà va desencadenar l'extinció dels neandertals”
amenaça · “L'explosió va crear una catifa de cendres des de Campània fins a Ucraïna” final · “Un dels últims refugis va ser la península Ibèrica”
No he dubtat mai que els humans moderns i els neandertals són de la mateixa espècie
Científics de prestigi internacional participen des d'ahir a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona en el simposi Els neandertals a Ibèria, una trobada que presenta les descobertes més modernes sobre aquest familiar pròxim de l'espècie humana. El catedràtic Daniel Turbón és el president del comitè organitzador d'aquest simposi.
Quina és la principal diferència entre els humans moderns i els neandertals?
L'acumulació de cultura. Els humans tenim una gran capacitat per acumular cultura, de transmetre les nostres habilitats i coneixements a les generacions futures. Els neandertals eren caçadors molt eficaços, això sí, però vivien en una Europa molt freda, vivien pocs anys i no transmetien un gran patrimoni cultural o de manipulació del medi ambient als seus descendents.
Però fa 30.000 anys, els humans moderns que van arribar a Europa no eren tan diferents dels neandertals, oi?
És veritat; els neandertals controlaven el foc, enterraven els morts, i les descobertes més recents indiquen que tenien la capacitat de parlar; ho sabem perquè s'ha seqüenciat en ADN de neandertal un gen clau en l'habilitat de la parla en humans.
Hi ha moltes teories sobre l'extinció dels neandertals, quina creu que és la més creïble?
Els neandertals van desaparèixer per una catàstrofe ambiental. L'explosió d'un volcà a la regió de Campània, a l'actual Vesuvi, va desencadenar l'extinció dels neandertals. L'explosió va crear una catifa de cendres des de Campània fins a Ucraïna que va dificultar molt la vida animal durant 10.000 anys. Aquesta és una proposta raonablement acceptable.
Com es va produir aquest procés d'extinció?
Fa uns 40.000 anys, quan va esclatar el volcà, la zona de l'Europa central i del nord estava coberta de gel, i els neandertals eren una espècie que vivia en condicions difícils. La catifa de cendres, a més, va tancar la sortida per la península Balcànica cap a Ucraïna, i els neandertals que van sobreviure van haver d'emigrar cap a les zones del sud no afectades per les cendres. Per això, un dels últims refugis habitables per aquesta espècie va ser la península Ibèrica. Algunes de les restes de neandertals més recents que s'han descobert corresponen a Portugal i Gibraltar.
Aquesta no és la teoria científica més reconeguda...
Els indicis existeixen... El simposi que celebrem aquesta setmana a Barcelona ha d'ajudar a posar damunt la taula totes les dades i a plantejar la seva validesa.
I quin va ser el paper dels humans moderns?
Fa uns 29.000 o 30.000 anys, la via de la península Balcànica, al riu Danubi, torna a ser habitable i es produeix una nova penetració d'humans cap a Europa, procedents de la zona de l'actual Israel i l'Orient Pròxim. Eren els humans moderns que arribaven a una Europa habitada per grups molt reduïts i aïllats de neandertals. La resta de la història s'assemblaria a poblament modern del continent americà. En l'extinció dels neandertals també hauria influït aquest segon element de l'arribada d'un competidor pels recursos.
Què ens diuen dels neandertals les anàlisis genètiques més recents?
La informació genètica que hem aconseguit dels fòssils de neandertals en els últims anys és extraordinària i sorprenent.
Ens en podria donar algun exemple?
Primer es va reconstruir l'ADN mitocondrial i, més recentment, gairebé tot el genoma neandertal. Per exemple, s'ha trobat en fòssils de neandertals un gen del pèl roig idèntic al dels britànics actuals. I, com deia, també s'ha trobat en l'ADN de fòssils de neandertals trobats a El Sidrón, a Astúries, unes mutacions en el gen FOXP2 que en humans estan relacionades amb la capacitat de parlar.
Vostè creu que els humans moderns, els Homo sapiens, i els neandertals pertanyen a la mateixa espècie?
Jo no ho he dubtat mai. Aquesta és la meva convicció, i considero que hi ha prou indicis científics per mantenir-ho. He explicat evolució humana durant 27 anys consecutius, i mai ho he dubtat, i és cert que això m'ha valgut moltes crítiques. Als meus alumnes –i així s'indica en el manual que he escrit amb els apunts de les classes–, els parlo sempre d'Homo sapiens neandertaliensis i d'Homo sapiens sapiens [dues branques d'una mateixa espècie], a més d'un Homo sapiens varietat fòssilis. Per exemple, els hobbits de Flores, l'Homo floresiensis, si que seria una espècie diferent, amb un coeficient de cefalització –la relació entre el volum del cervell i la massa corporal– molt diferent de la nostra. Si hem descobert semblances genètiques entre els neandertals i els humans moderns i sabem, per exemple, que els neandertals enterraven els seus morts amb ofrenes, quina raó tenim per negar-los l'estatus de sapiens. Una altra cosa és que reconeguem que es tracta d'una varietat extingida que ha deixat poca herència genètica.
Si eren la mateixa espècie seria més fàcil creure que realment hi va haver hibridació d'humans moderns i neandertals. Fins fa molt poc, molts científics deien tot el contrari...
No existeix la ciència acabada. Aprenem constantment i adaptem les nostres teories als coneixements més avançats. Les anàlisis genètiques més recents indiquen que hi va haver hibridació entre humans moderns i neandertals, encara que fos molt reduïda. Els humans moderns porten una petita part de l'ADN dels neandertals... Però hem de distingir entre la coexistència i la convivència. Una població europea pot coexistir amb una d'esquimal però no donar lloc a un encreuament; per motius de discriminació o per causes reproductives, que els descendents no siguin fèrtils; potser per això conservem tan pocs gens neandertals.