Societat

Testimonis des del passat

Un ciutadà anglès fa donació a l’Ajuntament d’una col·lecció de fotografies que va fer a Torroella de Montgrí fa cinquanta-un anys

El Museu de la Mediterrània en destaca el seu gran valor etnològic, en retratar persones

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí va rebre ara fa unes setmanes un sobre sorprenent. Un sobre que, i a la pràctica, era com una petita càpsula del temps que els arribava en un avió des d’Anglaterra. Un ciutadà anglès, Paul Fuller, els feia arribar 32 fotografies en blanc i negre del municipi de l’any 1967. Les fotos ja han estat dipositades al Centre de Documentació de la Mediterrània, que es responsabilitza de les imatges gràfiques. El valor del petit treball de Paul Fuller és haver posat el seu ull fotogràfic fonamentalment en les persones, fet que demostra una sensibilitat especial. Especialment si es té en compte que tres dècades després envia aquest material a l’Ajuntament.

Fonts del Museu de la Mediterrània han destacat “la importància de la cessió”: “Demostra la sensibilitat de Paul Fuller, que tres dècades després ha tingut la gentilesa d’enviar-nos aquest material extraordinari perquè no es perdi. Són 32 fotos, pot semblar poca posa, però és un llegat magnífic.”

El treball de Fuller té un gran valor documental i estètic. A més, ell, que es deuria allotjar a l’Estartit, feia fotografies dels torroellencs, “la qual cosa no deuria ser gaire habitual per a un turista”. A més, en aquella època no tothom tenia càmera i no tothom tenia l’interès etnològic, com queda palès en el treball de Fuller, el qual va arribar a l’Estartit per muntar una discoteca.

Majoritàriament, en aquestes fotografies, hi apareixen persones, ja sigui treballant en el seu ofici, fent feines del dia a dia, passejant o parlant amb altres persones, entre d’altres.

Memòria fotogràfica

El treball de Fuller es projectarà en una de les sessions del projecte Memòria fotogràfica, perquè entre els assistents es puguin identificar les persones que hi apareixen. Aquest projecte treballa la fotografia com un testimoni mut del passat que permet reconèixer espais i, molt especialment, persones. Per això, a través dels amics de la Llar de Jubilats El Recer, ja fa temps que es vol posar veu als fons de fotografies del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània. Qui són?, de quina època és? o on es va fer? són algunes de les preguntes que es fan als assistents quan es mostra una fotografia antiga. “Perquè, gràcies a la memòria col·lectiva, podrem salvaguardar la nostra història”, destaca el Museu de la Mediterrània.

L’any passat el Museu de la Mediterrània ja va fer un viatge en el temps amb l’exposició Imatges inesborrables. Un recorregut per l’Arxiu de Miquel Graells. L’exposició va incloure unes tres-centes fotografies que mostren l’evolució de Torroella de Montgrí i l’Estartit al llarg del segle XX.

Un anglès captivat per la gent del Montgrí

J. Trillas

“Recordo Torroella de Montgrí com un lloc molt tranquil on tot el món era molt amigable, encara que en aquells dies el meu espanyol era bàsic. La ciutat no havia estat tocada pel turisme i jo acaba d’arribar a la seva vida quotidiana, tal com ho hauria fet a qualsevol poble similar a Anglaterra. Hi havia un home que venia herbes i espècies des d’un lloc molt petit en una cantonada i també una parada de xurros... i mai n’he tastat de millors.” Així comença l’escrit de Paul Fuller que posteriorment va fer arribar a l’Ajuntament per explicar amb més detall el contingut de la donació i records de la seva estada.

Fuller recorda en l’escrit que va arribar per les festes, segurament per la festa major, i com es va trobar la població: “Tothom va ballar i probablement tots vam beure massa al Bar Isidre. Crec que jo era l’única persona que no era espanyola a la festa.” I hi afegeix: “Quan vaig començar la discoteca a l’Estartit, era una gran sala amb bar. Vaig cobrir les parets amb murals del meu propi disseny i els comerciants locals van fer els canvis necessaris. Malgrat això, es va fer popular. Als anys següents, després d’haver canviat, es va convertir en el local que va portar per nom Ombres.”

“Abans de 1967 ja vaig venir tres vegades a l’Estat i em vaig enamorar del país i la gent. Des d’aleshores he tornat moltes vegades i, malgrat un món canviant, el vostre caràcter encara és el que recordo.”

Fuller després va marxar cap a Cadaqués: “El 1968 vaig anar a Cadaqués amb una altra discoteca; això va funcionar bé al principi, però els turistes francesos per la situació social al seu país pràcticament deixaven de viatjar i al final no valia la pena. Els meus records de Cadaqués inclouen caminar per Port Lligat i veure Salvador Dalí a la platja i això va ser realment sorprenent.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Homrani vol redissenyar el sistema de protecció a la infància per donar una millor resposta als MENA

Barcelona

Unió de Pagesos denuncia que els bisbats de Vic i Solsona s’han apropiat de 430 béns públics i privats els últims 25 anys

Manresa

Centres educatius han acollit menors estrangers no acompanyats aquest estiu

Barcelona

El jutge processa Willy Toledo per haver insultat Déu i la Mare de Déu

MAdrid

Nova “app” per orientar les parelles separades sobre com tractar els fills petits

GIRONA
la videoteca

Jotes anticatalanes a l’Aragó

Els centres de salut mental d’adults atenen un 4,5% més de pacients

girona

El Clínic acosta la immunoteràpia a diferents tumors

Barcelona
PEP JUNCÀ
GERENT DE DRAGON BOAT EMOTIONS

“El Dragon Boat aprofundeix el compromís d’equip”

badalona