Cap districte sense narcosala
L'Ajuntament de Barcelona projecta obrir tretze sales de venipunció d'aquí al 2014 integrades en la xarxa sanitària
A la ciutat de Barcelona hi ha actualment quatre sales de venipunció assistida. Dues d'aquestes narcosales, la sala Baluard i el SAPS Pere Camp, estan situades físicament a Ciutat Vella, i les altres dues, a l'hospital de la Vall d'Hebron i a la Zona Franca (unitat mòbil). El pla operatiu d'integració de les addiccions a la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona 2010-2014 preveu el tancament del SAPS Pere Camps i l'obertura progressiva en els pròxims quatre anys de sales de venipunció assistida pràcticament en tots els districtes. La consellera de Salut, Marina Geli, va precisar, però, que aquests espais «s'obriran en funció de les necessitats reals», la qual cosa vol dir que en molts casos seran sales disponibles que només s'activaran quan hi hagi persones drogodependents que hagin de fer-ne ús.
L'objectiu final, i així es va subratllar durant la presentació, és que s'integrin en els centres d'atenció i seguiment de drogodependències (CAS) que ja funcionen en la majoria dels districtes –Sant Martí, per exemple, no en té cap– i que en tots els casos s'incorporin a la xarxa de salut mental.
La llista facilitada pel Departament de Salut situa en el mapa 13 d'aquests futurs equipaments, una distribució que d'entrada únicament deixa sense sala de venipunció el districte de les Corts. No obstant això, fonts municipals han qüestionat que les Corts pugui quedar sense narcosala, i fins i tot ja han anunciat que n'hi haurà al futur complex sociosanitari que es construeix davant de l'actual CAP, situat entre els carrers Montnegre i Equador.
Amb la futura narcosala de les Corts s'assoliria l'objectiu de no deixar cap districte sense sala de venipunció. Serà la manera, tal com va destacar Martí durant la presentació del pla, de «treure pressió a Ciutat Vella, que ha pagat el preu de la centralitat, i donar resposta a la resta de la ciutat».
La voluntat d'integrar les narcosales en la xarxa sanitària es fa especialment evident en la incorporació d'aquests espais dins dels centres hospitalaris, com ja s'havia fet al seu moment amb la Vall d'Hebron. És el cas del Clínic, el parc sanitari Pere Virgili i l'hospital de Sant Pau, que també tindran espais específics de venipunció integrats a salut mental.
Tres a Ciutat Vella
Tot i el pla de descongestió, Ciutat Vella continuarà concentrant el nombre més elevat de narcosales (3), seguit de Sants-Montjuïc, on n'hi haurà dues, la unitat mòbil de la Zona Franca, estretament lligada a l'ambulatori del carrer del Foc, i la que està a punt d'obrir-se al CAS Sants. A Ciutat Vella es tancarà el SAPS Pere Camp, a la plaça Dolors Aleu, però s'obrirà de manera imminent el CAS Lluís Companys, i d'aquí al 2014, un altre punt al futur CAS Barceloneta. La sala Baluard continuarà funcionant com a espai de venipunció, però s'ampliarà per oferir-hi consultes ambulatòries als drogodependents.
Geli va destacar la importància d'aquest pla, entre altres coses perquè assegura que ha estat consensuat entre l'administració i els diversos agents implicats, entre els quals, professionals sanitaris, entitats i els mateixos usuaris. El pla l'han acordat el Departament de Salut, l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona i l'Agència de Salut Pública sobre la base del pla director de salut mental i addiccions de Catalunya i el pla d'acció sobre drogues 2009-2012.
Molt més que uns espais per punxar-se sota control
Les narcosales o sales de venipunció assistida són bastant més que espais on les persones amb drogodependència poden fumar o injectar-se heroïna o cocaïna amb les màximes mesures higièniques i la supervisió de professionals sanitaris. Les quatre sales que funcionen actualment a la ciutat apliquen programes d'intercanvi de xeringues i administren metadona. A més, els usuaris disposen d'atenció mèdica i cures d'infermeria, i fins i tot se'ls dóna un suplement alimentari, com ara galetes i sucs. L'actuació forma part del que des de l'Agència de Salut Pública s'anomena Programa de reducció de danys, i en la majoria de casos s'intenta que els usuaris vagin reduint la dosi de manera progressiva i acabin acceptant formar part d'un programa de control i seguiment dins d'un CAS.
5.394 persones el 2009
Durant l'any 2009, les quatre narcosales barcelonines van atendre 5.394 addictes actius en situació de risc d'exclusió social. El 51% van ser consumidors d'heroïna injectada, i el 38%, de cocaïna injectada. Pel que fa al perfil, el 83% van ser homes, el 42% eren menors de 30 anys, el 43% tenien nacionalitat espanyola i el 74% eren persones sense sostre.
La FAVB confia que aquest pla serà el definitiu
La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que ja fa anys que demana la creació de narcosales als deu districtes, s'ha mostrat cauta a l'hora de valorar el nou pla presentat dimecres. «És una proposta que sobre el paper ja he vist molts cops, i el que realment seria important és que es fes», comenta el vicepresident de la FAVB, Albert Recio.
Recio entén que el pla «és positiu», perquè la desconcentració «redueix conflictes al carrer i obre moltes portes a solucions», però prefereix moderar l'entusiasme. I amb raó. No és el primer cop que presenten una proposta de crear més narcosales, i fins ara tot ha quedat en promeses. De fet, el primer anunci formal de noves instal·lacions el va fer l'ecosocialista Imma Mayol el novembre del 2005, quan era presidenta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Mayol va anunciar l'obertura de dues narcosales, a Sant Martí i Nou Barris. L'alcalde, Joan Clos, la va desautoritzar immediatament, però Mayol va insistir en l'obertura de les dues narcosales abans del 2008 durant la presentació del pla d'acció sobre drogues 2006-2008. Però la qüestió va quedar aturada, «en part per l'acció de l'oposició, especialment del PP, i també per resistències dels mateixos districtes», segons explica Recio, i no se'n va tornar a parlar fins que no es va aprovar el pla d'acció sobre drogues 2009-2012, que preveu la creació de narcosales a Gràcia i Sant Martí i la reordenació de tres CAS més sense especificar, per normalitzar aquest tipus d'espais. Novament, silenci, fins que el desembre passat la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, va tornar a obrir la caixa dels trons anunciant l'obertura de narcosales a Gràcia, Sant Martí i les Corts. El primer tinent d'alcalde, Carles Martí, la va desautoritzar dient que encara no s'havia pres cap decisió sobre el tema.
