Societat

IGNASI PUIG VENTALLÓ

PRESIDENT DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA CATALANA

“Reclamem els 60 milions de les taxes judicials”

“Des del 2013, el govern espanyol només ha invertit 3 milions d’euros en l’Administració de Justícia a Catalunya, mentre que aquí ha recaptat 300 milions en taxes judicials, que la llei indica que s’han de vincular a la justícia gratuïta, i mai s’ha fet”

“Cal recuperar la memòria històrica, i ara analitzarem i publicarem el consell de guerra a l’advocat Juandó”

De la política a l’advocacia
Ignasi Puig i Ventalló (Terrassa, 1957) exerceix com a advocat des del 1979, i està especialitzat en dret civil. En les municipals del 1999 va ser escollit regidor a l’Ajuntament de Terrassa per Unió, i va ser reelegit tres mandats més, fins al 2011, on va coincidir amb l’exconseller Josep Rull, a la presó per l’1-O.

L’Administració de Justícia a Catalunya ha tocat fons, amb una inversió de mínims i el menyspreu al català i altres llengües cooficials a l’Estat espanyol en les últimes oposicions a funcionaris de Justícia. El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Ignasi Puig Ventalló, exposa les reclamacions del col·lectiu, que aplega 40.000 col·legiats.

Quin dèficit té l’Administració de Justícia a Catalunya?
Cal un finançament de la justícia catalana actualitzat. No es pot viure d’uns pressupostos novament prorrogats a Catalunya, ja que no es poden assumir nous projectes, tot i que sembla que ara es desencallen. L’escull principal és el greuge que afecta la justícia catalana respecte de les taxes judicials implantades amb la llei 10/12 i que a Catalunya en cap moment li han satisfet les taxes que recapta. Els estudis indiquen que entre els anys 2013 i 2018 Catalunya ha recaptat una forquilla d’entre 200 i 300 milions d’euros, que són de 40 a 60 milions anuals de taxes judicials que ara només paguen les empreses que facturen a partir d’un milió d’euros. En aquests sis anys, Catalunya només ha rebut 3 milions de l’Estat per a l’Administració de Justícia. I la llei de taxes indica que la recaptació es vincularà a una millora de la justícia gratuïta, i això cap any s’ha complert. Des de l’Advocacia Catalana reclamarem les taxes al nou govern espanyol.
En aquest sentit, la consellera de Justícia ha anunciat que no poden assumir el cost dels 14 nous jutjats aprovats el 2019.
Amb la recaptació de les taxes judicials, tot i que a la llei posa que s’ha de destinar a justícia gratuïta, també podria repartir-se en edificis o en reforç de personal. Per exemple, amb els 60 milions anuals de les taxes podríem tenir el fòrum judicial de Tarragona, que és el seu pressupost estimat, o un nou edifici per als jutjats de Martorell, de Mollet o Sant Feliu de Llobregat. El no pagament de les taxes perjudica la modernització de la justícia a Catalunya. També cal ampliar la ràtio de jutges, ja que a Catalunya estem a la cua de l’Estat i molt lluny d’Europa. D’altra banda, actualment també suportem un col·lapse en la resolució de les reclamacions de les clàusules sòl, amb una acumulació d’uns 35.000 litigis, que no es resoldran abans de cinc anys. Hi podria haver altres solucions, com ara la mediació amb els bancs.
El govern espanyol no va acceptar mai que es fixés un sistema de mediació per a les clàusules sòl que des de l’Advocacia sempre heu reclamat.
Ara s’està treballant en l’àmbit dels jutjats, dels despatxos, que acumulen moltes demandes, i dels col·legis d’advocats per intentar que hi hagi un acord pel que fa a les despeses bancàries que van originar el préstec hipotecari, un fet que eliminaria una part important d’aquestes 5.000 demanades anuals.
L’ús del català continua reculant als jutjats. Què s’ha de fer?
Si els mateixos advocats no creiem que hem de presentar els escrits al jutjat en català, la llengua hi serà residual. Hem d’insistir en l’ús del català, tant nosaltres com els magistrats. Les petites ajudes que donava Justícia per incentivar les demandes en català tampoc s’han pogut recuperar.
El Consell de l’Advocacia s’ha ofert a col·laborar amb la llei de Memòria Històrica. Què faran?
El Departament de Justícia vol tirar endavant una llei integral, que aglutini totes les normes, i ens vam oferir a impulsar-la. És una assignatura pendent, tot i que Catalunya és pionera, i s’ha volgut esborrar tot el que va passar. Cal recuperar la memòria de les persones que van viure la repressió i la dictadura. Vaig aprofitar l’entrega del XIII Premi Agustí Juandó, que reconeix l’ús del català, per posar deures a la comissió de llengua perquè recuperem el consell de guerra d’aquest advocat, que va ser nomenat per la Generalitat com a secretari de l’Audiència de Barcelona el 1939, i que, tot i que va salvar capellans, va ser acusat de rebel·lió i condemnat a la pena de mort per uns delictes infundats. En farem una publicació. I el certificat que lliura la conselleria en què s’anul·la el consell militar d’una persona és un gran alliberament per a les famílies; és com si la generació actual li degués netejar-li aquesta taca. Totes les víctimes s’han d’equiparar, és una qüestió de drets humans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La DO Empordà celebra a Calonge amb èxit de públic la gran Festa de la Verema

calonge i sant antoni

Barcelona es prepara per gestionar el Port Olímpic

barcelona

Mifas arriba als 40 anys amb més de 5.000 socis

girona

“El misteri de la Selva, del s. XIV, és més antic que el d’Elx”

Barcelona

Deu ermites i un camí

Ciutat termal

Farners i el castell

La recreació més nombrosa del Gran Dia  de Girona

La recreació més nombrosa del Gran Dia de Girona

girona

La Casa de la Paraula