“La violència obstètrica és també violència de gènere”

La maternitat en general sempre s’interpreta en clau personal, individual, com una experiència que té molt a veure amb la vida privada de les persones, però en realitat la maternitat està molt determinada pel context social i econòmic en el qual et trobes i, per tant, les mares no criem tal com volem, sinó com podem.

Jo reivindico la maternitat en clau feminista perquè sovint ha estat reivindicada en clau conservadora i en clau reaccionària quan des del meu punt de vista la maternitat no és això. No es tracta d’idealitzar la maternitat i tenir-ne una idea romàntica, però sí que és important donar-li el valor social, polític i econòmic que li ha estat negat.

Cal reivindicar una maternitat que posi en el centre les necessitats, els desitjos de la mare i el nadó. I que tingui en compte la maternitat real que viuen les dones, que té molt poc a veure amb aquesta maternitat de color de rosa que ens venen les revistes del cor o el cinema. Que ens emmirallem en ideals materns inassumibles fa que visquis aquesta experiència amb molta culpa i molta frustració. Per això jo crec que és imprescindible treure les maternitats reals de l’armari. I assenyalar que la maternitat implica contradiccions, implica ambivalència i que ser mare i criar no és fàcil.

No és fàcil ser mare en una societat que t’ho posa tot en contra. No és fàcil conciliar, hi ha una baixa per maternitat ridícula de tan sols 16 setmanes… Donar el pit fins als sis mesos com recomanen totes les instàncies és pràcticament impossible.

El part a casa està estigmatitzat aquí a casa nostra i sovint té a veure amb el fet que hi ha molt poca informació. En països com ara Holanda o la Gran Bretanya el part a casa està totalment normalitzat i cobert per la sanitat pública. Si analitzem totes les investigacions científiques, un part a casa és igual de segur que en un hospital. Per mi un dels principals plantejaments per entendre la maternitat és entendre que la mare és un subjecte amb capacitat de decisió i en general succeeix tot el contrari, se t’infantilitza, reps un tracte paternalista... Cal reivindicar la maternitat com un espai de dret que cal guanyar.

És important parlar de la violència obstètrica perquè és visibilitzar la violència que han suportat moltes dones. El mes de juliol les Nacions Unides van treure un informe en què reconeixen que la violència obstètrica forma part intrínseca de l’atenció al part en el sistema de salut i que forma part de la violència de gènere. Jo afirmo que la violència obstètrica és l’última frontera de la violència de gènere perquè és una violència socialment acceptada.

Ens han fet creure que és normal que ens facin una cesària o una episiotomia, que ens separin de la teva criatura tan bon punt dones a llum i encara hem de donar les gràcies perquè tenim una criatura viva als nostres braços. Però al darrere d’aquestes pràctiques s’infligeix un dolor, tant físic com emocional en les dones i els nadons.

Posar fi a la violència obstètrica implica establir una aliança amb el personal de la salut. En els últims anys s’ha fet un treball important cap a un part més humanitzat. Per exemple s’ha assolit una reducció significatiu de les cesàries. Als anys 90 9 de cada 10 dones tenien una episiotomia i ara són quatre de cada deu. El desitjable és que fos una de cada deu, segons un informe de les Nacions Unides.

La maternitat subrogada vulnera els drets de la mare gestant i del nadó. En el sentit que en contracta la gestació subrogada, la mare gestant al llarg dels nou mesos no pot decidir sobre el seu propi cos. I tindrà un fill que no tornarà a veure mai més en tota la seva vida i això deixa una petjada molt dura. El problema és que s’acaba mercantilitzant un procés biològic com és l’embaràs i s’acaba fent negoci amb el ventre de les dones. Hi ha moltes maneres de ser pare o de ser mare.