El bòlid de Divendres Sant, una qüestió d’estat

Una bola de llum portentosa travessant la nit de Divendres Sant el cel de Catalunya i el País Valencià s’ha convertit en una qüestió d’estat. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assegurat avui que la llum va respondre a l’acció d’un bòlid fregadís desmentint, públicament, la versió que va difondre el mateix dissabte el CSIC, Centre Superior d’Investigacions Científiques, que va apuntar a que el fenomen era resultat del llençament d’un míssil francès.

El mateix CSIC, a través del seu espai a la xarxa social X, ha acabat reconeixent avui, després de tres dies d’especulacions diverses, que la llum va respondre al pas d’un bòlid fregadís. Aquesta és la mateixa versió que des d’un primer moment havia sostingut El Punt Avui citant fonts dels observadors astronòmics de Cosmos Mataró que ja el dissabte havien avaluat les característiques del fenomen després d’estudiar-lo i calcular trajectòries i velocitats.

El pronunciament de Margarita Robles s’ha produït després que la ministra hagi visitat el Centre d’Operacions i Vigilància Espacial (COVE), a Torrejón de Ardoz, per informar-se personalment sobre la incidència. Els experts del centre han confirmat que l’objecte brillant no tenia ni les característiques ni el comportament d’un míssil d’armament.

Al centre d’operacions militar també s’ha confirmat que en cap casa el punt de llum va correspondre al retorn a l’atmosfera terrestre d’un satèl·lit de l’empresa Starlink, desmentint la versió que ahir va donar l’aviació militar d’Alemanya, la Luftwaffe. Si hagués estat un satèl·lit d’aquestes característiques, el seu pes i massa és tan petit que s’hauria desintegrat en entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre.

Coincidint de ple amb l’apreciació feta avui des del CSIC, el tinent coronel Manuel Olomos, màxim responsable de COVE, ha afirmat que“l’ única informació que donem com a possible és que va ser un meteorit fregadís”.

La investigació també ha comportat el contrast de les dades amb el Cen tre de Vigilància d’Alertes de Míssil Balístics del Comandament Aeri de l’ OTAN, que “ens va confirmar que no constava cap llençament” en l’espai i el temps en que es va veure la llum sobre el cel de Catalunya.

Un bòlid fregadís, com el que es va deixar veure divendres, és una roca celeste que viatja per l’espai, orbitant el sol, a una velocitat impossible per a cap objecte obra de l’enginyeria humana. Quan el bòlid experimenta un contacte mínim amb l’atmosfera terrestre genera un punt de llum que delata el seu pas i que es pot veure des de la terra.

I aquest és el causant del fenomen que es va observar la nit de Divendres Sant travessant el cel de Catalunya i el País Valencià, tal i com ja va avançar dissabte mateix El Punt Avui citant els astrònoms de Comos Mataró, i va confirmar ahir el Centre Superior d’Investigacions Científiques, CSIC.

L’última versió del CSIC feta pública avui acaba d’enterrar, definitivament, el debat sobre si el bòlid era o no un míssil militar llençat des França, hipòtesi que va posar damunt la taula el mateix organisme, fet que va donar peu a multitud d’especulacions. S’apuntava la hipòtesi militar per un precedent que hi va haver la novembre, al Golf de Biscaia, on aleshores França sí va reconèixer haver llençat un míssil.

Avui, i a través del seu compte a la xarxa social X, el CSIC ha acabat explicant que “l’estudi de diversos vídeos obté una velocitat de 15 km/s i, per això, confirmem la hipòtesis del bòlid fregador”. Aquesta velocitat equival a 57.000 km/h, que és la que ja es va calcular des de Cosmos Mataró el mateix dissabte.

Cosmos Mataró forma part de la xarxa d’observació de bòlids que coordina la Universitat de Màlaga i la Societat Malaguenya de Astronomia (UMA/SMA). L’altra xarxa en funcionament a l’Estat espanyol és la que coordina el CSIC que és d’on va sortir la primera hipòtesi errònia i alarmista d’un míssil de l’exèrcit francès.

La velocitat calculada de 75.000 km/h és impossible que l’agafi ni un mísil ni un satèl·lit, com el que diumenge va apuntar la Lutfwaffe des d’Alemanya que podria haver estat la causa del punt lluminós en un hipotètic reingrés a l’atmosfera. Aquesta versió coincidia amb la que ahir va difondre el CSIC assegurant que el bòlid havia estat producte del retorn a l’aterra d’un giny espacial humà.

Ara s’ha enterrat definitivament aquesta opció decantant-se per la del bòlid fregadís que després de fregar la mesosfera va seguir el seu rumb celeste en òrbita solar. A l’entorn de la Terra hi orbiten 26.000 objectes enviats a l’espai per l’home, amb risc potencial que un dia retornin a l’atmosfera terrestre.

El