Del Bulevard Rosa al conill blanc

Quan Enric Vives el 1978 va obrir unes galeries de moda en un passeig de Gràcia gris i ple de bancs i oficines, on la gent no anava a passejar sinó a fer negocis, les va batejar amb el nom de Bulevard Rosa perquè era el lloc on hi havia hagut el Saló Rosa, un restaurant que va ser molt famós durant molts anys entre els barcelonins, que hi feien festes i convits de noces. Les galeries de Vives van transformar el passeig de Gràcia, que es va convertir en la meca del glamur, i a partir del 1992 i els Jocs Olímpics, les firmes de moda internacionals es van disputar tenir-hi un espai. Mentre el passeig de Gràcia es convertia en la meca de la moda, el Bulevard Rosa va anar davallant (l’oferta fora de les galeries era molt forta) i abans de la pandèmia va tancar. Ara, el net d’Enric Vives, que també es diu Enric Vives, ha agafat part del que havien estat aquelles galeries i n’ha fet un museu. El va estrenar ahir. És un museu dedicat a les tradicions catalanes, tot i que l’ha batejat amb el nom de White Rabbit (‘conill blanc’). “Estàvem pensant un nom i el meu pare, que és un melòman, escoltava White rabbit de Jefferson Airplane..., i ja ho vam tenir. El nom ens evoca el cau/túnel del conill blanc d’Alícia en Terra de Meravelles, perquè el museu està pensat com un túnel, un camí pel qual et vas desplaçant i vas descobrint la cultura popular catalana”, explica l’Enric. “Vaig tenir la idea d’aquest museu un dia que un amic brasiler va veure un correfoc. Mira que ell tornava del carnaval, que allà són espectaculars, però va quedar fascinat de com els catalans juguem i ballem amb el foc. Aleshores vaig pensar que al passeig de Gràcia tots els turistes que passen per aquí podrien estar interessats a conèixer la nostra cultura.” I és així com aquest museu (interactiu, sorprenent) té espai per explicar què són els capgrossos (en té una col·lecció, part dels quals eren dels Comediants), què és el pessebre i la nostrada figura del caganer, qui són La Fura dels Baus (amb unes escultures espectaculars), quina és la llegenda de Sant Jordi, què són els castellers, els correfocs, les sardanes, Sant Joan, l’ou com balla (a la foto), el modernisme... Fins i tot hi ha una sala per ballar com si s’estigués a Razzmatazz. Les obres que s’hi exposen –físiques, digitals i amb tecnologia CGI– són d’artistes catalans i internacionals (Tvboy, Mina Hamada, Carles Piera & Enric Planes, La Fura dels Baus, VitaminStudio...), però tots tenen relació amb Barcelona.