Benet XVI renuncia
El papa sorprèn l'Església i el món sencer anunciant que s'aparta del càrrec
El pontífex argumenta davant els cardenals que l'estat físic li impedeix continuar amb les seves obligacions
Un sant pare visiblement cansat i emocionat va sorprendre ahir el món sencer anunciant una decisió pràcticament insòlita en la història de l'Església catòlica: la renúncia al seu càrrec pontifici, que es farà efectiva el 28 de febrer a les vuit del vespre. Joseph Ratzinger ho va explicar amb l'argument de la seva deteriorada salut: “No tinc prou forces per exercir adequadament el ministeri.”
Benet XVI va fer aquest anunci històric en llatí i al Vaticà, davant de diversos cardenals, durant un consistori per a la canonització dels màrtirs d'Òtranto. Al final de l'acte, el sant pare, dirigint-se als cardenals, els va avisar que no els havia convocat “només per a les canonitzacions”, sinó “per donar una notícia molt important per a la vida de l'Església”. Benet XVI els va dir que, “després d'examinar repetidament davant de Déu” la seva consciència, ha arribat a la conclusió que per “governar la barca de sant Pere” és necessari un “vigor de cos i d'ànim” del qual ell no disposa. Segons el sant pare, en els últims mesos aquest vigor ha disminuït fins al punt de fer-li sentir una “incapacitat per administrar bé el ministeri de bisbe de Roma”. Conscient de la “gravetat de la decisió”, el papa va voler desactivar les inevitables intrigues vaticanes que l'anunci suscitarà i va deixar clar que ningú ha influït en la decisió, que ha pres en “plena llibertat”.
Ràpidament, la notícia de la renúncia de Benet XVI va causar una gran commoció a Itàlia, que es troba immersa en la recta final de la campanya electoral. Tots els líders polítics sense excepció es van afanyar a mostrar el seu “respecte” a la decisió de Joseph Ratzinger. La paraula sorpresa també va ser la més utilitzada. Fins i tot el primer ministre italià, Mario Monti, va dir que se sentia “torbat” per una notícia que no s'esperava.
A diferència del seu antecessor en el càrrec, Joan Pau II, que considerava que era “un deure servir el ministeri fins a la mort”, i així ho va fer i va mostrar la seva agonia a tot el món, Benet XVI ja havia expressat en el llibre Llum del món la possibilitat que un dia prengués una decisió d'aquesta magnitud.
Hi ha “circumstàncies en les quals és aconsellable renunciar”, va dir aleshores en el llibre en què s'expressa a través d'una llarga entrevista. Aquesta afirmació ja van obrir aleshores els rumors sobre una possible renúncia
A partir del 28 de febrer, el Vaticà es trobarà en una situació que s'anomena període de seu vacant, que és el lapse de temps entre un papa i un altre. Es convocarà un conclave en què els bisbes menors de 80 anys escolliran un nou pontífex, elecció en la qual el que llavors serà ja expapa no podrà participar.
Un convent de clausura
El portaveu del sant pare, Federico Lombardi, va anunciar que el conclave es podria celebrar quinze dies després de la renúncia. Si hi ha fumata blanca en el temps previst, va dir, la missa del diumenge de Rams, el 24 de març, podria ser l'estrena del nou sant pare.
Joseph Ratzinger, de 85 anys, haurà estat sant pare gairebé vuit anys. Un cop abdicat, segons Lombardi, es retirarà a la residència pontifícia de Castel Gandolfo, i acabarà els seus dies dedicat a la pregària en un convent de monges de clausura dins de l'estructura de la mateixa ciutat estat del Vaticà.
LA DATA
LA FRASE
Sis segles sense cap dimissió
La renúncia de Benet XVI és un fet insòlit en l'Església moderna, però no en la història de la institució. Tot i això, el nombre de renúncies conegudes era, fins ahir, de només tres, ja que el relleu del successor de Pere s'esdevé habitualment quan es produeix la mort del bisbe de Roma.
En els arxius vaticans, la renúncia de Ratzinger constarà com la quarta, després de les de Gregori XII, Benet IX i Celestí V. L'abandonament del papa Gregori XII, nom amb què va ser investit papa el venecià Angelo Correr, es va produir el 1515, dos anys abans de la seva mort.
La segona renúncia documentada la va signar Celestí V, l'any 1294. Tal com va explicar l'historiador Oriol Junqueras en un article a l'Avui el 2007, Celestí va ser elegit enmig d'un mar d'intrigues polítiques de les potències dominants al Mediterrani, napolitans, angevins i catalans. El papa no va suportar convertir-se en un titella del taulell d'escacs de la política internacional i va renunciar.
El primer dimissionari va ser Benet IX que va ocupar el papat a principis del segle XI, entre els anys 1032 i 1048 i ho va fer en tres períodes diferents, en un dels quals va presentar la seva renúncia per poder contraure matrimoni. Eren altres temps, com demostra el fet que quan va ser escollit papa tenia 14 anys i la seva elecció va anar lligada a les intrigues polítiques del seu pare, el comte Alberic III, home fort a la Roma de la fi del primer mil·lenni.
