L'Església vaticina l'elecció del nou pontífex pel març

L'home que rellevarà Benet XVI es coneixerà al març, segons els càlculs del portaveu vaticà, Federico Lombardi, però la lluita per esdevenir el nou líder espiritual de l'Església es gesta molt abans de la missa Pro eligendo romane pontifice, que obrirà oficialment la litúrgia successòria. La renúncia papal intensificarà la llarga pugna soterrada mantinguda entre els partidaris de situar la institució al nivell de la societat i els que reclamen que la societat escolti l'Església; els favorables que el pontífex torni a ser italià (des de 1978 que no passa) o que influeixi el fet que el 40% dels feligresos viuen a Llatinoamèrica (enfront del 25% europeu).

En l'elecció de la persona que ocuparà la cadira de sant Pere, doncs, pesarà la procedència del candidat: la majoria dels membres del Col·legi Cardenalici són del vell continent, el triple que els llatinoamericans i quatre vegades més que els de Nord-amèrica i la resta del món.

Així, entre les figures no europees a retenir amb vista al conclave dels 117 del pròxim març destaquen el canadenc Marc Ouellet (68 anys), prefecte de la Congregació de Bisbes, que ha crescut a l'ombra de Benet XVI, i el cardenal de Tegucigalpa (Hondures), Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga (70).

Tots dos són partidaris d'emprendre reformes en qüestions que l'Església encara no ha abordat, en la línia del camí aplanat pel papa actual. “Qui s'imaginava, quan va ser escollit, que Benet XVI s'atreviria amb la pederàstia?”, es pregunten fonts pròximes al Vaticà.

El front europeu el lideren els papables italians. El polonès Joan Pau II va trencar una tradició (des del segle XVI) de pontífexs d'Itàlia que l'alemany Joseph Ratzinger va continuar, però el lobby italià pugna per recuperar la preeminència. Segons les mateixes fonts, entre els més ben situats hi ha Angelo Scola (71), arquebisbe de Milà, que ja sonava com a candidat el 2005 i que ha anat guanyant prestigi.

Però el bloc italià no és ni de bon tros compacte. El secretari d'Estat i número 2 del Vaticà, Tarcisio Bertone (79) –“potser massa significat però amb molta ascendència”–, que alhora és camarlenc, divergeix clarament de la línia de Scola i d'Angelo Sodano, degà del Col·legi de Cardenals (igual que Ratzinger el 2005), que són partidaris de conservar les essències. L'edat (86 anys) i la identificació amb la cuina de l'escàndol de filtracions perjudiquen Sodano.

Per desequilibrar la majoria italiana, Benet XVI va nomenar sis cardenals electors el novembre passat, en el que es revela ara com una decisió transcendental en les bambolines de la Santa Seu. Entre els elevats a purpurat per Benet XVI hi ha el cardenal de Berlín, Rainer Maria Woelki, que es va destacar en favor que l'Església repensi la seva posició sobre l'homosexualitat.

Més o menys lligada la successió, Ratzinger no participarà en el conclave successori. “Potser no passarà a la història per ser un gran reformista, però sí per deixar-ho tot a punt perquè algú altre faci els canvis”, reflexionen coneixedors de l'entrellat vaticà.

Altres noms que apareixen en les inevitables travesses papals són l'arquebisbe de Viena, Christoph Schönborn (67); el jove nord-americà Timothy Michael Dolan (62); el principal candidat africà, el ghanès Peter Turkson (64); el francès Philippe Barbarin; l'italià Angelo Bagnasco; el ben situat exalumne brasiler de Ratzinger, Odilo Pedro Scherer (63)... Tots ells intentaran no entrar a la Capella Sixtina com a papables per no sortir-ne com a cardenals. Qui no sembla que tingui possibilitats són els purpurats espanyols.