Quan es convoquen cinc homes i una dona que valen per cinc per parlar de felicitat és inevitable que hi hagi bon rotllo a la sala. El tema és agraït, però no per això, fàcil. Tothom vol ser feliç i hi ha tants manuals com llibres i cultes que expliquen com ser-ho. Malgrat tot, com assolir una felicitat plena continua sent un misteri per a moltes persones. Victòria Molins és l'única que reconeix sense embuts que és feliç. Diu que la felicitat s'ha de buscar i que un cop la trobes cal pagar el que costa. Ella ho és perquè ha pagat un preu molt alt i ara, des de la serenor i la pau que li donen els anys, diu que no se'n penedeix gens. Molins és monja i si algú no la coneix només podrà intuir-ho perquè de tant en tant recorre a la saviesa de la Bíblia per explicar-se. Que ningú s'espanti, Victòria Molins no recepta ni pregàries ni misses per trobar la felicitat, ella és pura energia i amb un discurs franc i carregat d'humor se'ns posa a tots a la butxaca. “Quan es va casar, la meva germana va renunciar a tots els homes de la terra menys un”, explica i afegeix. “Jo, per ser monja, només he hagut de renunciar a un més que la meva germana.” Ella no és pallassa, com en Jaume Mateu, però també fa riure quan s'explica. Tenen en comú aquesta gràcia de saber embolcallar amb la dosi justa d'ironia un discurs carregat de profunditat i saviesa. Tortell Poltrona, com el coneix tothom, porta un nas a cada butxaca perquè ell es dedica a fer riure a la gent. Diu que no sap quines són les claus per ser feliç i que ha acceptat la invitació encantat, amb l'esperança que li expliquin l'entrellat de tot plegat. Jo no me'l crec. Si, com diu Bolinches, un dels contertulians, la felicitat és la congruència interna, la realització personal i l'amor harmònic, Poltrona ha de ser feliç per força. Creu que estar content i ser feliç són dues coses diferents i té clar, també, que vivim en una societat que fa passar pel sedàs del capitalisme tot allò que promet fer-te feliç. Queda clar que “busquem la felicitat en llocs on no hi és”.

Bolinches és un fanàtic dels aforismes i també ha escrit molt sobre la matèria. Per això té cites i referències per a tots els arguments. També és crític amb una societat que diu que ens ha “desnaturatizat” i que cal recuperar els orígens. L'escriptor Francesc Miralles m'ho acaba d'aclarir: del que és tracta és de “desaprendre”, de ser més purs i de “fluir”amb les coses simples. Encara que això jugui a la contra d'Emili Pascual, el banquer que hi ha a la taula, a tots ens queda clar que els diners no fan la felicitat i que la pobresa més gran no és la que afecta la butxaca sinó la que afecta l'estructura personal. Estar trist està mal vist, explica el metge Figueres, i ser optimista i feliç genera salut. Però entre tots s'arriba a la conclusió que és difícil aconseguir-ho en un context social que ens aboca a la frustració. Conjuguem la vida en futur i per això se'ns escapa el present. Malgastem temps comparant, jutjant i etiquetant els altres i a vegades ser feliç es tan senzill i complicat com oblidar-se d'un mateix.