Acord per donar cobertura a la tasca de les infermeres
Salut i els col·legis d'infermeres signen un preacord per tirar endavant el decret català que ha de regular la prescripció de receptes
Comín assegura que no volen substituir el decret estatal
El 23 de desembre de l'any passat va entrar en vigor el reial decret de prescripció infermera, i des del moment en què es va publicar al BOE el col·lectiu està en peu de guerra. La norma estatal prohibeix taxativament moltes de les pràctiques habituals al sistema sanitari i qualsevol actuació o decisió del col·lectiu d'infermeres relacionada amb la medicació si no va acompanyada de la pertinent prescripció mèdica.
La regulació de la prescripció de receptes en l'àmbit de la infermeria és una demanda llargament esperada, però des del desembre passat s'havia convertit en una urgència. Des del primer moment el Departament de Salut ha donat ple suport a les infermeres i ha treballat per intentar donar cobertura jurídica al col·lectiu. Ahir, després d'un temps de reunions, el conseller de Salut, Antoni Comín, i la degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya, Núria Cuixart, van comparèixer junts davant dels mitjans de comunicació per comunicar que havien arribat a un “preacord que permetrà tirar endavant el decret català de prescripció infermera”.
En un primer moment, parlar d'un decret català semblava un desafiament a l'Estat, però el conseller va voler deixar clar que no és ben bé així. “Volem respectar en tot moment el marc jurídic”, va precisar. Més tard, a preguntes dels periodistes, va aclarir que el decret català el que vol precisament és “explorar l'estret marge que ens deixa el reial decret” per fer que la prescripció de medicaments objectes a prescripció mèdica, “s'assembli més a la pràctica assistencial”. No hi ha cap voluntat de contradicció jurídica. El que es pretén és, en paraules de la degana dels infermers, tenir un instrument per “sobreviure malgrat el reial decret”.
El preacord signat ahir, segons va explicar Comín, es basa en tres pilars fonamentals que ara s'hauran de desenvolupar fins a donar-li forma. El primer fa referència a la indicació de medicaments que no requereixin prescripció mèdica. El decret català no exigiria cap acreditació addicional per autoritzar la prescripció dels medicaments que no estiguin subjectes a la prescripció d'un facultatiu. El decret estatal sí que exigeix aquesta autorització.
El segon pilar del preacord es refereix explícitament als medicaments que requereixin prescripció mèdica. El decret estatal prohibeix aquesta possibilitat, mentre que el català indica que els equips sanitaris “hauran de treballar en base a protocols i guies assistencials, la identificació de les quals recau en el metge”. Els infermers i infermeres hauran d'obtenir l'acreditació de forma individualitzada.
Finalment, s'acorda crear una Comissió de Pràctiques Assistencials, de la qual es vol que formi part també el Col·legi de Metges, amb el qual, però, encara no s'ha consensuat l'acord, com va reconèixer el mateix Comín, que avui mateix compareixerà a la comissió de Salut del Parlament per explicar les bases del preacord i sol·licitar el suport de tots els grups parlamentaris.
Tot i que les infermeres han convocat una jornada de protesta per al proper dia 7 d'abril, Cuixart es va mostrar satisfeta del preacord. “Ara ja és un tema de redacció i de tècnica”, va dir la degana, que entén que el decret servirà “per posar en valor i protegir els protocols que ja tenim i fins i tot millorar-los”. Del que es tracta és de donar valor a la pràctica i evitar que la norma impacti de forma negativa en els usuaris. “No volem prescriure res que no ens pertoqui però volem poder prescriure tot allò que ens cal”, va afegir.
Cuixart es va mostrar convençuda que es podrà arribar a un consens amb el Col·legi de Metges i va apel·lar a la “responsabilitat” dels facultatius.
El Departament de Salut també ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem exigint la suspensió cautelar dels articles 3.2 i 2.2 del reial decret. La necessitat que hi hagi acreditació és un dels temes contra els quals s'ha presentat recurs.
Comín no va voler parlar de terminis, entre altres coses perquè falta arribar a un consens més ampli i començar a tramitar la norma. Però es va mostrar esperançat de poder convèncer el proper govern de l'Estat que no recorri contra el decret català.
LA FRASE
LA DATA
Comín refà ponts de diàleg
carles sabaté
Una de les tasques inicials del nou conseller de Salut ha estat refer els ponts de diàleg amb tots els col·lectius del món sanitari. La conselleria més tacada per les retallades aconsellava un gran esforç d'escoltar tots els sectors, sobretot els empleats del sector públic. Així ho ha fet Antoni Comín amb les infermeres, i d'aquí el preacord per mirar de donar-los cobertura legal en l'administració de medicaments que el decret estatal prohibeix.
Li caldrà mà esquerra, i dreta també, per aconseguir acontentar tothom o que tots els sectors pactin una bona entesa. En aquest cas, haurà d'aconseguir també el suport del col·lectiu de metges, per exemple.
Més complicat s'entreveu tirar enrere alguns concerts o acords de privatització de serveis sanitaris. Alguns dels hospitals privats que haurien de perdre la concessió ja han advertit que pensen fer valer els seus drets i els acords pactats per als pròxims anys, per rendibilitzar les inversions dutes a terme. Tot un repte que anirà més enllà de la legislatura, probablement, però del qual pot sortir'se'n si manté la capacitat de diàleg i de convenciment dels primers mesos de gestió. Catalunya i Madrid són les autonomies de l'Estat amb un percentatge més gran de privatització sanitària.
