L'Ajuntament de Salt va firmar un document per la Gassol dos mesos abans dels comicis
El text detalla com s'hauria de fer la requalificació dels terrenys en sòl residencial, i el consistori s'hi compromet a estudiar-la
La fallida operació immobiliària dels terrenys de la fàbrica Gassol continua deixant cua. Un document firmat l'abril del 2007, quan faltava poc per a les eleccions municipals, detalla el compromís per requalificar els terrenys, amb Salvador Sallés i la seva empresa Turistime com a propietaris majoritaris dels drets sobre la finca. D'altra banda, i en nom de l'Ajuntament, van firmar el document el llavors alcalde, Jaume Torramadé, i Joan Boada, regidor d'Urbanisme. També hi apareix Xavier Planella, en representació de PS Invers i que exercia d'intermediari entre les dues parts. El document és una declaració d'intencions que demostra que els dos representants municipals coneixien les intencions urbanístiques de Sallés, i s'hi afirma que, d'acord amb el que marca el pla general, els sòls industrials situats al nucli urbà en què s'abandoni l'activitat es poden convertir en zones residencials. A més, els representants municipals s'hi comprometen a estudiar el canvi de qualificació urbanística, i reconeixen les converses per desenvolupar la zona.
Torramadé, de CiU, negava la setmana passada qualsevol relació amb l'afer de la querella que Sallés va presentar ara fa dos anys per estafa, mentre que Boada, d'ERC i que formava govern amb CiU, assegurava que ell se n'havia assabentat a última hora i que Torramadé l'havia pressionat perquè s'aprovés el pla en la junta de govern.
Pla detallat
Tot i que en el document s'afirma que l'Ajuntament «ha encomanat als serveis tècnics municipals i a un equip extern la redacció d'uns estudis previs per al desenvolupament de l'àmbit», de 71.642 m², també s'hi detallen tot un seguit de directrius del pla de millora urbana. Les finques al nord de la sèquia Monar s'havien de destinar a equipaments –probablement una escola– i a parc, mentre que del sostre total de l'operació un 95% es destinaria a usos residencials. S'hi preveia la construcció de com a mínim una cinquantena de cases arrenglerades, i blocs de pisos de planta baixa més tres plantes més. Això contradiu el que deia Torramadé divendres passat: va explicar que si es requalificava la zona seria una extensió del Barri Vell, on les cases són de planta baixa i un pis. També es preveia recol·locar els inquilins dels pisos de la Gassol, una condició que divendres Boada va dir que havia proposat però que els promotors no havien acceptat per l'elevat cost. Després de les eleccions, i amb el canvi de govern, es va descartar l'operació.
Torramadé, imputat per la jutgessa
L'exalcalde de Salt i president d'Unió Democràtica de Catalunya a les comarques gironines, Jaume Torramadé, va declarar com a imputat en aquest cas, i no com a testimoni com s'havia afirmat inicialment. Torramadé va declarar fa més d'un any a petició de la jutgessa, i no de la part querellant, que no ho havia sol·licitat. Les afirmacions que Sallés detalla en la querella van motivar la imputació de Torramadé, una qüestió jurídica que al cap i a la fi també acaba protegint l'afectat, perquè li garanteix una sèrie de drets de què no disposaria si només hagués declarat com a testimoni. Torramadé s'hi va presentar acompanyat del seu advocat, Manel Mir. L'exalcalde havia admès la setmana passada que l'havien citat a declarar, però no havia explicat en quina condició.
Demandes encreuades
A part de la querella criminal, ara per ara hi ha altres demandes civils encreuades entre les diverses parts, que es tramiten sobretot des dels jutjats de Sant Feliu de Guíxols. Els propietaris de Manufactures Gassol han demandat Raimon Sanfeliu perquè no paga la resta de la quantitat acordada en la compravenda, a la qual cosa Sanfeliu respon que la finca tenia càrregues. Paral·lelament, Sanfeliu ha demandat Sallés perquè no li ha pagat la resta del preu pactat en la compra, i demana que es trenqui el contracte i que se l'indemnitzi amb els gairebé set milions que Sallés havia pagat en els terminis inicials. Finalment, Sallés ha contraatacat amb una demanda contra Sanfeliu per demanar la resolució del contracte, perquè ha incomplert els tractes referents a la requalificació dels terrenys.
Dos milions en efectiu
Entre els documents que s'han lliurat a la jutgessa hi ha diverses retirades de diners en efectiu del compte de PS Invers, la societat de Xavier Planella, dies després del pagament dels diners abonats per la intermediació. Segons fonts del procés judicial, hi va haver diversos moviments durant els mesos d'octubre i desembre del 2006, en què s'haurien tret del compte de la societat quantitats de 162.000, 300.000 i fins i tot 1,5 milions d'euros, motiu pel qual es demana que s'investigui tant l'origen com la destinació que van tenir aquests diners. Segons els acords entre PS Invers i Turistime, Sallés havia de pagar 3,5 milions d'euros a Planella per la seva feina d'intermediació en tot el procés de requalificació dels terrenys de la Gassol entre Turistime i l'Ajuntament de Salt.
«Volen guanyar temps»
L'advocat de Raimon Sanfeliu, Enric Fort, no va voler entrar en consideracions ahir respecte a la querella presentada per Salvador Sallés. Sí que va afirmar, però, que es tracta d'una querella presentada per «temes inexistents, només per guanyar temps». L'origen de la querella és la venda dels terrenys de la Gassol, que com es va saber la setmana passada va ser una operació immobiliària fallida. Sanfeliu hauria venut la finca a Sallés, a través de l'intermediari Xavier Planella, per un import de 27 milions d'euros, i Planella s'enduia 3,5 milions de comissió. A més, Sallés afirma en la querella que l'operació tenia el vistiplau de l'aleshores alcalde, Jaume Torramadé, per requalificar els terrenys. Sallés considera que va ser una estafa, i que hi va perdre més de 7 milions.
