Torramadé presentarà una querella per calúmnies contra les acusacions de Sallés
Turistime hauria presentat un segon projecte per urbanitzar la Gassol a l'Ajuntament actual, amb un 30% més de pisos
Manel Mir va explicar que durant la declaració de Torramadé davant el jutge l'exalcalde havia negat les converses a què fa referència Sallés en la seva querella, i segons les quals s'hauria compromès a requalificar urbanísticament els terrenys de la Gassol. Sí que va reconèixer el dinar al restaurant Massana, i també la declaració d'intencions que va firmar juntament amb el regidor d'Urbanisme Joan Boada, i en la qual es detallava com s'hauria de desenvolupar el pla parcial de la finca. Mir va insistir que també és fals que Torramadé hagués cobrat pel compromís d'urbanitzar l'espai com s'explica en la querella: «No hi ha cap document que acrediti res d'això, i quan s'acabi tot aquest tema ens plantejarem molt seriosament presentar una querella criminal per calúmnies», va dir. Segons Mir, també hi ha testimonis que insisteixen a implicar Torramadé en el cas, i va reiterar que «donar un fals testimoni està tipificat com a delicte». Segons l'advocat, el fet de barrejar Torramadé en l'afer obeeix només a l'interès de Sallés a justificar la querella.
Denúncia falsa
En aquesta línia, la defensa de Xavier Planella, l'intermediari de PS Invers contra qui s'ha querellat Sallés per estafa, va presentar ja fa més de dos anys una altra querella per denúncia falsa i estafa processal. Carles Monguilod ha explicat que de moment ha quedat arxivada, en espera que es resolgui el procés obert per Sallés. En la documentació, justifiquen l'argumentació que l'únic objectiu de l'empresari era no haver d'abonar al propietari Raimon Sanfeliu els 10 milions d'euros que havia de pagar el 28 de febrer del 2008, i 8 milions més que hauria hagut de pagar quatre mesos després. Per això afirmen que la querella es va interposar just un dia abans, el 27 de febrer, i desmenteixen les afirmacions de Sallés quan diu que el van enganyar perquè no s'havia requalificat la finca tal com li havien promès que es faria. La defensa de Planella repassa l'activitat empresarial de Sallés, amb múltiples societats dedicades al sector immobiliari i amb seu a Calonge, i que també és propietat de la cadena d'hotels Sallés, amb establiments a Platja d'Aro, Solius, Barcelona, Màlaga i Palma de Mallorca. Per això considera que un empresari d'aquesta mena no pot caure en un engany orquestrat durant gairebé dos anys i amb diverses parts implicades, i assenyala, a més, que totes les operacions es van fer amb assessors jurídics i financers de Sallés. A més, s'assegura que tots sabien que els terrenys de la Gassol eren susceptibles de ser requalificats com a residencials, però que aleshores eren industrials, i aporten documents en què Sallés reconeix la situació.
Nova proposta de pla
Entre els arguments que també se citen hi ha que, després de firmar la declaració d'intencions amb l'Ajuntament de Salt, Sallés va canviar d'arquitecte per fer el projecte de desenvolupament urbanístic, amb un aprofitament residencial molt superior del que s'havia pactat amb el consistori, ja que es passava de 358 habitatges a 465. Aquest moviment de Sallés hauria dificultat la requalificació del sòl, tot i les converses mantingudes amb el ja govern actual.
LA CRONOLOGIA
Qui és qui
Els implicats principals en l'entramat de denúncies i querelles són:
Pineda, disgustada
o.m. / acnL'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, no va descartar ahir personar-se en el judici si al final el cas de la requalificació de la Gassol acaba esquitxant l'Ajuntament. Ara per ara, però, no hi ha res que indiqui aquesta possibilitat, perquè des del consistori no es va iniciar cap tramitació urbanística. «Només tenim una part de la documentació, però per ara crec que es tracta d'un tema entre particulars, en què sembla que l'exalcalde va tenir alguna cosa a veure, i per tant no hi ha motius per personar-nos al judici», va explicar Pineda. L'alcaldessa, però, sí que es va mostrar «disgustada» amb Torramadé, perquè no va explicar a l'Ajuntament que havia anat a declarar arran d'una querella que no sabien ni que existia. «Crec que teníem dret a saber què estava passant.», va concloure.
