Societat

La crisi ha castigat un any marcat pel foc i les retallades

El març es va iniciar una seqüència d'incendis forestals que va començar a l'Ardenya, va arrasar l'Alt Empordà i va castigar el Gironès i el Montseny

Molts gironins s'han apuntat a les manifestacions en defensa dels drets socials

“A la recerca d'un futur millor, s'ha escoltat el crit sobiranista”

Podem agafar el diccionari Fabra o la Viquipèdia, buscar la definició de crisi i ens trobarem les mateixes paraules. Canvi brusc, trencament de l'equilibri provocat per causes naturals, econòmiques o socials; ruptura entre la producció i el consum, litigi nascut d'un sentiment o un estat d'esperit. Si repassem els darrers tres- cents seixanta-sis dies –aquest era un any de traspàs–, veurem que les definicions recollides a les línies anteriors han marcat la vida quotidiana dels gironins i, si el 2012 es va encetar amb l'anunci de la Generalitat que matava el pla de barris i, amb el pla de barris, les esperances dels municipis que intentaven recuperar de les nafres més sagnants el seu teixit urbà, alhora, es va fer un altre pas en el procés d'ofec d'uns ajuntaments que han vist com se'ls intervenien els comptes i la desatenció suposava que no puguessin satisfer demandes de primera necessitat. Desprès va arribar l'onada de fred, que no va espantar uns estudiants en peu de guerra, que lluitaven per salvar tant l'ensenyament públic com la universitat, víctimes de l'ínfula privatitzadora i l'augment de taxes. Per si no fos prou, el mes de març es va iniciar la seqüència dels focs forestals. Va començar a l'Ardenya, va arrasar l'Alt Empordà i desprès de castigar el Gironès i el Montseny, va provocar les critiques irades d'uns professionals que van intentar explicar com la falta d'efectius i material havia afectat els resultats. Les retallades, les reformes, l'eufemísticament conegut com a procés de sanejament i racionalització, ha comportat a la pràctica que la destrucció de l'estat de benestar hagi avançat de manera imparable, i així, mentre l'administració estatal anunciava que no hi havia fons per acabar d'arranjar l'N-II, la ciutadania s'organitzava contra els peatges de l'autopista i deia, ben fort, que no volia pagar, al mateix tempos que la ruta que mena a la frontera mantenia el seu estigma de trampa mortal.

Les obres del TAV han avançat a bon ritme, i a l'aeroport l'estira-i-arronsa amb Ryanair ha estat a punt de fer descarrilar una força acceptable temporada turística. I, al mig, s'ha escoltat el crit sobiranista, l'espiral alimentada per somnis, esperances i frustracions, que, a priori, ofereix un futur millor en la separació d'un Estat espanyol que està en fallida tècnica i, en dotze mesos de govern del PP, ha viscut tant l'ajustament imposat per Europa com els danys col·laterals sorgits de l'aplicació d'una ideologia neoliberal que ha fet sortir la gent al carrer. Mentre els processos de desnonament colpejaven els més febles, les mobilitzacions en defensa de l'ensenyament, la sanitat, els serveis socials se succeïen, i van arribar al seu punt àlgid els dos dies en què es van convocar dues vages generals. Hi podríem afegir que el món de la cultura ha viscut entre el desastre i la improvisació, i que el panorama polític canviant ha deixat víctimes il·lustres, com Joaquim Nadal, un home amb poder a Girona i la Generalitat. Fidel als orígens, el 2012 s'ha acomiadat amb dues noticies tràgiques i una d'inclassificable: la mort violenta de Jordi Comas i la sobtada de Lluís Maria de Puig, i el presumpte escàndol sexual de Jaume Torramadé amb la seva renúncia temporal a presidir la Diputació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.