Societat

Vacunes: dret o deure?

El cas atia el debat sobre la idoneïtat de vacunar els infants

Els responsables de salut pública avisen del perill i la irresponsabilitat de no posar-les

Els opositors omplen internet de queixes pels efectes secundaris

El cas de diftèria infantil d'Olot, el primer a Catalunya en 32 anys i 28 a l'Estat espanyol, ha revifat la polèmica sobre la necessitat de vacunar els infants. El nen malalt no estava vacunat de la malaltia, que forma part del pla d'antídots obligatoris des dels 2 mesos. En realitat, les vacunes no són obligatòries, però l'administració les qualifica així per esperonar les famílies a posar-les als fills, com a garantia contra determinades malalties i per evitar brots d'epidèmies. Totes són recomanades, i només un 4% dels menors de tot l'Estat no inicia el pla de vacunació, que comença als dos mesos i s'allarga fins a l'adolescència. Però fins a un 10% dels menors no clouen la vacunació totalment.

Les vacunacions massives van començar el segle XX als estats més industrialitzats. Se les consideren el gran avenç de la història de la medicina, ja que en algunes societats han eradicat malalties que poden ser mortals, com ara la verola i el xarampió, i minimitzat els efectes d'altres, com ara la pòlio. El pla actual de vacunació a Catalunya i l'Estat resulta gairebé idèntic. El finança el sistema públic i els pares només n'han de pagar algunes d'optatives, com ara el Prevenar, contra la meningitis i la pneumònia, o la del rotavirus. Això sí, no són pas barates.

Els responsables de salut pública s'afanyaven ahir a recordar la idoneïtat de les vacunes, no només per a la salut individual, sinó per evitar contagis i epidèmies. Els detractors recordaven que generen efectes secundaris en un percentatge de persones i que la millora de la higiene ha contribuït més a eliminar malalties que no pas els antídots.

El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, qualificava ahir d'“irresponsables” els qui eviten les vacunacions, perquè “està demostrat que salven vides”. En una línia similar es mostrava el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que lamentava “la banalització, la relaxació i la introducció d'elements d'ideologia que no tenen res a veure amb la pràctica clínica i l'evidència científica, que ens podrien fer retrocedir fins al segle XIX”. Padrós creu que “en el cas dels menors, algunes vacunacions haurien de ser obligatòries”.

“Decisió personal”

Més conciliador es mostrava el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, que recordava el “respecte que cal tenir per les decisions personals com la de vacunar els infants o la de fumar”.

A l'altra banda de la balança, les associacions de medicina natural i entitats com la Lliga per a la Llibertat de Vacunació, alertaven ahir del perill no explicitat de les vacunes. “Si bé podien ser necessàries durant els anys seixanta i setanta, actualment ja caldria buscar alternatives”, assegurava ahir el doctor Juan Manuel Marín Olmos, fundador del Fòrum Europeu per al Control sobre les Vacunes. Olmos atribueix la millora de la salut pública a “l'avenç en les condicions de vida i la higiene, i no només per les vacunes”. Aquests grups defensen el seu ús en societat subdesenvolupades, on un antídot pot aturar els efectes d'una malaltia greu, però no en societats desenvolupades, on “aquest tipus de malalties tenen ja molt baixa incidència”.

L'Associació d'Afectats per les Vacunes va lamentar ahir la desinformació sobre la composició dels immunitzadors i els riscos que poden generar en la salut. “Confiem sempre en la bona fe, però la majoria de vegades els mateixos metges desconeixen els efectes adversos”, recordava ahir Noelia Vivar. El seu fill va morir per una alteració genètica després que li administressin la vacuna hexavalent. A banda de la febre o inflamacions, poden generar encefalopaties o convulsions en els lactants, segons les entitats contràries. Els opositors a les vacunes tenen guanyada la batalla a la xarxa. Internet està farcit d'articles contraris als antídots i les seves conseqüències.

Però no hi ha articles publicats en les clàssiques revistes de medicina ni tampoc reconeguts per les autoritats mundials, com ara l'Organització Mundial de la Salut, que avalin o validin les crítiques. El cap de vacunació d'adults de l'hospital Clínic i durant 8 anys president de la Societat Estatal de Vacunologia, José María Bayas, reclama “una més gran bel·ligerància contra els alarmismes sense fonament. La gent de bona fe s'ho creu tot. No cal generar alarmisme ni inventar-se conspiracions internacionals entre farmacèutiques i metges. Les vacunes han salvat, salven i salvaran vides”. Bayas reivindica més confiança en els especialistes: “Igual que ningú ja no qüestiona que l'alcohol complica la seguretat viària, per exemple, que no és qüestioni l'eficàcia de les vacunes”.

LES FRASES

Caldria ser més bel·ligerant amb les persones que difonen barbaritats
José María Bayas
Cap vacunació Hospital clínic
El discurs contra les vacunes és perillós i irresponsable, perquè salven milers de vides
Alfonso Alonso
ministre de sanitat
Cal respectar les decisions personals. Deixar de fumar també és una decisió no obligatòria
Josep Maria Padrosa
director servei català salut
Anar contra les vacunes és insolidari. Les dels menors haurien de ser obligatòries
Jaume Padrós
president col·legi metges
S'atribueixen a les vacunes eliminacions de malalties que són per la millora en les condicions de vida
Juan Manuel Marín Olmos
metge lliga llibertat vacunació


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia