Norman Bethune al servei de la causa republicana
L'ESTORA
El canadenc Norman Bethune després de participar en la I Guerra Mundial com a sanitari es convertí en reputat cirurgià toràcic amb tècniques i instruments innovadors. El seu compromís social el porta a ajudar als més desfavorits i defensà, amb passió, polítiques noves de sanitat pública a principis dels anys trenta.
Davant del feixisme a Europa al 1936 vingué a l'Estat espanyol per servir a la causa republicana, va crear el Servei Canadenc de Transfusions de Sang, dedicant-se a salvar vides, vivint de prop la tragèdia de la guerra civil, allò que el nostre Gil Albert va denominar “drama patri”.
El servei de transfusions anava on feia falta, amb un vehicle, del qual hem vist la seua foto davant del Palau del Marques de dos Aigües a València. Va estar comprat e instal·lat amb els diners de la col·lecta que s' havia fet a Canada.
Com anècdota està el cas de com refrigeraven els recipients de vidre amb la sang als rius i torrents del front. Al mateix temps, aquest equip sanitari feia fotografies i enviava cròniques a la premsa internacional denunciant allò que veien.
Després d'estar al front del centre viatja a Almeria on, juntament amb els seus col·laboradors, prestaria assistència a la gent que fugia de Màlaga al haver caigut aquesta en mans dels feixistes. Aquest és un punt important ja que va estar testimoni de com els avions italians massacraven a l'indefensa població civil.
Al 1938 les Brigades Internacionals es van retirar, a causa de les pressions i pactes de les potencies europees, i també de la política de Stalin que buscava un acostament a Alemanya. Llavors Bethune torna a Canada per poc temps, puix de nou es va apuntar a una causa justa, la del poble xinés que acabava de ser envaït pels japonesos. A Xina fou cirurgià de guerra del exercit popular, i al 1939 en una operació sense guants ni la deguda protecció es contagià i va morir. Cal dir que a molts llocs a Xina hi ha monuments a Bethune.
La tasca de Bethune i el seu recorregut es pot seguir en l'exposició que la Universitat de Valencia ha instal·lat al Palau de Cerveró, seu del Museu de Història de la Ciència “José. M. Lopez Piñero” del cap i casal. L' exposició, que va acompanyada per diverses activitats complementàries, ens aporta fotografies, documents i documentals, així, com altres materials, de gran interès en tant que testimonis de la guerra civil espanyola, i, tanmateix, exemple de solidaritat i altruisme, representades per un metge sense fronteres, que en una època de gran tensió social i política va innovar per salvar persones i donà la seua vida en tal empresa.
Una vegada més la Universitat de València aposta per recuperar la memòria històrica, una memòria que ens ha estat vetada pels silencies imposat abans pel franquisme i darrerament pel PP.