Mor Juli Soler, l'altra ‘alma mater' d'El Bulli

“La notícia més trista que mai hauria volgut donar. Juli Soler ha mort. Sempre estaràs amb nosaltres.” Amb aquest Tweet en català, anglès i castellà Ferran Adrià comunicava ahir la desaparició de qui va ser el seu aliat imprescindible en la revolució que va canviar el món de la gastronomia.

Director i copropietari d'El Bulli, on havia arribat el 1981, Soler va morir la nit de diumenge als 66 anys en la seva residència de Rubí d'una malaltia degenerativa que l'havia apartat de la direcció executiva d'ElBullifundation l'octubre del 2012. “Era un apassionat de la gastronomia a nivells que no us imagineu”, deia ahir Adrià a Sant Sebastià, en un acte del Basque Culinary Center. “Em va suportar 34 anys, vam ser una parella de 34 anys i vaig aprendre molt d'ell.”

Juli Soler va veure el seu talent als fogons i el va fitxar el 1984. Poc després va ser cap de cuina i el 1990 es van quedar amb el restaurant i el van catapultar fins al cim de la gastronomia canviant-hi el seu llenguatge i el paradigma. “Era com els grans mànagers del món del rock, però Ferran, la seva estrella no era musical, era del rock culinari”, diu el seu amic Ramon Parellada, amb qui va treballar quan feia poc que havia mort Franco en un projecte gastronòmic i musical innovador a Granollers: “Programava Gato Pérez, Sisa... Es cuinava en directe i es tocava en viu. Duia el local magníficament bé”.

Era coneguda per tothom la seva passió pel jazz i pel rock (era col·leccionista de vinils, en tenia 6.000). “Gaudia d'un esperit jove i canyer amb què va impregnar la revolució culinària”, apunta Parellada a El Punt Avui. “Haurem d'eixugar la tristesa al so de Stones, amb la música alta, com li agradava a ell. Adéu, estimat”, escrivia Josep Roca a Twitter.

Però ser amant dels Rolling Stones no implicava disbauxa en cap sentit: “La seva manera de treballar era diferent, però exigent; El Bulli era un cronòmetre”, recorda Fermí Puig, que va ser-hi en els primers anys. Puig va oferir a Adrià fer un stage a El Bulli quan van coincidir en el servei militar a Cartagena, i el 1984, en deixar el restaurant, el va proposar a Juli Soler com a cap. “Es van trobar dos genis, una parella extraordinària. Juli no deixava indiferent ningú, era un ésser que t'ensenyava, aprenies lliçons de vida al seu costat”, explica molt emocionat a aquest diari via telefònica. El xef coneixia Soler des dels temps en què treballava amb Parellada a Granollers: “Juli em va ajudar molt. La meva primera feina de cuiner va ser a El Bulli perquè ell em va contractar. Era un personatge únic, extravagant, coneixia molts restaurants, en sabia molt i tenia una lògica molt especial, com Cruyff. Quan Cruyff parla, se l'escolta.”

Visionari, creatiu, intel·ligent i especialment amable amb la clientela que rebia a cala Montjoi a la recerca de noves experiències, la seva figura és estimada i reconeguda per tot el sector. Juli Soler va néixer el 31 de maig del 1949 a Terrassa, on avui serà acomiadat. “El fet que la seva dona, Marta Sala, i els seus fills Panxo i Rita estiguin implicats en elBullifundation fa que Juli segueixi entre nosaltres”, va dir ahir Ferran Adrià.