Reus mantindrà els dos anys d'empadronament per accedir a ajuts socials
CiU, Ciutadans, Ara Reus i PP eviten que prosperi una moció per eliminar aquest requisit
Les persones sense dos anys d'empadronament a la ciutat continuaran sense accedir als ajuts socials, a no ser, això sí, que tinguin un risc d'exclusió evident. Així ha quedat certificat en el plenari d'aquest divendres, després de la moció presentada per la CUP que volia eliminar aquest requisit -cal recordar que el Síndic de Greuges tot i reconèixer que no és il·legal, va recomanar acabar amb aquesta mesura. Finalment, els vots de Ciutadans, Ara Reus i PP ha permès al govern municipal mantenir un requisit força criticat durant l'anterior mandat, en ser considerat per alguns com de discriminatori per als nouvinguts.
La regidora de Ciutadans, Pepa Labrador, ha justificat el vot en contra de la moció dels cupaires perquè eliminar els dos anys d'empadronament "generaria un efecte crida". "És un dels requisits per poder continuar donant els ajuts, tant de bo poguessim donar-los sense cap límit, però no és així", ha afirmat la regidora de C'S. Per la seva banda, tant el PP com Ara Reus han ressaltat que aquells que es troben en un cas d'emergència social accediran a l'ajuda municipal malgrat no tenir els dos anys d'empadronament. És a dir, que el consistori ja estudia cas per cas.
A banda de la intervenció del regidor de la CUP, Edgar Fernández, la més crítica ha estat la de l'exportaveu del PSC l'anterior mandat, Andreu Martínez, qui ha fet un atac aferrissat a aquesta mesura. "És inacceptable per als nou ciutadans de Reus. Que siguin bons per pagar impostos des del primer dia, però no per rebre ajuts. Ja no és una qüestió xenòfoba perquè també perjudica a tots aquells reusencs que han tornat a casa i als quals la ciutat tanca les portes. És indigne", ha afirmat Martín.
Per la seva banda, la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, ha defensat el criteri establert, que, segons ella, no té cap trasfons contra ningú i que estableix uns límits també fixats en d'altres tipus d'ajudes catalanes o estatals. En aquest sentit, Vilella ha recordat als socialistes que ells van votar a favor d'un pla d'ocupació que instaurava un mínim de quatre mesos d'empadronament a la ciutat. "La diferència fins els 24 mesos és el motiu per aquestes crítiques?", s'ha preguntat la regidora.
