Societat

Baluards turístics

Indrets icònics com la Sagrada Família, el parc Güell i, darrerament, El Born Centre Cultural són el principal pol d'atracció per als que visiten Barcelona per primer cop

Refermar una oferta singular per als turistes que repeteixen és ara el repte

Submergits en un context en què la classe política i el teixit veïnal local plantegen la necessitat de redefinir el model turístic de Barcelona, els indicadors revelen que el sector viu un moment herculi. Els 4.070.162 visitants que va rebre la ciutat fins al mes de juliol passat marquen un repunt a l'alça que, en espera de veure què passa d'aquí a finals d'any, podria culminar en una temporada de rècord. Desossades, les estadístiques també constaten el que pot semblar una obvietat: la tendència d'aquest turisme a concentrar-se en punts emblemàtics de la ciutat. La Sagrada Família, el parc Güell, l'Aquàrium i el Museu del Barça mantenen una capacitat d'atracció incombustible. Cal afegir-hi, però, un focus emergent que sembla que irromp amb força: El Born Centre Cultural.

El director general de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, explica que tots aquests indrets tan concorreguts –als quals caldria afegir espais urbans com ara la Rambla– són els que busquen preferentment els visitants que aterren per primer cop a la capital catalana. “No és diferent del que passa a París i a Londres”, resumeix.

Si utilitzem aquesta mateixa comparació, la Sagrada Família seria a Barcelona el que la torre Eiffel a París. És una icona i és on va més gent, sobretot des de l'any 2010, quan el volum de visitants es va disparar –de 2,3 milions es va passar a 3,2–, ja que va ser consagrada com a basílica per Benet XVI. El parc Güell ocupa el segon lloc del rànquing, tot i que cal indicar que només hi ha dades des del 2014, que és quan es va començar a cobrar entrada a la zona monumental. El Born Centre Cultural és el tercer espai més visitat de la ciutat, tot i que, en aquest cas, el del turista no seria el perfil majoritari. L'Aquàrium, el Museu del Barça i el Poble Espanyol el segueixen en llocs també destacats. Per contra, a la cua hi ha el castell de Montjuïc, on des que l'accés va deixar de ser gratuït el nombre de visitants ha caigut d'1.072.000 (el 2013) a 577.639 (el 2014).

Els que repeteixen estada a Barcelona, però, busquen un altre tipus d'oferta menys tòpica. Ja sigui dins la capital o fins i tot fora, com comenta el director general de Turisme de Barcelona. “És un perfil de turista que busca indrets que tinguin un interès específic, per exemple des del punt de vista gastronòmic, o completa la seva estada anant al Museu Dalí de Figueres o a Montserrat”, comenta William Carnes. Aquest segment de mercat és el que les institucions volen potenciar. Una de les fórmules que està assajant l'Ajuntament de Barcelona és potenciar la promoció dels districtes perifèrics no només com a lloc de visita –el mirador de les bateries del turó de la Rovira en seria un exemple–, sinó com a destinataris de possibles inversions turístiques.

Una temporada de creixement

L'esclat que ha experimentat Barcelona com a destinació turística es pot explicar amb una sola dada evolutiva: només en els set primers mesos d'enguany, la ciutat haurà rebut gairebé tants visitants (4.070.162) com al llarg de tot el 2005 (4.208.364). I és que la del 2015 promet ser una temporada especialment bona per al sector, tant a escala local com a la resta de Catalunya. Diversos factors hi han influït, segons William Carnes: d'entrada, la recuperació econòmica ha propiciat que alguns mercats d'origen clau per al turisme barceloní, com l'estatal, reflotin. A més, la situació geopolítica del nord d'Àfrica –un competidor directe– ha fet que un segment de visitants que tradicionalment es decantaven per aquesta destinació ara optin per la capital catalana com a alternativa. A això, cal afegir-hi que la relació qualitat-preu del parc hoteler local és cada vegada més competitiva i que la devaluació de l'euro respecte al dolar i la lliura ha esperonat les estades de nord-americans i britànics. De fet, però, les xifres mostren que ha crescut el nombre de turistes de gairebé totes les procedències. Excepte els russos. L'any passat, i fins al juliol, en van venir 105.103. Enguany, 70.435. A Barcelona, però, l'impacte d'aquest descens ha estat limitat si es compara amb altres indrets, com la Costa Daurada, que depenen molt més del mercat rus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.