Ultimàtum de Colau al ‘banc dolent' pels pisos buits
L'Ajuntament de Barcelona dóna un mes a la Sareb perquè li lliuri 400 habitatges dels 562 que té a Barcelona
L'alcaldessa troba una “estafa” les condicions de l'entitat i recorre a la cessió forçosa que preveu la llei
Quan, a mitjan juliol, Ada Colau i Jaime Echegoyen es van trobar per primer cop, es va dir que hi havia bona predisposició per a l'entesa. L'alcaldessa de Barcelona volia incorporar a la bossa de pisos socials els habitatges buits de què disposa la Societat de Gestió d'Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb), i el seu president havia assentit a la demanda. Però, tres mesos després, no hi ha acord, i a Colau se li ha acabat la paciència. Ahir va anunciar que aquesta setmana reclamarà per carta al vulgarment conegut com a banc dolent la cessió forçosa de 400 pisos. Si en un mes no s'ha complert l'exigència ni hi ha entesa, el consistori anirà als tribunals. “Volem arribar a acords, però si no és a les bones, serà per la llei”, va sentenciar l'alcaldessa.
Per Colau, complir les condicions de l'entitat seria ser còmplice d'“una estafa”. Segons va dir, la Sareb demana una mensualitat de 175 euros, que el consistori pagui les rehabilitacions que calgui i que torni els pisos al cap de tres anys. El consistori estaria disposat a abonar la contraprestació mensual, però no a pagar també les reformes necessàries, i vol convenis per cinc anys.
La cessió forçosa de pisos buits, prevista en supòsits molt restringits en la llei del dret a l'habitatge fins que va ser extirpada de la norma pel govern de CiU mitjançant les lleis òmnibus, es va tornar a incloure en la llei de mesures urgents contra la pobresa energètica i l'emergència habitacional que el Parlament va aprovar el juliol impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, que ahir van celebrar que Barcelona ja l'apliqui. La norma permet al consistori exigir la cessió durant tres anys dels pisos buits que siguin propietat de persones jurídiques.
Avís per a navegants
La reclamació a la Sareb és la primera i és també un avís per a navegants. Segons el Registre d'Habitatges Buits de la Generalitat, a Barcelona n'hi ha 2.591, la majoria a Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella, i el banc dolent en té 562, de manera que només el supera el BBVA, que en té 510 de registrats com a seus i 120 més a nom d'Unim, la unió de caixes que va ser absorbida pel banc. La immobiliària Anticipa en té 210; CaixaBank, 135, a banda dels 70 de Criteria, també del grup; el Santander, 111; Bankia, 110; el Banco Popular, 90, i el fons Hipocat, 80. Colau no va voler aclarir l'estat de les negociacions amb la resta d'entitats. “Amb algunes les converses estan avançant i amb d'altres, gens”, es va limitar a dir. El que importava ahir era llançar el missatge: primer va la Sareb –a la qual es reclamen només 400 dels 562 pisos perquè no se sap si n'hi ha d'ocupats, va explicar el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner–, i després, pot anar la resta.
Amb un 55% de capital privat i un 45% de públic, provinent del Fons de Reestructuració Bancària (FROB), la Sareb va començar negociant cessions de pisos amb els governs autonòmics. El primer acord va ser, l'estiu de 2014, amb la Generalitat, per cedir-li 600 pisos, i després el va ampliar en 300 més. D'aquests 900, 45 són a Barcelona. L'entitat va ampliar la setmana passada de 2.000 a 4.000 el paquet de pisos destinats a cessions, per tal d'estendre els acords també a ciutats de més de 250.000 habitants. Per ara no n'ha tancat cap, però negocia amb una setantena de municipis, entre els quals Saragossa i Madrid, amb els quals Colau vol traçar una estratègia conjunta.
La Sareb no vol comentar l'anunci de Colau perquè no ha rebut encara la reclamació formal de la cessió forçosa, ni dóna detalls de les negociacions. Fonts de l'entitat, però, insisteixen que hi “continua havent voluntat d'acord”, i recorden que, com s'ha fet en els acords ja subscrits, la contraprestació que es pacta no és per a l'entitat, sinó que serveix per sufragar despeses d'assegurances, comunitat, taxes i tributs.
Bateria de mesures
L'Ajuntament no renuncia tampoc a les multes als pisos buits, tot i que de moment no ha passat de les 12 que va imposar al setembre, de les quals encara no n'ha cobrat cap. Deu han estat recorregudes, una correspon a un pis que està ocupat i només en el cas restant el consistori imposarà una segona sanció, de 10.000 euros, per impagament de la primera, de 5.000.
El consistori vol negociar també un nou conveni amb les instàncies judicials per millorar la resposta en casos de desnonaments de famílies en situació d'especial vulnerabilitat, i ha creat una “unitat d'exclusió residencial i pobresa energètica” integrada per tècnics d'habitatge, mediadors, treballadors socials, advocats i inspectors, i que es dedicarà en exclusiva a prevenir i assessorar en aquests casos. L'equip l'integren cinc persones i arribarà a les 20 d'aquí a dos anys.
LA XIFRA
Aposta contra la pobresa energètica
L'Ajuntament també vol evitar que hi hagi talls de llum, gas o aigua per impagament en casos de vulnerabilitat. La llei contra la pobresa energètica i l'emergència habitacional també obliga les empreses subministradores a evitar els talls en aquests casos, i el consistori començarà a reunir-se amb elles aquesta setmana per elaborar un nou protocol que permeti donar compliment a la llei. En aquesta línia, al novembre s'activarà una prova pilot de reforç del dispositiu contra la pobresa energètica a Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, i de difusió dels ajuts que hi ha per evitar-la.