Societat

El Maresme és la comarca on més creix la xifra d'habitants

Hi viuen 1.593 persones més que el 2014, un augment en contrast amb les dades de Catalunya, que torna a perdre població

Mataró, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat, els quatre municipis que guanyen més veïns el 2015

El Maresme acabarà el 2015 amb 1.600 veïns més, un creixement en contrast amb els resultats de Catalunya, que perd habitants per quart any consecutiu. A la comarca, en canvi, l'increment de població és general, tot i que a Mataró, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat l'augment ha estat més notable.

En aquestes quatre poblacions, el nombre d'empadronaments ha crescut substancialment respecte al 2014. A finals de l'any passat a la capital del Maresme hi vivien 124.280 persones, mentre que ara n'hi resideixen 124.867, gairebé sis-centes més que dotze mesos enrere. A Vilassar de Mar, per la seva banda, l'augment se situa al voltant de les 300 persones, i al Masnou i Montgat, de 150 i 180 veïns, respectivament.

A diferència del que ha passat a la resta del país, la població ha augmentat a la majoria de municipis del Maresme, una de les claus que expliquen el contrast de resultats amb la resta de Catalunya. En total, segons dades fetes públiques recentment per l'Idescat, els empadronaments han crescut en vint poblacions de la comarca, i en les deu poblacions restants l'evolució ha estat només lleugerament negativa. S'ha de destacar, en aquesta línia, que en cap població la caiguda ha estat pronunciada.

Un retrocés constant

A banda del Maresme, només en set zones més de Catalunya ha crescut la població els últims dotze mesos: Alta Ribagorça, Baix Llobregat, Garraf, Garrotxa, Osona, Pallars Jussà i Vallès Occidental. De totes aquestes comarques només el Baix Llobregat i el Vallès Occidental han experimentat increments destacables d'habitants (de 300 i 1.000, respectivament), uns valors, que en els dos casos se situen molt per sota del creixement que ha tingut el Maresme.

De fet en línies generals Catalunya ha tornat a perdre ciutadans respecte a l'any anterior, una tendència a la baixa que s'accentua des del 2012, quan hi havia empadronades al país 7.570.908 persones. Des de llavors, la caiguda ha estat constant i sense aturador. El darrer any el retrocés no ha estat tan pronunciat com el registrat el 2014, però en còmputs generals avui resideixen 60.000 persones
menys a Catalunya de les que hi vivien el 2012.

Per demarcacions, la caiguda més accentuada la registra Tarragona, que perd més de 5.000 ciutadans els últims dotze mesos. A Girona se'n perden prop de 3.000, i a Lleida, uns 2.000. En canvi, a Barcelona acabarà l'any augmentant lleugerament la xifra d'empadronaments, una dada que s'explica per l'augment d'habitants que s'ha registrat al voltant de l'àrea de Barcelona, sobretot al Maresme.

Dels set milions i mig de persones que viuen avui a Catalunya, gairebé quatre (3.816.361) són dones. En total, els catalans representen el 16,1% de la població que viu a l'Estat, el percentatge més alt –juntament amb el del 2014, que va ser idèntic– des de la creació de les sèries estadístiques.

LA XIFRA

8
comarques
han guanyat habitants el 2015, en què per quart any consecutiu Catalunya torna a perdre habitants

Terrassa atrapa Badalona

Terrassa ha atrapat Badalona en la lluita per convertir-se en la tercera ciutat de Catalunya darrere de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. La clau d'aquest empat tècnic –215.214 de Terrassa i 215.654 de Badalona– és el descens que ha tingut la ciutat del Barcelonès aquest darrer any, en què ha perdut gairebé 2.000 habitants. En canvi, a Terrassa la població s'ha mantingut estable respecte al 2014.

Sabadell, per la seva banda, es referma en el cinquè lloc de les ciutats més poblades del país, amb gairebé 208.000 habitants. La resta del top 10 el completen Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Reus. La capital gironina continua sent l'onzena població del país.

Per sota, el municipi amb menys habitants és Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), que tanca el 2015 amb 26 habitants, dos més dels que tenia l'any anterior. Tenint en compte només la superfície, el municipi més gran de Catalunya és Tremp (Pallars Jussà), que té una extensió de 302 quilòmetres quadrats. Com a comparativa, la ciutat de Barcelona té una superfície de 101,40 km².



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia