societat
Catalunya ha atès en cinc anys 1.800 nens estrangers sols
El 59% són del Marroc i el 9% d'Algèria, però també n'arriben del Pakistan i Somàlia
Per casos com els menors inhaladors de cola, Atenció a la Infància treballa en “itineraris de protecció més individualitzats”
El 59% procedeixen del Marroc i el 9% d'Algèria, però també en comencen a arribar del Pakistan i Somàlia
Per atendre casos com els dels menors inhaladors de cola, Atenció a la Infància prepara “itineraris de protecció més individualitzats”
L'oficina de menors dels Mossos va atendre 248 casos l'any passat
L'arribada de menors estrangers sols, és a dir, sense cap familiar adult, no s'atura. Segons les dades oficials de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia), en els últims cinc anys s'han obert un total de 1.816 expedients de desemparament als anomenats MENA (menors estrangers no acompanyats). Concretament, l'any passat en van arribar 377. I el nombre d'arribades dels últims anys gira a l'entorn d'aquest registre. Entre el 2011 i el 2015, les xifres van ser molt similars: entre els 412 que van arribar el 2011 i els 317 del 2013. Lluny queden els 592 expedients oberts per la Dgaia l'any 2005 i dels 1.139 del 2002.
El que no canvia, evidentment per situació geogràfica, són els orígens d'aquests menors que comencen sols una aventura migratòria lluny de casa: l'any passat el 59,6% procedien del Marroc i el 8,7%, d'Algèria.
L'any 2007, el 95% també procedien del Magrib i per això en aquell moment es va posar en marxa el programa Barcelona-Tànger (rebatejat com a Catalunya-Magrib), que es va tancar el 2012 coincidint amb les retallades pressupostàries. El programa de cooperació i desenvolupament tenia com a objectiu la formació i la inserció laboral dels menors al seu país d'origen per evitar que emigressin. Paral·lelament, 34 menors magribins que ja havien arribat a Barcelona van acceptar la proposta de retorn voluntari vinculat a un programa de formació.
Els MENA acostumen a passar desapercebuts, però ara són notícia perquè s'ha detectat que un grup d'una quinzena viuen al carrer a Ciutat Vella, a Barcelona, i estan enganxats a la cola . Una situació que precisament remet als anys noranta del segle passat, quan van començar a arribar. El director general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Ricard Calvo, assegura que es treballa per “ajustar més els recursos a les necessitats d'aquests joves que arriben en un procés migratori”. Traduït a la realitat, i vist que alguns no acaben trobant cap referent al centre residencial i per això protagonitzen escapades contínues, Calvo indica que el futur ha d'anar cap a “itineraris de protecció més individualitzats”.
Centre especialitzat
En aquesta mateixa línia, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i el gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, Jordi Sánchez, van anunciar a l'abril la creació d'un centre obert de dia especialitzat en el tractament de menors consumidors de substàncies per intensificar no només l'atenció terapèutica, sinó també social i educativa.
L'Oficina d'Atenció al Menor dels Mossos d'Esquadra a Barcelona va atendre durant l'any passat 248 joves estrangers sense referents familiars, segons una resposta de
la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, al grup parlamentari socialista, que ha fet una bateria de preguntes sobre aquests menors que inhalen cola.
Des de Noves Vies, una ONG que ofereix acollida, intervenció jurídica i promoció social al col·lectiu de MENA, sobretot quan aquests joves compleixen 18 anys i queden fora de la protecció de la Dgaia, l'advocat Albert Parés constata que no hi ha hagut un repunt en el nombre d'arribades, però sí que hi ha noves procedències, com ara Somàlia i el Pakistan. Assenyala també que els principals augments corresponen al Marroc i Algèria, mentre que ja no n'arriben tants del Senegal, Gàmbia i Ghana, un fenomen que es va concentrar entre el 2009 i el 2011. Llavors i ara, són menors que fugen del seu país a la recerca del somni europeu, però es troben amb una realitat desconeguda.
Uns 2.200 menors acollits a l'Estat
La majoria dels menors estrangers no acompanyats (MENA) que han arribat en els últims vint anys a Catalunya procedeixen del Marroc i, animats per la idea del somni europeu (“feina, casa i cotxe”, resumeixen els educadors de les entitats socials i de les administracions que acompanyen aquests joves), es juguen la vida en un bot o a sota d'un camió. L'agència Efe informava fa uns dies que, segons fonts del govern espanyol, hi ha uns 2.200 menors no acompanyats a tot l'Estat, dels quals més de 450 estan en centres d'acollida a Melilla i uns 200, a Tànger. En tots aquests casos, no hi ha perspectives de repatriació, perquè són menors, i l'Estat està obligat a protegir-los.
A més del Marroc, en els últims anys també arriben a Europa menors no acompanyats que fugen de l'Afganistan, Síria, Somàlia i Eritrea. Des del 2008, segons dades de les institucions europees, 198.500 MENA han demanat asil a Europa. El nombre d'arribades ha augmentat molt en els últims mesos en el cas dels que procedeixen de Síria.
La meitat dels menors tutelats no acaben l'ESO
S.P
La meitat dels menors que estan sota la tutela de l'administració a Catalunya no acaben l'ESO i només el 32% estan en el curs que els correspon quan tenen 15 anys, mentre que en el total de població el percentatge és del 73%. Aquestes són algunes de les dades d'un estudi elaborat per l'Institut de Treball Social i de Serveis Socials (Intress), en col·laboració amb UpSocial, que analitza els infants tutelats.
L'estudi exposa també que, mentre que el 60% dels nois i noies entre 15 i 16 anys s'orienten cap a estudis universitaris, en el cas dels tutelats el registre es rebaixa fins a un 1%. Els autors plantegen cinc àmbits clau d'actuació per millorar les oportunitats de futur d'aquests joves: un acompanyament estable adaptat a cada noi, la promoció de la salut física i mental, la promoció de l'èxit educatiu, l'aposta per l'autonomia personal i la construcció de xarxes socials de suport estables i positives.