Calonge vol que Costes repari la platja des Monestri
Els darrers temporals de llevant van provocar desperfectes a la zona de la platja per valor de 50.000 euros
L’Ajuntament, però, continua esperant el projecte definitiu del gran espigó
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni vol que l’Estat es comprometi en la reparació dels desperfectes provocats pels temporals de llevant del desembre passat a la platja des Monestri, entre Sant Antoni de Calonge i Palamós, a tocar de la bocana de la riera de l’Aubi. A més, el març passat dos temporals consecutius van provocar més desperfectes. El valor del que s’ha malmès, segons tècnics municipals, és d’uns 50.000 euros, que és el que es demana a Costes de l’Estat.
La platja, segons explica l’alcalde, Jordi Soler, ha perdut bona part de la sorra i també s’han malmès alguns serveis públics. Ara fa uns mesos ja es va fer una primera intervenció per reparar un tram del passeig que va quedar afectat. En aquesta ocasió, els desperfectes es concentren a les plataformes de formigó de les dutxes i a les casetes de salvament i socorrisme, a més d’afectacions a canalitzacions per on passen tubs elèctrics.
Assignatura pendent
El problema de la pèrdua de sorra a la platja de Sant Antoni, a conseqüència de l’acció dels corrents arran de les successives ampliacions del port comercial, i els desperfectes causats pels temporals tenen solució. Però no serà ni fàcil ni ràpida. L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni espera que es redacti el projecte del gran espigó submarí que s’hauria de construir i que, ara mateix, està pendent de Costes de l’Estat. El projecte preveu la construcció d’un gran espigó de 500 metres de llargada a la platja des Monestri que ha de protegir la platja de Sant Antoni de Calonge dels temporals de mar que malmeten el passeig i van retirant la sorra de la platja.
Aquest és el projecte que té previst la direcció general de Costes, segons explica l’alcalde, Jordi Soler, i que ha de solucionar de manera definitiva aquesta problemàtica. Amb aquest projecte es vol mantenir la sorra que cíclicament és arrossegada pels corrents marins fins a Palamós i que té una incidència negativa en el calat del port.
Precisament va ser l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni qui va pagar un estudi batimètric encarregat a la Universitat de Cantàbria. Segons explica l’alcalde, bona part de l’estructura, aproximadament uns 300 metres, serà totalment submarina. El projecte, en fase de redacció, es construiria al llarg de dos anys.
